Els boscos pateixen més risc de cremar que fa un any

Els bombers adverteixen que els boscos estan més secs que fa un any i que aquest escenari pot complicar les actuacions d’extinció durant l’actual campanya d’incendis. Les pluges van ser molt abundants durant l’hivern, però la primavera no ha sigut especialment humida en bona part del territori. De fet, el mes de maig ha deixat un rècord històric de temperatures elevades. Davant aquesta situació, les flames, en cas que es declari un foc forestal, amenacen d’avançar a gran velocitat una vegada entrin a les masses poblades d’arbres.

Asier Larrañaga, subinspector del GRAF (grup especialitzat en actuacions forestals) de Bombers de la Generalitat, confirma aquest increment de la tensió i la complexitat a l’hora d’afrontar les pròximes setmanes: "L’escassetat de precipitacions dels dos últims mesos ha modificat l’estat dels boscos". "Mentre que l’any passat havia plogut al maig i molts incendis es frenaven quan entraven a l’àrea forestal, ara el panorama és diferent", detalla. "El foc continua avançant perquè la vegetació pateix un estrès hídric que permet que cremi amb més força", precisa.

El canvi és important per als equips d’extinció, ja que uns boscos humits, que oposen resistència al foc, fan més senzilla la tasca dels bombers. El risc, com cada any, augmenta durant el juny, el juliol i l’agost, tot i que els mesos més preocupants solen ser el juny i el juliol. Larrañaga remarca que el problema no és només quants incendis hi pugui haver, sinó com es comporten quan coincideixen calor, baixa humitat, vent i "combustible disponible".

Alta velocitat

En els últims anys, els bombers han observat focs amb velocitats de propagació molt elevades. "Veiem incendis que poden cremar a un ritme de 800 hectàrees per hora, i l’any passat, en l’incendi de la Segarra, es van arribar a registrar pics de fins a 2.000 hectàrees per hora", assenyala. En aquestes condicions, el marge operatiu es redueix de manera dràstica: si un incendi s’escapa de la capacitat de control dels bombers, pot afectar població i infraestructures.

Però no només els boscos estan a punt per cremar, sinó també els terrenys agrícoles. Les grans planes cerealístiques de cultiu intensiu, amb el cereal llest per collir i molt sec, són un dels punts que preocupa durant aquestes setmanes de sega. Per aquesta raó s’han intensificat les tasques de prevenció a Lleida. L’objectiu és evitar successos de la magnitud del foc de sisena generació de la Segarra, que va provocar un pirocúmul i va deixar víctimes mortals.