El Govern matisa Parlon i afirma que el pla pilot dels Mossos a l’escola segueix en marxa, tot i que només queden quatre centres dels 13 inicials

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat aquest dimarts que el pla pilot perquè els Mossos intervinguin en la mediació de conflictes a les escoles està «en via de paràlisi». Així ho ha admès en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual també ha reconegut que la prova va transcendir de manera «inoportuna» (en plena onada de protestes docents) malgrat tenir «bondats» en l’origen. Des de la Conselleria d’Educació, no obstant, insistien minuts després de les paraules de Parlon que el pla –que no ha parat de sumar baixes– segueix «en marxa», i refusaven, això sí, confirmar quants dels 13 centres inicials continuen. Tot i que la consellera Sílvia Paneque ha assegurat hores més tard, en la roda de premsa després del Consell Executiu, que el pla segueix en marxa en set centres, fonts consultades per EL PERIÓDICO confirmen que només són quatre: dos al Prat, un institut escola a Sabadell i un institut a la Vall d’Aran.

Malgrat els missatges contradictoris, des de la Conselleria d’Educació, la que ha centralitzat la informació sobre el polèmic pla, s’emplacen al desembre, quan acabi el pla pilot, per fer-ne valoracions, mentre que des del Govern asseguren que s’ha «descontextualitzat» una frase de la consellera –que ha afirmat que la prova pilot està «en una certa via de paràlisi– i remarquen que es tracta d’una «prova de concepte que continua», això sí, «amb els canvis que es van fer inicialment».

La consellera argumentava en la mateixa entrevista a Catalunya Ràdio que la iniciativa va néixer a «nivell local» (als serveis territorials del Baix Llobregat, per la demanda de centres educatius del Prat de Llobregat) i que, per tant, «no va ser un pla impulsat des dels Mossos», sinó a partir de «necessitats exposades a nivell municipal», ha dit rentant-se’n les mans. És per això que el Prat és un dels tres únics municipis en què els centres no han abandonat el pla.

En plena onada de vagues

L’existència del pla, que va aixecar crítiques entre professorat, famílies i partits polítics des del primer minut, va saltar la diada de Sant Jordi, en plena onada de vagues educatives i amb un malestar més que evident a les aules, entre moltes altres coses, per la pèrdua d’educadores i integradores socials en centres de màxima complexitat. Molts docents no donaven crèdit a haver perdut una figura social tan necessària per al seu dia a dia mentre des del Govern es plantejava enviar mossos per mediar a les escoles.

Segons va explicar al seu dia la consellera d’Educació, Esther Niubó, la policia destinada a l’escola aniria «desarmada i sense uniforme». Una explicació que arribava dies després que hagués saltat la polèmica. Un altre dels punts clau en aquesta història van ser els dies de silenci, en què ningú del Govern va sortir a explicar en què consistia exactament un pla que estava aixecat tanta polseguera. «No tindran despatx al centre, ni entraran a les aules ni hi seran durant tot la jornada lectiva cada dia de la setmana; i la presència concreta a cada centre dependrà també de les direccions d’escoles i instituts, en funció de les seves necessitats», assenyalaven des de la Conselleria d’Educació una vegada la bola s’havia fet massa grossa, vista l’evolució del cas.

De l’Hospitalet a Tàrrega

Malgrat que el dia de la tardana presentació Educació no només va defensar l’enviament de mossos als instituts, sinó que va arribar a dir que tenien més centres demanant sumar-s’hi, els dies posteriors va créixer el rebuig social i els centres del pla pilot original van anar caient –tombant la iniciativa des dels mateixos claustres– fins a arribar a la «via de paràlisi» a què s’ha referit Parlon aquest dimarts i als quatre únics centres confirmats per aquest diari.

La iniciativa va arrencar el 28 de abril entre protestes de la comunitat educativa en 13 centres educatius –de primària, ESO, batxillerat i FP– de l’Hospitalet, Vic, l’Alta Ribargorça-Vall d’Aran, Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell com a prova pilot. Es tractava d’un «nou model de col·laboració» per a la «convivència escolar» amb l’objectiu de fer tasques de «prevenció i acompanyament» i, «si fos necessari», d’intervenció, amb l’objectiu de garantir la convivència escolar.

«El projecte neix de l’increment de la complexitat entorn dels centres educatius i la necessitat de reforçar el benestar de l’alumnat i de tota la comunitat educativa, una demanda fortament reclamada des del món docent», van apuntar al seu dia fonts de la Conselleria d’Educació i FP, que esgrimien que, segons l’OCDE, un de cada dos països desenvolupats compta amb programes similars de col·laboració entre escola i agents de l’autoritat «amb finalitats preventives i comunitàries».