El repte dels universitaris estrangers és trobar pis

Els desorbitats preus de l’habitatge s’han convertit en un factor estructural de malestar juvenil. No només dificulten la independència residencial –la taxa d’emancipació és del 14,5%, la pitjor dada des que hi ha registres–, sinó que també condicionen el seu estat anímic i emocional. El 42% de les persones d’entre 25 i 34 anys afectades per la crisi habitacional perceben la seva salut mental com a regular o dolenta. Així ho assegura l’informe Habitar la incertesa: habitatge, joventut i malestar estructural, publicat avui pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), Fad Joventut i Oxfam Intermón. L’anàlisi posa en relleu com la crisi habitacional i la precarietat laboral s’associen a una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove i limiten els seus projectes de vida i expectatives de futur.

L’estudi confirma una idea que molts professionals de la psicologia assenyalen des de fa temps: el cortisol [l’hormona de l’estrès] no puja sol, puja amb el lloguer. Aquest és, precisament, el títol del llibre de la psicoterapeuta Sarah Belén Olarte, que assegura que molts dels problemes que revelen els pacients a les consultes es podrien resoldre, o almenys mitigar, si la seva economia els permetés arribar a final de mes o gaudissin de millors condicions laborals. "És impossible negar que el poder adquisitiu influeix directament en la salut mental. Els que diuen que els diners no importen és perquè mai han tingut problemes econòmics. La realitat és una altra, els diners importen perquè et donen accés a les coses que importen. Si no sé si podré pagar el lloguer de casa meva, ¿com no he de tenir ansietat?", va comentar en una entrevista recent amb aquest diari.

L’informe corrobora que el sobreesforç econòmic que afronten els joves de 16 a 34 anys per poder pagar l’habitatge té un impacte directe en el seu benestar. La incidència de mala salut mental es duplica entre els que destinen més del 50% dels seus ingressos a l’habitatge enfront dels que hi dediquen menys del 30%, el llindar recomanat. La població jove dedica de manera sostinguda entre el 40% i el 50% dels seus ingressos a l’habitatge. En llars unipersonals joves, l’esforç supera el 80% del salari.

L’últim Observatori d’Emancipació (2025) del CJE constata que llogar un habitatge implica, de mitjana, una despesa de 1.176 euros mensuals. És a dir, una persona jove assalariada ha de dedicar el 98,7% del seu sou al lloguer. "Compartir pis, una opció que ja no és una elecció sinó una necessitat, requereix el 33,6% del nostre salari", afegeix l’Observatori.

La joventut, assegura el CJE, no es juga només una qüestió material en el fet de poder accedir a un habitatge digne, sinó que els va la vida i la salut. "Les solucions no poden ser només sanitàries, no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té la seva arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d’estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida", afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. "Necessitem polítiques d’habitatge que facin efectiu el dret constitucional a l’habitatge, millores en la protecció social juvenil i, també, més i millors recursos de salut mental. Però tot alhora", afegeix.

La falta de recursos genera, efectivament, un cercle viciós: disposar de pocs mitjans s’associa a una pitjor salut mental, cosa que dificulta pagar atenció psicològica. Al no rebre assistència, empitjora la percepció del propi malestar emocional.

Clíniques privades

La sanitat pública, de mitjana, té sis psicòlegs clínics per 100.000 habitants, tres vegades menys que la mitjana europea. Aquesta falta de recursos empeny moltes persones a recórrer a clíniques privades o, directament, a renunciar a l’atenció psicològica. Segons el dossier de Fad, Intermón i el CJE, entre les persones de 25 a 34 anys, la mala salut mental va augmentar del 7% al 19% per als que van haver de renunciar a suport psicològic per falta de recursos l’últim any.

Una casa digna no són només quatre parets. També marca decisions vitals: amb qui vius, quina intimitat pots tenir o fins a quin punt pots imaginar un projecte de vida propi, en paraules de Julia García, coautora de l’informe i experta en desigualtats i joventut d’Oxfam Intermón. "La crisi habitacional s’ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur", afegeix.

Els elevats preus de l’habitatge no expliquen per si sols el malestar juvenil, en el qual també té molt a veure la precarietat laboral. Segons l’EPA, l’atur juvenil ha caigut amb força en l’última dècada: la taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys ha passat del 46% en el quart trimestre del 2015 al 23% en el mateix període del 2025. Malgrat aquesta millora, la inestabilitat laboral també pesa sobre la salut psicològica de la població jove i redueix les seves opcions de futur.

L’arribada d’estudiants internacionals s’ha convertit en un dels grans reptes de les universitats espanyoles. Atraure talent d’altres països reforça la projecció acadèmica dels campus, però també afegeix pressió a un mercat de l’habitatge ja complex a les àrees metropolitanes. En aquest context, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) –un dels tres campus més internacionals de tot Espanya– compta amb un servei específic per facilitar allotjament als que arriben des de fora per estudiar un màster o un postgrau, investigar o impartir docència: la borsa d’allotjament fora del campus gestionada per Vila Universitària, SL.

El fenomen va en augment. El nombre d’alumnes estrangers matriculats a Espanya per cursar titulacions completes creix a un ritme anual del 4,1%, segons U-Ranking, el programa d’anàlisi del sistema universitari espanyol impulsat per la Fundació BBVA i l’Ivie. Els estudiants d’altres països trien Espanya, sobretot, per cursar un màster, on representen el 18,6% de l’alumnat, o un doctorat, amb un 20,7%. Entre els 10 campus amb més presència internacional destaca Catalunya, amb tres centres: l’Autònoma de Barcelona, la Ramon Llull i la Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest augment de la mobilitat internacional té una conseqüència immediata: la necessitat de trobar habitatge en poc temps, a distància i en un entorn desconegut.

Subscriu-te per seguir llegint