Antoni Milian: "Els més vulnerables no són molèsties prescindibles"

És catedràtic honorari de Dret Administratiu i durant vuit anys va acompanyar persones que vivien al carrer al costat de la Comunitat de Sant’Egidio. El 2018, amb cinc entitats socials, va començar a redactar una llei pionera per atorgar drets i un sostre a persones sense llar. El 2022, el text va arribar al Parlament, però va caure amb la legislatura de Pere Aragonès. Ara encara la fase final perquè l’aprovin.

En la seva última entrevista amb aquest diari, va dir que en dos anys no viuria ningú al carrer.

L’observació era optimista, tot i que la proposició de llei manté que en dos anys no hi hauria d’haver persones al carrer. Tothom hauria de tenir un sostre. Si s’hagués aprovat, segur que s’hagués corregit, almenys en part.

¿Què s’ha fet fins ara per corregir el problema?

El Marc d’acció per l’Abordatge del Sensellarisme, que legislativament és molt lax i pressupostàriament feble. Els pressupostos de la Generalitat dediquen uns 23 milions, mentre que l’Ajuntament de Barcelona en destina uns 50. De moment, el sensellarisme no s’ha vist com una cosa a atacar directament i esperem que això canviï amb la llei.

¿Quant seria necessari?

Uns cent milions en els quatre o cinc primers anys d’aplicació.

El Govern s’ha compromès a destinar 75 milions en dos anys.

Seria un salt molt notable i tindria efectes molt positius. Tot i que potser encara hauria de pujar fins a arribar als cent milions.

¿Per què?

La futura llei no garanteix una vivenda, sinó un sostre. Això pot donar-se de moltes maneres: des de pensions fins a places d’hotels temporals passant per albergs. Tant de bo en un futur també amb formes més autònomes com els equipaments o els habitatges d’inserció. Tot això té un cost que s’aproxima a aquesta xifra.

¿Tenen suport de Drets Socials?

Hem tingut diverses reunions amb la consellera, amb alts càrrecs, amb tots els grups parlamentaris i amb el president de la Generalitat i el president del Parlament. Crec que tots volen no només que s’aprovi una llei, sinó que surti una bona llei. I ens consta que hi haurà el compromís de la Generalitat d’aportar els diners necessaris.

¿Quins punts estan generant més problemes?

Hi ha dos tipus d’esmenes que són un escull i ens preocupen: les que converteixen en serveis el que la proposició de llei preveu com a drets i deixen a mercè de l’Administració oferir-los o no, i totes les que no garanteixen l’accés a les persones migrades en situació irregular. Són un percentatge molt important de les persones sense llar. Els més vulnerables no són molèsties prescindibles i estar al carrer és un tracte inhumà i degradant.

La consellera va dir que s’aprovaria a finals d’any.

Seria un termini raonable. És una llei necessària. Les persones sense llar han de dedicar totes les seves energies a sobreviure i no tenen capacitat de reivindicar-se. El reconeixement de drets en favor d’aquestes persones només vindrà de la convicció moral de qui governa.

¿Com ha canviat el sensellarisme en els últims anys?

S’ha incrementat el percentatge de persones sense llar de fora de la UE. A més, també es dona un fenomen més grupal amb els assentaments de persones que dormen en tendes de campanya.

Subscriu-te per seguir llegint