III Fòrum Mediterrani
Lluïsa Moret defensa el paper dels municipis davant els discursos que aposten per la confrontació
La trobada impulsada per Prensa Ibérica i la Fundació La Caixa se celebra del 16 al 18 de juny per abordar els principals reptes euromediterranis

Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona / ZOWY VOETEN
Àlex Rebollo
El mar que banya les costes de Barcelona, el nord d’Àfrica i el sud d’Europa ha estat durant bona part de la història el camp de batalla i una gran frontera natural entre pobles de tots dos continents, però també un pont entre cultures i economies de tots dos costats que ha ajudat a la prosperitat de les civilitzacions. La presidenta de la Diputació de Barcelona (Diba), Lluïsa Moret, ha invocat la necessitat d’apostar per aquest segon paper del mar Mediterrani que, durant més de 3.000 anys, ha permès avenços fonamentals en la configuració de les societats actuals.
Ho ha fet durant una de les intervencions més matineres que han tingut lloc en la jornada inaugural del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. Un esdeveniment impulsat per Prensa Ibérica i la Fundació La Caixa se celebra del 16 al 18 de juny al Cosmocaixa de Barcelona. Moret ha instat a ser fidels a la tradició humanística i de diàleg que ha forjat l’Europa d’avui i a buscar idees i propostes en favor de la cohesió en aquesta època de grans reptes i en què els discursos d’odi i que busquen dividir la població intenten guanyar adeptes. La presidenta de la Diputació, administració que gestiona recursos per als 311 municipis que integren la demarcació de Barcelona, ha advertit de la desafecció cap a les institucions que impulsen també aquests discursos «de confrontació» i ha reivindicat els pobles i ciutats com el millor camp de batalla en què contrarestar-los.
Lluïsa Moret ha remarcat la importància que les institucions, públiques i privades, advocin per la «cohesió social i l’equitat territorial». «No podem impulsar polítiques públiques que no estiguin enfocades a posar al centre els drets dels ciutadans i que no donin resposta a les seves necessitats», ha insistit. En aquesta línia, Lluïsa Moret ha insistit que, quan parlem de prosperitat compartida i cohesió parlem, al final, de municipis i dels veïns que els habiten. «Quan parlem d’infraestructures o del cicle de l’aigua, parlem de municipis. En aquest món ple d’incerteses, és una certesa que la vida quotidiana encara passa als municipis», ha afegit.
Així, la presidenta de la Diputació ha evocat el lema del Fòrum d’aquest 2026 per abordar els principals reptes del Mediterrani: ‘Un Mar de Compromisos’. Moret ha dit que aquests compromisos són «diversos i exigents» i que s’han de fer amb la mirada posada en el territori, en els seus veïns, en els seus drets i «en el seu benestar i qualitat de vida». Uns compromisos que, segons la també alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, s’han d’adreçar especialment a les persones i col·lectius que es troben més al marge dels drets. Una mirada territorialitzada que, en aquest moment de la història en què la relació és més directa que mai entre allò que passa a escala global i local, és fonamental.
- Els pisos a la Costa Brava s’encareixen fins a un 69% en cinc anys: aquests són els municipis més cars i més barats
- Figueres expulsa una parada del mercat de fruita i verdura que acumulava més de 10.000 euros en sancions
- Detenen a Torroella de Montgrí un professor jubilat de 74 anys per fer tocaments a alumnes quan feien classe a casa seva
- L’aventura del primer gironí a la Primera Divisió de les Maldives
- Roses es queda sense les atraccions de Festa Major aquest estiu
- Queixes i enfrontaments de veïns i treballadors de Renfe a les obres del taller de manteniment de Ripoll
- La Catedral de Girona i els seus voltants seran protagonistes del rodatge de 'Enredados
- Necrològiques del 9 de juliol de 2026