III Fòrum del Mediterrani
Francesc Torralba, catedràtic d’Ètica i Filosofia: «El classisme, el racisme i la xenofòbia són incompatibles amb l’humanisme»
L’expert ha destacat el caràcter mediterrani del concepte que reivindica la dignitat, la igualtat i la llibertat humanes a tothom sense distinció
En directe: segueix el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani

Francesc Torralba: «Vostè té un valor infinit pel simple fet de ser persona. Això és l’humanisme» / PI STUDIO/ Foto: Maite Cruz
Pau Lizana Manuel
El catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, ha reivindicat aquest dijous el Mediterrani com una de les regions destacades en el naixement de l’humanisme. El professor ha assenyalat Atenes i Jerusalem com els dos bressols d’aquest corrent de pensament, que, segons ha explicat, té la seva idea essencial en la dignitat «inherent» de la persona, amb independència de tota circumstància que l’envolti. És per això que per a l’expert, «el classisme, el racisme, la xenofòbia –i tants altres ‘ismes’–, són incompatible amb l’humanisme». Així ho ha relatat en la conferència que ha obert l’última jornada del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica.
El filòsof ha agraït que en un simposi sobre el Mediterrani s’hagi comptat amb algú del seu gremi i ha reivindicat la necessitat que els valors d’aquest humanisme del Mediterrani siguin transmesos a les pròximes generacions. «Moltes vegades oblidem que va néixer aquí i que després va ser traslladat a tants altres llocs», ha assegurat Torralba. El catedràtic ha reivindicat també que, més enllà d’Atenes i Jerusalem, l’humanisme del ‘Mare Nostrum’ han passat per ciutats de tot l’arc. Així, ha reivindicat les figures dels Medici, a Florència; de Sant Agustí d’Hipona, a la ciutat nord-africana de Tagaste; la de Juan Luis Vives a València o la de María Zambra, de Màlaga.
L’arrel de totes aquestes filosofies sempre va ser la dignitat, tot i que Torralba també ha destacat dos vèrtexs claus més del concepte: la igualtat i la llibertat. El catedràtic ha exposat que, moltes vegades, els equilibris entre aquestes idees no sempre és senzilla, i que la filosofia i el pensament mundial entorn de l’humanisme han anat fent «funambulisme» entre els tres conceptes. «L’humanisme marxista del segle XX ho va centrar tot en la igualtat, i res en la llibertat», ha reflexionat. La llibertat, precisament, ha sigut una de les idees que més ha volgut remarcar i reivindicar com una cosa intrínseca del Mediterrani: «És un espai de llibertat gràcies a l’humanisme».
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
- Cap comarca gironina arriba a la renda mitjana catalana