Salut mental
DKV Seguros insta a "normalitzar" la cura emocional
Julián Nuño adverteix de l’augment dels costos assistencials i la necessitat d’innovar

Julián Nuño, director general d’Estratègia de DKV Seguros. | MARC ASENSIO CLUPÉS
Pablo Gallén
La salut mental s’ha convertit en un dels grans desafiaments per al sector assegurador. Així ho va defensar el director general d’Estratègia, Transformació i Tecnologia de DKV Seguros, Julián Nuño, durant una conversa centrada en la cura de les persones i en el paper de la innovació en la sanitat en la segona jornada del Fòrum del Mediterrani. "Les companyies d’assegurances haurien d’assumir una responsabilitat més gran. Rotundament sí", va afirmar al ser preguntat per l’augment d’aquests problemes, especialment entre els joves. Nuño va remarcar que la pandèmia va suposar un punt d’inflexió al trencar tabús i reduir la por de demanar ajuda. Segons va explicar, dos de cada deu persones han tingut l’últim any depressió, ansietat o baixes vinculades a aquests trastorns, i en els últims sis anys els casos han crescut un 86%. Davant aquest escenari, va defensar combinar recursos digitals i presencials i normalitzar la cura emocional. "Hem de normalitzar la cura de la salut mental i deixar d’estigmatitzar-lo", va remarcar.
El directiu va emmarcar aquest repte dins de l’estratègia de DKV, basada en el que denomina "salut fàcil": una atenció sense friccions, comprensible, accessible i personalitzada. Per aconseguir-ho, considera imprescindible estendre la cura més enllà del moment assistencial i incorporar la prevenció a totes les etapes vitals. En aquest procés, la intel·ligència artificial apareix com una palanca per reduir burocràcia, anticipar necessitats i avançar cap a una medicina personalitzada. Nuño també va incidir en el fet que la tecnologia ha d’arribar a tots els col·lectius. Va rebutjar associar edat avançada amb falta de capacitats digitals i va recordar que a DKV hi ha més clients de més de 50 anys que utilitzen eines digitals que de menys de 35. Tot i així, va defensar el disseny inclusiu, l’alfabetització digital i l’acompanyament humà.
L’envelliment planteja un desafiament econòmic. La cronicitat més gran, la dependència i la soledat incrementaran la pressió sobre el sistema sanitari. S’hi suma un canvi en l’ús de l’assegurança: abans es contractava "per si de cas" i ara es contracta per consumir serveis. Per Nuño, la resposta passa per prevenció, atenció precoç, telemedicina i models híbrids que millorin la qualitat de vida i esmorteeixin els costos. "Abans les persones contractaven assegurances per tenir-les per si de cas i ara per consumir-les. La covid va canviar això", va sentenciar.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'actor Milo Manheim celebra la victòria d'Espanya pels carrers de Girona
- 365 Obrador s'instal·la a Olot malgrat algunes queixes locals
- Mor un home de 47 anys en caure per un talús de deu metres a Olot
- Aquestes són les platges de la Costa Brava que disposen de serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda
- Girona ultima la seva transformació en el regne de Corona per al rodatge d''Enredados
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- Necrològiques del 20 de juliol de 2026
- El celler empordanès que va néixer d'un somni d'estiu