Les històries dels que cuiden també mereixen ser explicades

Quan a la mare de Raquel Espinosa li van diagnosticar Alzheimer amb tot just 62 anys, una pregunta se li va instal·lar al cap: «D’acord, ¿i ara què faig?». No era la primera vegada que la malaltia trucava a la porta de casa seva. Durant anys havien cuidat el seu pare, que va conviure amb una malaltia crònica i va morir amb només 59 anys. Però aquesta vegada li tocava a ella assumir un rol principal per al qual ningú et prepara: el de cuidadora.

Durant anys no se’n va separar, acompanyant-la a mesura que la malaltia avançava. «Jo ho vaig deixar tot: quedar amb amics, fer les meves coses, passejar, per estar amb la persona que estimo i la que em necessitava en aquell moment», recorda. Fins que va arribar un dels moments més difícils de la seva vida: la decisió d’ingressar-la en una residència.

Avui, mare i filla continuen sent «carn i ungla». Perquè, tot i que l’Alzheimer vagi desdibuixant a poc a poc el passat, hi ha vincles que es mantenen. «Crec que tot el que he viscut amb ella queda allà. I tot i que ella està oblidant els seus records, jo soc allà cada dia dient-li: ‘Mama, que soc la teva filla, que soc aquí’, i li faig un munt de petons», explica la Raquel.

La seva història forma part de Cuidar, el documental impulsat per Cinfa per visibilitzar i retre homenatge a les persones cuidadores. En aquest, La Raquel comparteix la seva experiència amb altres persones com Álex, Alba, Marta, Antonio, Carola o Ruth, que han obert les portes de les seves llars per explicar, des d’un punt de vista íntim i personal, com viuen la cura dels seus familiars més grans i dependents.

Durant més d’un any, el projecte va recollir converses i testimonis que posen rostre a una realitat tan quotidiana com invisible. Relats que parlen d’amor i entrega, de cansament i incertesa, de gratitud i de la necessitat de cuidar-se i demanar ajuda. També de com posar paraules al que s’ha viscut es pot convertir en una forma d’alleujament per als qui cuiden.

«Sempre ens centrem en el malalt, que per descomptat és qui necessita ajuda, però els que estem al voltant moltes vegades passem desapercebuts», reflexiona la Raquel. Participar en el documental ha sigut per a ella una experiència transformadora. «Va ser terapèutic, perquè vaig explicar de veritat, amb el cor a la mà, el que jo sentia, el que estava vivint. Des d’aleshores, cada vegada que jo en parlo, ho normalitzo, ploro menys. I gràcies a teràpies així, puc seguir endavant».

Certamen solidari de documentals

Va ser precisament durant la realització de Cuidar quan va sorgir una reflexió. Si vivències com les de la Raquel tenen tant valor, ¿per què no continuar obrint espais de conversa sobre una realitat cada vegada més present en la nostra societat? ¿Per què no convidar altres persones i famílies a compartir les seves pròpies històries de cura a través del llenguatge audiovisual?

I d’aquestes preguntes va néixer Cuidar: l’altra mirada, el nou certamen solidari impulsat per Cinfa per continuar donant veu a les persones cuidadores i a les històries que acompanyen els processos de malaltia, discapacitat o dependència.

La convocatòria, oberta fins a l’1 de març del 2027, convida creadors audiovisuals a retratar la realitat de les cures en l’entorn familiar i afectiu. Un jurat, integrat per especialistes de l’àmbit documental, representants d’entitats socials i de pacients i el president de Cinfa seleccionarà dues obres guanyadores. Cada una rebrà un premi de 7.500 euros, dels quals 2.500 euros correspondran a l’autor o autora i els 5.000 euros restants a una entitat de pacients o persones cuidadores vinculada al contingut del documental i elegida per la persona guanyadora.

Les obres poden presentar-se a través de la web cuidados.cinfa.com, on també està disponible tota la informació sobre el certamen.

«Per conèixer millor la situació d’aquest col·lectiu, vam voler escoltar-los i van compartir amb nosaltres les seves vivències de la cura. Els seus testimonis ens van impactar tant que ens va semblar important donar-los veu, i els vam convidar a participar en un documental, que ara veu la llum coincidint amb el llançament del certamen», explica Enrique Ordieres, president de Cinfa.

Moviment Cinfa per les cures

El documental i el certamen formen part del moviment Cinfa per les cures i comparteixen un propòsit en el qual la companyia treballa des de fa més d’una dècada: obrir una finestra a històries que poques vegades ocupen titulars, però que formen part de la vida de milions de persones. Perquè cuidar és una experiència profundament humana. Una realitat que, tard o d’hora, travessa la majoria de les famílies. I les històries dels que cuiden també mereixen ser explicades.

«Igual que tots som o serem pacients algun dia, tots cuidarem un ésser estimat o serem cuidats per ells en algun moment. A Cinfa, volem ser al seu costat i donar-los aquest reconeixement que mereixen», destaca Ordieres.

Com a part del seu moviment per les cures, Cinfa ha promogut altres accions socials. Entre aquestes destaquen l’Observatori Cinfa dels Cures, orientat a la investigació, reflexió i sensibilització en aquest àmbit; la plataforma Cuidados.cinfa.com, amb informació i recursos per a familiars cuidadors; i les Ajudes per a entitats socials en recolzament de les persones cuidadores, destinades a promoure projectes que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida.

A més a més, la companyia ha desenvolupat accions de reconeixement i visibilització com La voz del paciente, La mirada del paciente o Ellas cuentan – impulsada al costat del Club de Malasmadres – i manté aliances amb entitats de referència com Creu Roja, l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) i la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA).