Collboni evita garantir la continuïtat de la incineradora de Tersa de Sant Adrià
Els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià segellen desencallar l’ampliació del campus Diagonal-Besòs amb la futura construcció d’un equipament de la Generalitat, un edifici d’oficines i una residència universitària.

Collboni evita garantir la continuïtat de la incineradora de Tersa de Sant Adrià
Jordi Ribalaygue
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aspira que la ciutat de 39.000 habitants enganxada a Barcelona sigui "sexi", com proclama la seva alcaldessa, Filo Cañete. El futur complex audiovisual de les Tres Xemeneies –els mastodonts de 200 metres d’altura passaran a ser de la Generalitat dins d’una inversió de 42 milions d’euros– i el campus d’oficines projectat per Inditex impulsen el consistori a augurar que el municipi guanyarà protagonisme a l’àrea metropolitana i es desprendrà de condicionants que encara marquen el seu present.
Amb aquesta meta en perspectiva, la localitat pretén desposseir-se de la incineradora d’escombraries de Tersa, que jutja contaminant i incompatible amb els seus plans de creixement. Vol desfer-se de la planta a mitjà o llarg termini, de la mateixa manera que ambiciona que les centrals elèctriques de cicle combinat d’Endesa i Naturgy i l’Ecoparc de tractament de residus abandonin la franja que ocupen entre la desembocadura del riu i la platja. A prop es troba el campus Diagonal-Besòs (UPC), sobre el qual Cañete i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van explicar ahir després de reunir-se a Sant Adrià que, després de l’estiu, es desencallarà l’ampliació del complex de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Marcant-se el 2035 com a horitzó però sense una data d’acabament precisa, s’augura la construcció d’un nou equipament que la Generalitat haurà de concretar a què es destina, una residència universitària i un bloc d’oficines en tres solars entre la UPC i la seu de Telefónica, al costat del Fòrum.
L’anunci es va fer coincidir amb la visita de Collboni i altres membres del seu equip a la localitat veïna per acordar la pròxima constitució d’una comissió bilateral entre les dues ciutats. Malgrat la trobada, els alcaldes van confessar que no van parlar sobre la petició de l’Ajuntament de Sant Adrià per desmantellar i traslladar la fàbrica que crema fins a 360.000 tones anuals de residus.
"Hi ha altres nivells administratius implicats on s’ha de prendre la decisió de futur", va respondre Collboni, al capdavant dels dos propietaris majoritaris de Tersa, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana (AMB). En tot cas, va afirmar que "cap alcalde o alcaldessa permetria una activitat de qualsevol tipus que perjudiqui la salut dels seus veïns". Al seu torn, va declarar que no li correspon pronunciar-se sobre el procés judicial per suposada pol·lució amb risc greu per a la salut amb què carrega la incineradora, que entreveu el judici en menys d’un any. "El jutge haurà de decidir", va concloure.
Al·legacions al PDUM
Sant Adrià expressa des del 2023 que vol Tersa fora del seu territori, sense plantejar una clausura immediata de la incineradora que més deixalles crema a Catalunya. El que sí que demana és planificar el desmuntatge futur de la planta i la seva posterior reubicació en un punt de l’àrea metropolitana allunyat d’habitatges, a diferència del que passa ara a la ciutat del Besòs. Els barris de la Catalana i la Mina han crescut als voltants de la central i encara es preveu que s’edifiqui més als voltants, amb els 1.783 pisos projectats al costat de les Tres Xemeneies, a l’altre costat del riu.
L’Ajuntament adrianenc ha reclamat el tancament de la instal·lació de nou en les al·legacions que ha interposat al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), el full de ruta amb què l’AMB configura Barcelona i els seus voltants en les pròximes dècades. Sant Adrià ja ho va sol·licitar fa dos anys i mig, en la primera versió del PDUM que no va prosperar. Ara, Sant Adrià torna a pregar que el planejament que ha de regir almenys fins al 2050 contempli la "desaparició de les infraestructures" que s’apilen davant la costa de la localitat, incloent-hi la incineradora, els cicles combinats i l’Ecoparc.
Les al·legacions formulades pel municipi incideixen que "el PDUM no proposa cap calendari de desmantellament de les infraestructures tècniques" concentrades a la façana marítima del terme "ni un escenari de futur una vegada que aquestes cessin la seva activitat o es traslladin". Fa prop d’un any, Endesa va reconèixer que estima que la seva central a Sant Adrià i la que Naturgy gestiona sobre sòl de la companyia elèctrica deixin d’operar d’aquí al 2050.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els pisos a la Costa Brava s’encareixen fins a un 69% en cinc anys: aquests són els municipis més cars i més barats
- Figueres expulsa una parada del mercat de fruita i verdura que acumulava més de 10.000 euros en sancions
- Detenen a Torroella de Montgrí un professor jubilat de 74 anys per fer tocaments a alumnes quan feien classe a casa seva
- L’aventura del primer gironí a la Primera Divisió de les Maldives
- Roses es queda sense les atraccions de Festa Major aquest estiu
- Queixes i enfrontaments de veïns i treballadors de Renfe a les obres del taller de manteniment de Ripoll
- La Catedral de Girona i els seus voltants seran protagonistes del rodatge de 'Enredados
- Necrològiques del 9 de juliol de 2026