L’eix de Sants-Creu Coberta vol retenir les botigues de barri històriques

Cada cap de setmana, els eixos comercials de Sants i Creu Coberta, que junts dibuixen la ruta de botigues més llarga de Barcelona (fins i tot ho va ser d’Europa), es tallen al trànsit per a gaudi per als vianants. El resultat és desigual per als diferents negocis, perquè el vial és tan ample que molts veïns prefereixen recórrer la calçada que mirar aparadors. Però aquesta foto dibuixa la transformació que viu la zona des de la pandèmia, amb una progressiva pèrdua d’afluència, una gran rotació comercial pel preu dels lloguers dels locals i una creixent presència de cafeteries, restaurants i súpers que desdibuixen el seu tradicional mix comercial. Continua sent un eix important al mapa local, però els comerciants de la zona demanen actualitzar plans d’usos que regulin l’activitat i lluiten per afavorir la supervivència de les botigues de barri històriques, en risc d’extinció.

L’Eix Comercial Creu Coberta-Gran Via afegeix al context un entorn d’obres que no ajuden a brillar: les afectacions des de l’estació de Sants a la Gran Via i la plaça d’Espanya impliquen una gimcana per al flux de passejants. La reurbanització del tram més pròxim a aquesta plaça ha millorat el seu aspecte, i després de la debacle de tancaments per la crisi sanitària a poc a poc l’eix ha anat recuperant activitat. Però encara hi ha persianes abaixades, i a la seva presidenta, Mònica Noguera, l’inquieta d’un temps ençà l’"alta rotació comercial": "Obren negocis que tanquen al cap de sis mesos", resumeix. Són petites aventures empresarials sense pulmó darrere, que no resisteixen els preus dels arrendaments.

Aquest vial, que va de la plaça d’Espanya al carrer de Joanot Martorell, té sobretot establiments petits, cosa que durant anys ha impedit l’aterratge de marques de multinacionals malgrat la tirada turística de l’entorn de Montjuïc. Hi ha pocs locals amplis i els preus són una barrera per a molts emprenedors. Una matalasseria que va tancar recentment, amb 450 metres quadrats en planta de carrer, cotitza a 8.260 euros, i de moment no troba pretendent. Hi ha altres negocis anunciats en portals immobiliaris, sobretot de restauració, per preus que ronden els 1.200 a 2.000 euros, però amb forts traspassos. Noguera explica que l’hostaleria ha anat rellevant molta oferta de botigues de proximitat.

Comerç arrelat

El pla d’usos vigent en un sector del barri (en el triangle que formen Sants, Creu Coberta, el passeig de Sant Antoni i Tarragona) des del 2018 no ha impedit les obertures fora del radi blindat, o la transformació de l’oferta amb llicència, dominada per cafeteries o fleques amb degustació, locals de kebab o especialitats asiàtiques i empanades.

L’entitat de comerciants de Creu Coberta compta actualment amb 180 associats. A banda dels establiments que estan situats al llarg dels seus més de 600 metres, també en formen part els negocis dels carrers que la travessen i del seu entorn immediat. Les activitats de dinamització es duen a terme de manera puntual, en funció dels recursos municipals disponibles. Recentment, però, han impulsat el projecte pioner Local Commerce Xperience per donar a conèixer les seves botigues i la seva oferta als turistes que s’allotgen als diversos hotels de l’entorn de la plaça d’Espanya.

El carrer de Sants –amb el qual enllaça– està representat per Sants Establiments Units, que suma ara 246 socis, incloent-hi també les botigues i serveis de carrerons de l’entorn. És el tram més llarg, amb 1,65 quilòmetres (fins a l’avinguda de Madrid), i comparteix símptomes amb l’eix veí. Lucía Reina, adjunta a la presidència, veu prioritari "preservar l’oferta del comerç de referència del barri", l’arrelat, que aporta diversitat, qualitat i connexió amb el veí. En els últims anys han caigut molts negocis per falta de relleu generacional o pèrdua de facturació, però l’eix encara presumeix d’històrics, com Sospedra, la Sastreria Plácido, Dalmau, la joieria Roé, la pastisseria Casa Vives i altres noms molt lligats al barri.

En aquest sentit, l’entitat treballa amb propietaris de locals per mirar de posar en valor la qualitat de l’oferta quan cal negociar un lloguer de continuïtat o un relleu, de cara a frenar els negocis que menys aporten. Reina té clar que el comerç efímer –moda barata i similars– que amb prou feines dura uns mesos perquè no resulta rendible als seus promotors no genera connexions amb el veïnat. D’aquesta manera, afecta el resultat d’altres projectes socials, com Fes un truc (en què el comerç de proximitat es converteix en xarxa de suport per a menors sense mòbil) o Radars (amb persones grans).

‘Boom’ de l’hostaleria

La proliferació de negocis d’hostaleria és més notòria als seus carrers, sense pla d’usos, on a més ha anat lligada al pes de la immigració en barris com Badal, que ha atret una gran oferta d’especialitats de diferents països sud-americans, molt dirigits a aquests segments de nous residents. Són conscients que en un context de creixent competència de la venda en línia, i de pèrdua de volum de compradors desplaçats des d’altres municipis o districtes per fer shopping a Sants-Creu Coberta, la restauració és el negoci més rendible per a molts emprenedors.

Les dues líders creuen que són necessàries "polítiques" que protegeixin la proximitat, la diversitat i la qualitat comercial. Paradoxalment, Reina recorda com anys enrere l’entitat temia la proliferació de marques de multinacionals que afectessin la riquesa comercial i distintiva de Sants. Però després de la marxa de Pull&Bear o Calzedonia, l’eix ha pres consciència que seria convenient la presència de firmes motor per atraure compradors.

Des de Sants Establiments també lamenten que la normativa municipal no ajuda en casos com el de l’antic cine Liceu, sense ús des de fa vuit anys, però amb protecció d’elements patrimonials que han frustrat la irrupció d’algunes marques que haguessin dinamitzat aquest punt, al costat de la plaça de Sants.