Barcelona mira al cel: 100.000 poemes cauen des d’un helicòpter sobre la Catedral

Barcelona ha viscut una imatge poc habitual: un helicòpter llançant 100.000 poemes sobre el centre de la ciutat. L’acció, anomenada «Bombardeig de Poemes», s’ha fet aquest dissabte 20 de juny al barri Gòtic, concretament a la plaça Nova i al voltant de la Catedral de Barcelona, una de les zones més castigades pels bombardejos de la Guerra Civil.

La iniciativa l’ha impulsat el col·lectiu xilè Casagrande, fundat el 1996 i conegut internacionalment per aquest projecte d’intervenció urbana. El grup utilitza l’art, la literatura i la «performance» per transformar el record de ciutats que van patir atacs aeris. En aquest cas, l’acte s’ha emmarcat en la commemoració dels 50 anys d’«Espanya en llibertat», una campanya institucional impulsada pel Govern.

Poemes sobre una zona marcada per les bombes

Els poemes no s’han llançat en qualsevol punt de Barcelona. L’escenari triat, la plaça Nova i l’entorn de la Catedral, forma part d’un sector de la ciutat que va patir de manera especialment dura els atacs aeris durant la Guerra Civil. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, la ciutat va rebre 1.903 impactes i més d’un milió de quilos de bombes, que van causar més de 2.700 morts i 7.000 ferits.

Les zones de Corríbia i del Bou de la plaça Nova van quedar profundament destruïdes. El 30 de gener de 1938 s’hi va viure «un dels episodis més tràgics per a aquest entorn»: un bombardeig continuat durant més de dues hores sobre el centre de la ciutat, on van morir 42 persones, entre les quals hi havia 20 infants.

Què deien els missatges llançats des de l’helicòpter

Els 100.000 poemes estaven impresos en punts de llibre i escrits en català i castellà. Els textos eren obra d’un centenar de poetes: 50 catalans i 50 xilens. Tots reflexionaven sobre la llibertat, la memòria i les conseqüències de la violència.

Entre els autors catalans que han participat en aquesta commemoració hi ha Enric Casasses, Antònia Vicens, Ponç Pons, Àngels Gregori, Mireia Calafell, Joan Navarro i Vicenç Altaió. La peça original està signada per Clara Dalmau Merencio i recull també el context històric de la Transició, iniciada després de la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i culminada amb les eleccions democràtiques del 1977 i la Constitució del 1978, amb Adolfo Suárez com a primer president de l’etapa democràtica.

L’Ajuntament de Barcelona ha resumit el sentit de l’acció amb una frase: «L’acció convida la ciutadania a mirar de nou el cel, però des d’una nova perspectiva: ja no com un lloc de perill, sinó com un espai de trobada, lectura i reflexió compartida».

Barcelona és la desena ciutat que acull aquest bombardeig poètic. Abans, el col·lectiu Casagrande ja havia portat el projecte a ciutats marcades per la violència política com Rotterdam, Dubrovnik, Berlín, Londres, Milà, Madrid, Varsòvia o Gernika. La seva primera acció es va fer a Xile, en record del bombardeig al Palau de La Moneda durant el cop d’estat de 1973.