Catalunya, 40 anys contribuint al projecte europeu.

El 2026 es compleixen 40 anys de l’adhesió d’Espanya —i, per tant, de Catalunya— a la Unió Europea. Aquesta decisió va suposar molt més que la incorporació a un mercat comú: va significar la consolidació d’una democràcia jove, el reforç de valors compartits com la llibertat, la igualtat, la justícia o l’estat de dret, i l’obertura definitiva de Catalunya al món.

Quatre dècades després, l’empremta d’aquella decisió és visible en pràcticament tots els àmbits de la societat catalana. Però aquest aniversari no és només una ocasió per fer balanç. També és una oportunitat per reivindicar la vigència d’un projecte europeu que avui afronta reptes tan complexos com la guerra al continent, la transició energètica, la revolució tecnològica o la creixent competència global.

Indústria, innovació, ciència i cultura: l’aportació catalana a Europa

Poques xifres expliquen millor la transformació de Catalunya que les registrades des de la seva entrada a la Unió Europea. En aquests 40 anys, el PIB català s’ha multiplicat per més de vuit i les exportacions als països europeus han crescut un 542%, consolidant Catalunya com un dels principals motors econòmics del sud d’Europa. Al mateix temps, la població ha augmentat en més de 2,1 milions de persones, superant els 8,15 milions d’habitants, mentre que l’esperança de vida ha passat dels 77 als 84 anys. Una evolució que il·lustra el profund progrés econòmic, social i demogràfic que ha viscut el país des del 1986.

Darrere d’aquestes xifres hi ha milers de projectes que han contribuït a modernitzar Catalunya: infraestructures, hospitals, centres educatius, programes de recerca, iniciatives d’innovació, actuacions mediambientals o ajuts destinats a reforçar sectors estratègics com l’agricultura o la pesca.

Per a les persones nascudes després de 1986, Europa ha estat sempre una realitat quotidiana. La possibilitat d’estudiar en un altre país, viatjar sense fronteres, participar en programes d’intercanvi o desenvolupar una carrera professional a qualsevol punt del continent forma part d’una normalitat que fa quatre dècades semblava impensable.

Una veu pròpia en el projecte europeu

Si Europa ha contribuït decisivament a la transformació de Catalunya, l’aportació també ha estat en sentit invers. Al llarg d’aquestes quatre dècades, Catalunya ha contribuït al projecte europeu des de la seva capacitat industrial i exportadora, el seu ecosistema universitari i científic, la seva vocació innovadora i la seva riquesa cultural i lingüística, consolidant-se com un dels territoris més dinàmics del sud d’Europa.

Quaranta anys després de l’adhesió, aquesta relació ha entrat en una nova etapa. Més enllà de beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la integració europea, Catalunya vol reforçar la seva capacitat d’influència en els espais on es debaten les polítiques que marcaran el futur. La competitivitat industrial, la transició energètica, la innovació tecnològica, l’autonomia estratègica europea o el proper marc pressupostari comunitari són alguns dels àmbits clau en què vol contribuir activament al debat europeu.

Catalunya aposta per una Europa capaç d’integrar la diversitat dels seus territoris

Amb aquest objectiu, Catalunya ha reforçat la seva presència a Brussel·les i la seva participació en els principals espais de cooperació i decisió europeus, intensificant el diàleg amb les institucions comunitàries, consolidant aliances amb altres territoris i traslladant les seves posicions sobre algunes de les qüestions que marcaran el futur de la Unió.

Aquesta estratègia s’ha materialitzat, per exemple, en una major presència en organismes com el Comitè Europeu de les Regions i en el lideratge d’iniciatives de cooperació territorial com la xarxa dels Quatre Motors per a Europa. Des d’aquests espais, Catalunya ha contribuït a impulsar el debat i la col·laboració interregional en àmbits clau per a la competitivitat europea, com la innovació, la descarbonització, l’autonomia estratègica o el desenvolupament d’una economia més inclusiva.

Apropar Europa a les noves generacions

Paral·lelament, el 40è aniversari de l’adhesió a la UE també està servint per apropar Europa a la ciutadania, especialment a les noves generacions. Durant el 2026, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat iniciatives com una trobada amb joves per reflexionar sobre els principals reptes que afronta la Unió Europea, o l’exposició itinerant 'Europa, el nostre espai comú', que ja es pot visitar a Tarragona i Brussel·les i que continuarà recorrent diferents ciutats catalanes.

L’Europa del futur

La commemoració d’aquests 40 anys arriba en un moment d’enorme complexitat geopolítica. La guerra en sòl europeu, l’emergència climàtica, la transformació tecnològica o la creixent competència internacional plantegen reptes que cap país pot afrontar per si sol.

Davant d’aquest escenari, la resposta passa per una Unió Europea més cohesionada, més competitiva i capaç d’actuar amb una sola veu en un món cada vegada més incert. Però també per una Europa que aprofiti la fortalesa dels seus territoris i apropi la presa de decisions a les seves regions, de manera que aquests actors tinguin una veu i una capacitat de decisió més grans, com a coneixedors propers de les necessitats de la ciutadania i implementadors directes de polítiques estratègiques per a la UE.