La ciència darrere de la pirotècnia

El dia gran de la pirotècnia a Catalunya, la revetlla de Sant Joan, omple també els carrers d’un assortiment d’artefactes que tenen darrere seu tot un tractat de ciència. Encara que tots semblen un mateix fenomen, funcionen segons principis químics diferents.

Petards.

Aquest artefacte pirotècnic consisteix en un petit cilindre de cartró o paper farcit de pólvora negra (barreja de nitrat de potassi, carbó i sofre), tancat pels dos extrems i amb una metxa d’ignició. Al encendre’s la metxa, el foc arriba fins a la pólvora; com que l’embolcall no permet que els gasos de la combustió s’escapin amb rapidesa, la pressió interna augmenta de cop fins a trencar el cartró de manera violenta, cosa que genera el característic esclat sec i l’espetec sonor.

Bombetes.

La bombeta funciona sota el mateix principi que el petard, però a una escala molt més reduïda. Es tracta d’una petita càrrega de pólvora embolicada en paper, sovint en forma de boletes, trabucs o cebetes, dissenyada per produir un esclat de menys potència i intensitat sonora. Per la seva mida reduïda, acostuma a utilitzar-se en celebracions populars o a tirar-se a terra perquè esclati per impacte, sense necessitat de metxa.

Bengales.

A diferència del petard, la bengala busca una combustió lenta i sostinguda que fa llum. Està formada per una vara que conté una barreja pirotècnica rica en metalls combustibles, partícules metàl·liques i sals metàl·liques colorants (com el ferro, el magnesi o sals metàl·liques) combinats amb un comburent. A l’encendre’s, aquesta barreja crema de manera controlada i progressiva, i allibera espurnes i una llum intensa de color variable. L’embolcall no està tancat de manera hermètica i els gasos s’alliberen gradualment.

Coets.

Combinen propulsió i efecte visual. A la seva base porten una càrrega de combustible (generalment pólvora) que, a l’encendre’s, genera gasos a alta pressió que escapen per un únic extrem obert, i empenyen l’artefacte cap amunt per reacció. Una barnilla o sistema d’aletes li dona estabilitat direccional. A l’arribar a la seva altura màxima, una metxa de temps retardat activa una segona càrrega, que encén els efectes pirotècnics finals.

Fonts.

La font pirotècnica està pensada per estar fixa a terra i produir un espectacle d’espurnes i llums ascendents durant un període prolongat. Conté una barreja pirotècnica compactada en un tub obert per un extrem.