L’índex de confiança del comerç de Barcelona millora però continua baix

Barcelona sondeja regularment els comerciants per avaluar la marxa dels negocis i les seves expectatives. Un exercici que permet preveure si el sector guanyarà inversions o si obriran més negocis i que fa diversos anys que té algunes xifres preocupants. Les últimes dades de finals del 2025, però, suggereixen més optimisme, al marcar la seva millor nota des del 2020, quan la pandèmia va deixar molt tocada l’activitat. L’anomenat índex de confiança del sector comercial (ICS) se situa en 8,8 (els valors poden anar de -100 a +100) i supera més de dos punts el d’un any abans, tot i que continua sent baix.

En concret, l’altre índex que defineix la situació actual ha millorat cinc punts des del 2020, tot i que continua en negatiu (- 9,8). Els càlculs es fan comptabilitzant respostes favorables i desfavorables. I quant a les expectatives de futur, continuen altes (29,3), tot i que en lleuger descens. El grau de confiança s’obté amb una fórmula matemàtica entre totes dues.

Les expectatives de futur

Com que la majoria de comerciants consideren que la situació actual del seu negoci encara no és bona, es dona el saldo negatiu, tot i que no tant com en el mesurament anterior (va ser de - 15,2). Esperen, però, que millori en el futur (expectatives positives).

D’aquesta manera, tot i que gairebé tots els sectors continuïn valorant negativament el moment actual, al tenir en compte l’esperança de creixement futur (bastant estable) el resultat final és la millora de l’índex de confiança, expliquen fonts municipals. Es considera un "brot verd" en la recuperació sectorial.

L’Ajuntament fa diferents enquestes al comerç, que en aquest cas són un termòmetre de com van els negocis locals. En l’informe que ha pogut consultar aquest mitjà, elaborat a partir de 1.200 enquestes, s’aprecia que el primer trimestre del 2025 va obtenir més mals resultats, però en la recta final de l’any l’índex de la situació es va animar. D’aquesta manera, diversos sectors van fer avaluacions més positives. L’informe destaca el cas de l’automoció, que arriba a una puntuació de 25,9, el de l’equipament personal, amb un 10,2, i el de l’alimentació, amb un 10.

En canvi, són més baixes per al lleure i la cultura (3,7), l’equipament de la llar (5,5) i el comerç quotidià no alimentari (7,9), entre d’altres sectors. No obstant, la confiança dels sectors de l’alimentació, parament de la llar i automoció marca màxims en la sèrie històrica.

Per a la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Raquel Gil, que l’ICS es recuperi fins a haver obtingut el pic màxim des del 2020 és una "bona notícia", que mostra que el comerç "és un sector competitiu, resilient i actiu en la sostenibilitat", amb "capacitat per combinar tradició i innovació i que construeix futur des del territori". La dada positiva arriba en un context (amb xifres ja conegudes del 2024) en què la ciutat va arribar a 61.875 locals actius, entre el comerç detallista i serveis.

Aprofitament comercial

El sector té un índex d’aprofitament comercial establert fa dos anys del 90,9 % (només nou de cada cent negocis tancats) i una densitat de 3,7 establiments per cada cent barcelonins. La regidora remarca que l’índex de confiança del sector és important pel fet de ser "un indicador que mesura les expectatives del teixit comercial de Barcelona" i, per tant, "marca la predisposició a mantenir, actualitzar o millorar els negocis". Assenyala que la seva "bona evolució és un fet molt positiu", tenint en compte que el comerç aglutina 152.000 llocs de treball i representa un 13,2% del PIB local.

En l’àmbit de les expectatives de futur, els sectors amb uns valors per sobre de 30 i, per tant, més optimistes són els de l’alimentació, l’automoció i l’equipament personal.

En el cas del retrat de la situació actual, gairebé tots són negatius, excepte l’automoció, amb un valor de 20 punts. Als antípodes se situen el lleure i la cultura, amb -15,5, seguit per l’equipament de la llar, amb -12.

Malgrat que la comparació amb estudis sobre Catalunya i Espanya, amb altres metodologies, no és viable numèricament, sí que ho és pel que fa a tendències. I l’evolució és molt semblant en tots dos casos, segons destaca el consistori.