De l’L8 de FGC a la variant d’Olot

Poques hores després que el cap de tall de la tuneladora de l’L8 arribés la matinada d’aquest dimarts al pou d’atac de la Gran Via per preparar l’excavació del túnel entre Espanya i Gràcia, el Govern aprovava el programa que haurà de sostenir financerament les principals infraestructures de mobilitat de la pròxima dècada. El nou Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA) mobilitzarà 4.350 milions d’euros fins al 2036 i col·loca en primera línia projectes que ja estan en obres i que necessiten un finançament anualitzat, altres que es troben en fase avançada de tramitació i alguns una mica més retardats.

L’actuació ferroviària més avançada és precisament la prolongació de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que absorbeix una inversió prevista de 489 milions d’euros. El projecte connectarà per primera vegada la línia del Vallès i la del Llobregat-Anoia mitjançant un túnel d’uns 3,5 quilòmetres sota l’Eixample i dues noves estacions a Hospital Clínic i Francesc Macià. L’arribada dels principals components de la tuneladora suposa el pas previ a l’inici de l’excavació del tram principal, una de les operacions d’enginyeria urbana més sofisticades actualment a Barcelona.

L’altra gran infraestructura ferroviària que apareix al PEA és el TramCamp. La Generalitat reserva 239 milions per a un projecte que ja ha deixat enrere la fase de planificació i ha entrat en la d’execució. El març passat es va adjudicar per 136 milions d’euros la construcció del tram central de la primera fase, entre Cambrils, Salou i Vila-seca. L’actuació inclou la construcció de la plataforma tramviària, la via, la urbanització i els sistemes ferroviaris.

Doble via i 14 parades

Quan entri en servei, el primer tram tindrà 14 quilòmetres de longitud, doble via i 14 punts de parada (11 parades i tres estacions) distribuïts entre Cambrils Centre i Vila-seca Estació. Paral·lelament, ja s’executen treballs sobre l’antic corredor ferroviari i FGC ha encarregat set tramvies a la companyia Stadler per 72 milions d’euros. El calendari oficial situa ara la posada en marxa a finals del 2029, gairebé dos anys després de les previsions inicials.

Quant a la xarxa viària, l’obra més ambiciosa i controvertida que apareix al PEÇA validat aquest dimarts és la variant d’Olot i Les Preses, amb una inversió que ascendeix a 494 milions d’euros. El projecte pretén resoldre el principal coll d’ampolla viari de la Garrotxa mitjançant una nova connexió entre l’A-26 i la C-37. Ha sigut un projecte contestat per part del territori i reivindicat per un altre, amb lustres d’alternatives i debats. Ara, no sense un cost considerable, s’ha optat per una solució constructiva en la qual prop del 40% del traçat estarà soterrat mitjançant túnels i falsos túnels per reduir l’impacte sobre l’entorn i preservar els usos agrícoles de les Preses. Juntament amb aquestes tres actuacions emblemàtiques que acaparen gran part dels 4.350 milions, el Govern manté la seva aposta per les carreteres 2+1, a les quals destina 523 milions d’euros. La prioritat és reduir la sinistralitat a la xarxa convencional sense recórrer a l’elevat cost dels desdoblaments complets. El pla incorpora a més 785 milions més per a actuacions de seguretat viària, des de remodelacions d’enllaços i encreuaments fins a millores de traçat en punts amb alta accidentalitat, detalla des de la Conselleria de Territori.

Estació a la plaça d’Espanya

El nou PEA també rescata projectes menys mediàtics però amb fort impacte territorial. Entre ells figura la variant de la C-14 a Tàrrega, valorada en 70 milions; la variant de Sentmenat i Caldes de Montbui, amb 45 milions; o les millores previstes a la C-17, dotades amb 20 milions. En l’àmbit logístic destaca la futura terminal ferroviària de la plana de Lleida (Quatre Pilans), amb una inversió prevista de 130 milions d’euros, concebuda per reforçar el transport de mercaderies per ferrocarril a l’interior de Catalunya. I a Barcelona reapareix un projecte llargament reivindicat: la nova estació d’autobusos de plaça Espanya.

La infraestructura, pressupostada en 60 milions, aspira a convertir-se en la gran porta d’entrada dels serveis interurbans procedents del Baix Llobregat i el corredor de la Gran Via. La Generalitat va licitar el 2024 la redacció de l’estudi previ i del projecte constructiu d’una terminal que s’haurà d’integrar amb les línies L1 i L3 de metro, la xarxa de FGC i la futura prolongació de l’L8. L’objectiu és crear un dels intercanviadors de transport públic més grans de transport públic de Barcelona i alleujar la pressió que suporten actualment Sants i l’Estació del Nord.

Entre les actuacions menys visibles però amb més capacitat de transformació urbana apareixen els projectes ferroviaris de Manresa i Igualada. El Govern reserva 87 milions per avançar en la integració de les línies de FGC a les dues ciutats. En el cas de Manresa, el projecte preveu soterrar el traçat entre Manresa Alta i la plaça Espanya, on es construirà una nova estació subterrània que substituirà l’actual. L’actuació no només afecta el ferrocarril: permetrà alliberar sòl, obrir nous vials, crear zones verdes i completar un futur node intermodal de transport públic en un dels accessos principals a la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint