Només un 35% de municipis catalans disposen del cens d’amiant obligatori

Per abordar la retirada de les més de dos milions de tonesd’amiant que encara s’acumulen a Catalunya és imprescindible saber on es troba aquest material tòxic i que es va utilitzar fa dècades per construir sostres, canonades i altres elements de fibrociment. No obstant, en el dia d’avui, només un 35% dels ajuntaments ha elaborat ja el seu cens municipal d’amiant. Es tracta d’una dada preocupant perquè dos anys enrere, el 2024, tenien a punt el cens uns 250 ajuntaments, cosa que equival a un 25% de les localitats catalanes.

Això significa que des d’aleshores, tot just uns 80 pobles i ciutats s’han afegit al grup dels municipis que sí que han fet els deures. El termini per disposar dels censos locals s’esgotava inicialment el 2023. Però cap consistori el va presentar. Ara, tres anys després, el tenen llest aquest 35%, segons dades remeses per la Generalitat. Entre aquest 35%, hi ha algunes ciutats importants però també molts pobles petits, detallen a aquest diari fonts coneixedores de la situació. Per tant, encara queden localitats importants, amb milers d’habitants, per realitzar els censos.

¿Com argumenta el Govern la poca eficiència a l’hora de preparar els censos? El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, assegura que l’Executiu català ha posat en marxa «línies de suport» per col·laborar amb els ajuntaments. «S’ha entregat el mapa amb les cobertes de fibrociment, s’han organitzat activitats formatives dirigides a tècnics municipals i s’ha assessorat tècnicament sobre les convocatòries regulars d’ajudes i subvencions», afirma Sàmper en una resposta parlamentària als Comuns.

Llei aprovada

L’elaboració d’aquests censos és una peça clau per poder planificar la retirada de l’amiant. Sàmper admet que el repte és «de gran abast» i que es tractarà d’un procés complex que afectarà la salut pública, el medi ambient, el món local, els edificis públics i el sector privat. En aquest context, la llei catalana per a l’erradicació de l’amiant, aprovada recentment i que s’aplicarà d’aquí a un any, quan el Govern hagi presentat el reglament associat, dotarà Catalunya d’un «marc integral» que permeti accelerar les actuacions, sobretot en «zones sensibles» i «nuclis més densament poblats», a més d’«equipaments escolars i instal·lacions esportives».

La Generalitat també té oberta una línia específica per als edificis públics. En la seva resposta, Sàmper detalla que la retirada de l’amiant d’aquests immobles és una de les actuacions estratègiques del pla nacional. Tot i així, fonts consultades per aquest diari reconeixen que serà impossible que no hi hagi amiant als edificis de Catalunya el 2032.

Un 6% més

Segons les últimes dades disponibles, durant el 2025 es van gestionar al dipòsit controlat de Castellolí, l’única apte per rebre amiant, 24.753 tones de residus amb amiant procedents de Catalunya, 1.398 tones més que l’any anterior. La xifra suposa un increment del 6%. Això significa que la retirada de l’amiant avança. No obstant, a aquest ritme, no s’aconseguiran els objectius marcats per la Unió Europea. Des del 2008, s’estima que s’han retirat més de 266.000 tones d’amiant a Catalunya. Però els últims censos realitzats pel Govern (que van rebaixar de quatre milions de tones a dos milions de tones el càlcul) evidencien que queda molt més de la meitat del treball per fer.

El Govern afirma que continuarà reforçant els recursos tècnics i organitzatius necessaris per revisar els plans de treball amb risc d’amiant i garantir la continuïtat de les actuacions. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), per exemple, ha aprovat una convocatòria d’ajudes per al 2026 dotada amb 10,5 milions d’euros per a zones afectades per danys en cobertes amb amiant a causa d’episodis de calamarsa acreditats pel Meteocat. Però de tota manera, Sàmper constata que els pressupostos destinats a la retirada d’amiant en els pròxims anys dependran de la «disponibilitat de crèdit» i de la «prioritat» que es doni al desplegament de la nova llei.