La primera gran onada de calor de l’estiu deixa almenys 212 morts prematures a Espanya en tan sols quatre dies

Espanya acaba de superar la primera gran onada de calor de l’estiu amb quatre dies seguits de temperatures fins a 45 graus, nits que en alguns casos no han baixat dels 30, avisos de nivell vermell al nord i sud peninsular i una infinitat de rècords fins ara impensables per a un mes de juny. Les primeres anàlisis de l’episodi confirmen que, a causa d’aquest fenomen, s’han registrat els dos dies de juny més càlids des que hi ha registres a Espanya i dues de les nits més infernals mai vistes per aquestes dates. Però el balanç més preocupant no és aquest. Segons calcula el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo), al llarg d’aquest episodi es van produir almenys 212 morts prematures atribuïbles a la calorla calor extrema a Espanya. El dia més perillós va ser dimecres quan els termòmetres van tornar a marcar valors rècords per a l’època i van causar gairebé un centenar de defuncions en una sola jornada. Sobretot al nord peninsular, on es van activar avisos vermells davant l’arribada inèdita de temperatures de més de 42 graus.

El càlcul, elaborat per científics de l’Institut de Salut Carlos III, reflecteix una estimació estadística basada en informes diaris sobre mortalitat i temperatures a Espanya. Segons matisen els responsables d’aquest projecte, no es tracta d’un registre real de defuncions sinó d’un càlcul sobre quantes de les morts registrades al país poden ser atribuïbles a les altes temperatures. Els registres de l’esclat de calor del juny, el primer de l’estiu que adquireix oficialment la categoria d’onada de calor, apunten que en tot just quatre dies s’han produït almenys 212 defuncions prematures atribuïbles a les altes temperatures. Diumenge, durant el primer dia oficial de l’onada de calor, s’estimen entorn de 13 defuncions atribuïbles a l’esclat d’altes temperatures. Dilluns se’n calculen unes 38 més. Dimarts, un dels dies més àlgids de l’episodi, unes 66. I dimecres, l’últim dia de l’onada de calor, el balanç s’eleva a 95 morts prematures en un dia.

Dimecres, l’últim dia de l’onada de calor, s’estima que les altes temperatures van causar almenys 95 morts prematures en un sol dia

Les estadístiques apunten que la gran majoria de les defuncions es van produir en les comunitats del litoral cantàbric, on la població, acostumada a temperatures més tènues, de cop es va veure exposada a màximes de fins a 42 graus durant diversos dies seguits. Els registres confirmen un increment de la mortalitat a Guipúscoa, Biscaia i Cantàbria, tres de les zones on en els últims dies s’han activat avisos vermells per temperatures extremes. Però més enllà d’aquests territoris, en aquesta onada de calor també s’ha observat un augment de les defuncions a Astúries i Galícia. En aquests punts, tot i que la calor no hagi sigut tan extrema, la pujada de les temperatures ha impactat en una població que, segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), destaca com la més envellida d’Espanya i, per tant, més vulnerable a les altes temperatures.

A Catalunya s’estima que l’onada de calor ha causat almenys 42 morts prematures en quatre dies. La majoria, entre dimarts i dimecres, quan es van activar avisos de nivell taronja al Ponent davant temperatures de més de 40 graus. A aquestes estimacions estadístiques se sumen algunes xifres que, en el seu conjunt, ajuden a entendre millor l’impacte d’aquest episodi. Segons afirma Protecció Civil, al llarg d’aquesta primera gran onada de calor de l’estiu el Sistema d’Emergències Mèdiques ha hagut d’atendre almenys 264 persones per «afectacions relacionades amb la calor». En més de la meitat dels casos es va haver d’activar una ambulància i traslladar els pacients a un centre sanitari.

Grups més afectats

Les morts per altes temperatures no sempre estan relacionades amb episodis bruscos com, per exemple, els col·lapses soferts després d’un cop de calor. Aquests casos, de fet, tan sols representen una minoria de les defuncions atribuïbles a aquest fenomen. «El principal impacte de l’estrès tèrmic en la salut és la sobrecàrrega crítica del sistema cardiovascular», comenta la investigadora Blanca Paniello, experta de l’ISGlobal en salut pública i canvi climàtic. L’explicació, afirma, té a veure amb l’estat d’estrès que pateix el cos durant l’exposició a la calor extrema. Quan pugen les temperatures, per dissipar l’excés de calor, l’organisme desvia el flux sanguini cap a la pell, augmenta la despesa cardíaca i perd líquids a través de la suor. «Aquesta combinació de factors eleva el risc d’esdeveniments isquèmics, ictus, infarts de miocardi i insuficiència renal aguda», comenta.

S’estima que gairebé la meitat de les morts registrades durant aquest episodi van ser de dones de més de 85 anys, un dels grups més vulnerables a la calor extrema

Aquests fenòmens afecten especialment grups de risc com, per exemple, les persones grans ja que, segons explica Paniello, són grups de població que a causa de l’edat solen tenir menor capacitat de termoregulació i acostumen a tenir malalties preexistents que poden, al seu torn, augmentar el risc de patir complicacions derivades de la calor. Això, a la pràctica, significa que moltes de les morts atribuïbles a la calor són defuncions relacionades amb condicions de salut preexistents que s’agreugen quan les temperatures assoleixen valors extrems i el cos ja no pot mantenir una temperatura normal. En els càlculs del MoMo, de fet, la gran majoria de les morts prematures vinculades a la calor es corresponen a persones de més de 65 anys. Més concretament, a dones grans. En aquesta onada de calor es calcula que gairebé la meitat de les morts van ser de dones de més de 85 anys.

Un estudi recent publicat a la revista ‘Nature Health’ i també liderat per Paniello apunta que, més enllà de l’edat o el gènere, les desigualtats socials s’han convertit en un factor clau que influeix en les taxes de mortalitat atribuïble a les altes temperatures. «Factors com la pobresa energètica, pitjors condicions de vivenda, menor accés a serveis sanitaris o menor informació sanitària poden contribuir a augmentar el risc de mort per calor a Europa», explica a EL PERIÓDICO la investigadora, que també reclama reforçar les mesures per mitigar els impactes de la calor extrema en la població vulnerable. En aquest sentit, l’especialista demana augmentar les campanyes d’informació, reforçar les xarxes de refugis climàtics, aclimatar els espais públics, millorar els sistemes d’alerta primerenca i apostar per un disseny urbanístic amb més verd i més ombra per reduir així l’efecte de l’illa de calor urbana.