Les cinc carreres amb nota de tall de 5 i alta ocupació

Una nota de tall baixa sol associar-se a titulacions amb menys pressió d’accés i pitjors sortides laborals. Però no sempre és així. Si creuem les notes de tall de diverses universitats amb les dades d’inserció laboral de la Fundació CYD, apareixen diverses enginyeries amb accés mínim en alguns campus (al voltant del 5) i amb taxes d’afiliació, estabilitat contractual i jornada completa molt per sobre de la mitjana. Cap d’aquestes carreres, però, no és a Madrid o a Barcelona.

A la Universitat de Huelva, el grau d’Enginyeria Informàtica va tenir una nota de tall de 5,5 l’any passat. Informàtica és, segons les estadístiques de CYD, una de les carreres amb millors dades d’inserció laboral.

Un 5 com a nota de tall no significa que la carrera sigui fàcil, sinó que en aquella universitat concreta l’última persona admesa va entrar amb un 5 o que hi va haver places suficients. Les notes de tall són puntuacions que varien cada any, no les fixen les universitats ni reflecteixen la dificultat de la carrera, sinó que depenen de la relació entre la demanda de cada grau i l’oferta de places. És a dir, és la nota d’admissió més baixa amb què un estudiant aconsegueix ser admès. En els últims anys, aquestes qualificacions s’han disparat en moltes facultats, especialment en els estudis científics i sanitaris.

Huelva i Oviedo

Tanmateix, hi ha enginyeries amb notes de tall que no passen del simple aprovat. A la Universitat de Huelva, el grau d’Enginyeria Informàtica va tenir una nota de tall de 5,5 l’any passat. Informàtica és, segons les estadístiques de CYD, una de les carreres amb millors dades d’inserció laboral: un 89,4 % d’afiliació quatre anys després de graduar-se i una base mitjana de cotització de 36.623 euros. En aquest mateix campus, Enginyeria Elèctrica va requerir un 5. Les dades de CYD reflecteixen que els titulats en Medicina, Informàtica i Enginyeria (que són, precisament, els graus amb les notes de tall més elevades) són els que gaudeixen d’una major inserció laboral i sous més elevats.

Altres modestes notes de tall les trobem també a la Universitat de Huelva, on l’any passat només es va requerir un 5 per ser admès a Enginyeria Mecànica i Enginyeria Energètica. En altres enginyeries, com Agrícola i Química Industrial, la nota de tall també va ser un 5.

En la mateixa línia, a la Universitat d’Oviedo, l’any passat es va requerir, com a mínim, un 5 a l’alumnat d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. No va ser l’única carrera amb aquesta nota de tall. Enginyeria de Tecnologies Mineres i Enginyeria Geomàtica també es van quedar en el 5.

La pressió per assolir la nota és un dels denominadors comuns de la selectivitat, que va començar l’1 de juny a Madrid.

La pressió per assolir la nota és, precisament, un dels denominadors comuns de la selectivitat. La PAU va començar dilluns 1 de juny a Madrid i a la majoria de comunitats se celebra a partir del dia 3. Mentrestant, a Catalunya caldrà esperar als dies 9, 10 i 11 de juny. L’alumnat sap que el repte no és aprovar. Més de nou de cada deu ho aconsegueixen. El veritable desafiament és obtenir una qualificació mitjana entre el Batxillerat i la PAU (comptant amb la fase voluntària, que apuja nota) prou alta per poder entrar en una universitat pública, on, a diferència de les privades, les places estan limitades per les notes de tall.

La puntuació mitjana no ha de ser brillant sinó enlluernadora per entrar, per exemple, a Matemàtiques, un dels estudis amb més inserció laboral, segons les estadístiques de CYD. L’any passat, als principals campus catalans i madrilenys, les notes de tall no van baixar de 12 (sobre un màxim de 14). La qualificació és encara més alta si l’alumne vol cursar un doble grau, una opció cada vegada més demandada: el 2025, el llindar d’admissió per a Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va disparar fins a 13,3. Infermeria va requerir un 11,7 a l’Autònoma de Madrid, i Veterinària, un 11,8 a la Complutense. Medicina i les enginyeries també es troben entre els estudis amb les notes de tall més exigents.

Les dades de CYD confirmen que els titulats en Medicina són els que tenen millors sortides laborals: la base mitjana de cotització ascendeix als 41.894 euros (la més elevada). Un enginyer o enginyera d’Organització Industrial, per exemple, disposa d’una base mitjana de cotització de 38.087 euros i un contracte indefinit en el 93 % dels casos. A l’extrem oposat, els titulats en Educació Infantil tenen una base mitjana de 25.080 euros i els de Comunicació, de 22.472 euros.

Factors canviants

Malgrat aquesta realitat, els experts demanen als futurs universitaris que la inserció laboral sigui un factor més en la decisió de quina carrera cursar, però no l’element determinant. “L’ocupabilitat depèn de factors canviants, com l’oferta i la demanda del mercat o el context econòmic, polític i social. Per això, la universitat ha de garantir una formació àmplia i crítica, complementada amb orientació professional, sense adaptar la seva oferta únicament al mercat laboral”, explica Teresa Parache, responsable del departament d’Orientació Laboral de la Universitat de Lleida (UdL). L’experta insisteix que el mercat laboral és canviant i considera fonamental apostar per l’orientació als universitaris, però no centrada a dirigir els joves cap als àmbits amb més inserció laboral sinó proporcionant “informació objectiva i eines” perquè siguin ells i elles qui prenguin una decisió lliure.

La comunitat universitària insisteix que els graduats, més enllà d’estudiar el grau, han d’ampliar coneixements híbrids, des de les competències transversals (saber treballar en equip, així com expressar-se bé i sortir-se’n davant dels problemes) fins a les digitals, inclosa la intel·ligència artificial.