El mosquit tigre ja afecta el 66% dels espanyols

L’arribada de l’estiu s’ha percebut sempre com a sinònim de l’inici de la temporada de mosquits. No obstant, ja és habitual veure aquests insectes en altres moments de l’any, tal com ha assenyalat recentment l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (Adepap), que observa una tendència a la desestacionalització de plagues. Espècies invasores ja establertes com el mosquit tigre o el del Japó han afegit també una nova realitat en molts llocs d’Europa i Espanya. Però ¿és certa la percepció que avui hi ha més mosquits que mai?

Han passat més de dues dècades des que es va detectar per primer cop el mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) a Espanya, a Sant Cugat del Vallès, el 2004. Originari del sud-est asiàtic, s’ha expandit per la mobilitat humana, i es troba en latituds cada vegada més al nord "en part per l’escalfament global", explica a Verificat Leonardo López, investigador bioinformàtic i coordinador del Hub de Canvi Climàtic i Planetari de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, el mosquit tigre ja s’ha establert en una bona part de la costa mediterrània. "És una espècie predominantment urbana, ja que cria en recipients artificials, normalment a l’exterior dels habitatges", assenyala Roger Eritja, que és entomòleg especialitzat en mosquits invasors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Nocturn i d’interior

A les ciutats ja hi havia el mosquit comú (Culex pipien), "nocturn, poc agressiu i d’interior", explica, i el mosquit tigre ha elevat molt la molèstia "perquè és un mosquit diürn, agressiu, i que pica tant en exteriors com en interiors". Eritja treballa en el projecte Mosquito Alert, una iniciativa de ciència ciutadana per investigar mosquits transmissors de malalties. A partir de les dades recollides per la ciutadania combinades amb mostreig de camp entre el 2004 i el 2024, han pogut veure que el mosquit tigre s’ha detectat en més del 20% dels municipis d’Espanya, i ja afecta el 66% de la població, tal com publiquen en un estudi a la revista Insects.

A aquesta espècie se suma una altra d’establerta més recentment, el mosquit del Japó (Aedes japonicus), descobert a Espanya el 2018 a través de Mosquito Alert, i el mosquit de la febre groga (Aedes aegipti), identificat i erradicat a les illes Canàries el 2019. Així, al voltant de 1.800 municipis han detectat alguna de les espècies invasores.

Malgrat l’expansió de les espècies invasores al territori, l’entomòleg admet que saber si ha augmentat "la quantitat de mosquits que ens piquen en un moment donat és una cosa molt més difícil de dir". "Les densitats poblacionals dels mosquits depenen primàriament de la disponibilitat d’aigües adequades per criar", remarca.

La propagació dels mosquits invasors a Espanya, afavorida pel canvi climàtic, "representa un risc creixent per a la salut pública a causa de la seva capacitat per transmetre arbovirus com el dengue, el Zika i el chikungunya, entre d’altres", assenyalen al mateix estudi.

López, d’ISGlobal, puntualitza que la transmissió molt puntual i estacional d’aquests virus a través de mosquits a Espanya i Europa s’inicia a partir d’un "cas importat". "Necessites que piquin una persona infectada amb algun virus", aclareix. D’altra banda, també cal tenir en compte que les condicions del canvi climàtic poden ser en alguns casos poc favorables per als mosquits. "Per exemple, si es produeixen sequeres prolongades, poden ser molt perjudicials, ja que per molta calor que tinguin per créixer ràpid, els faltaran aigües per reproduir-se", afirma Ertija, i remarca a continuació que no és fàcil determinar regles generals: "Cada espècie de mosquit [n’hi ha més de 60 a Espanya] té les seves preferències".

De tota manera, el control de la població de mosquits és necessari i es planteja com un repte, ja que són insectes molt adaptables i resistents a insecticides. L’investigador de l’ISGlobal esmenta programes com el del World Mosquito Program, que alliberen mosquits criats especialment perquè no transmetin malalties. Aquests estudis, que han sigut font de desinformació recentment desmentida des de Verificat, tenen resultats més duradors que els insecticides, però tampoc són definitius. "El més eficient és la gestió del subministrament d’aigua, evitar que es generin llocs de cria", acaba López.