54 municipis sense l’obligat pla contra el foc

Catalunya ha millorat el seu grau de preparació municipal davant els incendis forestals l’últim any, tal com es va proposar la Generalitat. Però encara manté 54 forats negres en el mapa de la prevenció. Es tracta d’ajuntaments que, malgrat que estan obligats a disposar d’un pla d’actuació per risc de foc, no l’han arribat a redactar mai, segons assenyalen les dades de Protecció Civil.

La xifra ha baixat respecte a balanços anteriors i cada vegada hi ha més municipis amb una planificació elaborada (i homologada), ja que alguns la tenen pendent de revisió. De tota manera, els casos d’aquestes 54 localitats continuen sent els més flagrants perquè no disposen d’un full de ruta per respondre en els primers moments d’una emergència forestal.

D’acord amb la informació de les dades actualitzades, Catalunya té actualment 385 municipis amb el pla homologat i en vigor per risc d’incendi forestal, i 348 més l’han elaborat i el tenen pendent de revisió. Els plans pendents de revisió també representen una assignatura per resoldre, però es tracta d’una situació no tan preocupant.

Aquesta segona categoria és important, detalla el Departament d’Interior i Seguretat, perquè aquells plans que encara no compten amb l’aval de Protecció Civil també es poden activar en cas d’emergència, malgrat que encara hagin de ser revisats. Fonts del Govern, de fet, consideren que sí que tenen pla, tot i que no està homologat. En total, tenint en compte aquesta variable, hi ha 771 localitats que disposen d’algun tipus de pla.

El problema, doncs, són els 54 municipis obligats que no han fet mai el pla. Són els únics que no tenen aquesta eina malgrat que estan en zones on el risc d’incendi és alt i exigeix una resposta municipal organitzada.

Zones vulnerables

Alguns dels municipis que continuen sense pla se situen a les comarques de Lleida, un territori molt vulnerable durant la campanya de la sega, que es porta a terme durant aquestes setmanes, i en episodis de calor intensa. De fet, en els últims dies s’han repetit els incendis originats en camps de cereals. L’últim que s’ha declarat ha tingut lloc a l’Aragó, però molt a prop de Lleida, concretament a Tamarit de Llitera, a la Franja.

Les zones agrícoles i cerealistes presenten un risc afegit en plena temporada de collita: l’activitat de la maquinària, les espurnes, les altes temperatures i la sequedat de la vegetació poden afavorir ignicions accidentals. Aquest escenari ha tornat a situar el focus en la necessitat que els ajuntaments tinguin clars els primers passos que han de seguir quan es declara un foc.

Entre els municipis que no han dut a terme el pla hi ha Lleida, les Borges Blanques, Mollet del Vallès i Llinars del Vallès. Fonts municipals d’aquestes localitats consultades per EL PERIÓDICO asseguren que treballen en l’elaboració del document requerit. L’absència de pla no significa que un municipi quedi sol davant una emergència, ja que la direcció operativa correspon als cossos d’emergències, segons indiquen fonts de Protecció Civil. De tota manera, no tenir un pla sí que implica que l’ajuntament no disposa d’una pauta pròpia sobre com ha de reaccionar durant els primers moments de l’emergència. Aspectes com ara "els avisos a la població", "l’anàlisi dels espais vulnerables que cal protegir", "el recompte de recursos municipals que es poden mobilitzar" i "el repartiment de funcions i la coordinació de la resposta local inicial" queden fora d’una planificació prèvia.

En resum, els plans d’actuació municipal, que també existeixen per a inundacions, són una eina bàsica del sistema de protecció civil. En el cas dels incendis, per posar un exemple concret, la preparació prèvia permet identificar masies o urbanitzacions aïllades i preveure "com cal posar en marxa un confinament".