La pugna amb dos cellers històrics fa que Barcelona estudiï com preservar rètols de locals

Dos cellers de Barcelona s’han rebel·lat contra l’ordre municipal de retirar rètols històrics que fa dècades que els caracteritzen. Si fa uns dies aquest diari avançava el cas de la Bodega Fermín, a la Barceloneta, on de moment els seus propietaris han eliminat el cartell en bandera (que sobresurt en una cantonada), ara s’hi suma el del Bar Bodega Carol al barri del Clot. Els seus amos creuen que el vell rètol –que supera lleugerament l’amplada permesa per a la seva entrada– és un senyal d’identitat de la casa, arrelada al barri, i han portat el conflicte als tribunals.

De resultes de les dues històries, l’Ajuntament explica a EL PERIÓDICO que estudia «la possibilitat d’introduir ajustos en l’ordenança vigent». «L’objectiu és fer compatible el compliment de la normativa amb la preservació de la identitat d’establiments que, com la Bodega Carol del districte de Sant Martí, formen part de l’imaginari col·lectiu i són referents per a la ciutadania», assenyalen fonts municipals.

Des del celler Carol, Alberto García Moyano, copropietari, té clar que no pensa rendir-se. Si alguna cosa van voler a l’agafar el traspàs del local el 2015 va ser preservar alguns dels seus elements amb tradició, al 558 del carrer d’Aragó, amb Independència. El negoci datava del 1939, segons consta en l’històric de les seves llicències. «Els titulars anteriors el regentaven des del 1987, i el rètol ja era allí des d’abans, tot i que ells van canviar les lletres», rememora. Aquests havien posat el nom de la seva filla al bar, i així es va quedar, fins que el 2024 va arribar el requeriment municipal per eliminar-lo. Els havia denunciat un presumpte veí, que a la fi va resultar ser una persona involucrada en la part contrària en un cas que ell portava com a lletrat.

Va coincidir amb la mort d’uns dels seus socis i enmig del dol van decidir al·legar contra l’ordre que enviava l’àrea de llicències de Sant Martí. Molts negocis modestos acaten aquest tipus d’ordres perquè embrancar-se en una batalla legal contra l’Administració acostuma a ser massa car i estressant per als seus recursos. Però García Moyano és advocat, així que ha decidit lluitar per defensar el que creu que és un símbol al barri i que no volen tocar.

Mostra amb ironia la façana de l’edifici annex, on un eixam de cables elèctrics conflueixen horrorosament sobre la porta. I allí continuen, mentre que el districte de Sant Martí els requereix retirar el seu cartell perquè supera una mica la mida autoritzada. Un pam a cada costat. A més, el consistori també veu fora d’ordenació el tendal i l’alarma que sobresurt. Els cellerers només accepten retirar aquesta última.

Dos anys de pugna

Les seves al·legacions inicials van ser desestimades, de manera que van seguir amb un recurs d’alçada, amb resultat negatiu. Fonts municipals apunten que es van imposar també dues multes coercitives de 750 euros, que van ser recorregudes. Els tres socis actuals argumenten que tant tenint en compte la data de l’ordenança d’usos del paisatge urbà en qüestió (2011) com la seva arribada al bar el 2015, la suposada infracció hauria «prescrit». No obstant, el consistori els va contestar que consideren el cas com un «ús» indegut de la façana, que no expira. Per García Moyano, la instal·lació «no és un ús, sinó una obra», replica.

El cas està ara en mans del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona, en espera de la vista pràctica prevista per al 21 d’octubre, i amb possible sentència abans de final d’any. Al conèixer la situació similar a la Bodega Fermín, els responsables del Bar Bodega Carol s’han sentit esperonats en la seva causa i han decidit fer-ho públic també.

Però les dues pugnes han fet que l’Ajuntament analitzés més a fons aquest tipus de situació. Malgrat estar en «espera de resolució per part dels tribunals competents», expliquen que «el govern municipal vol deixar clar que la seva voluntat és avançar en fórmules que permetin donar resposta a situacions com aquesta, inclosa, si procedeix, la possibilitat d’introduir ajustos en l’ordenança vigent».

El seu no és un bar més en una zona que s’ha anat transformant al dictat de les modes o del desembarcament turístic, tenint en compte que s’ubica a cinc illes de la Sagrada Família i al costat de Glòries. A l’agafar les regnes, van voler preservar la seva ànima de bar de barri. Les seves peculiaritats són diverses, com que s’hi escolta música punk i que la seva proposta culinària es basa en platerets i tapes de diverses regions d’Espanya.

Primer es van fer cèlebres per les seves rostes, i van anar afegint el que veneraven en els seus viatges gastronòmics: lleteroles de xai, tripes a la madrilenya, ‘carcamusas’ de Toledo, cueta de porc fregida... i moltes més, amb gràcia. Amb la raresa afegida dels seus preus barats. «Res passa de 7,5 euros, perquè tothom pugui menjar per pocs diners», sentencia. El freqüenta el veïnat, i també barcelonins que arriben el cap de setmana pel bocaorella.

Suport social

A la Barceloneta, van ser unes obres a la façana les que van portar els arquitectes de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPU) a requerir la retirada de la seva retolació perquè incomplia l’ordenança vigent. Aquí els seus titulars, Gladys Roca i Roger Vall, van acatar eliminar el cartell vertical a la cantonada, que tant ha ajudat a donar visibilitat a locals, però que ja no es permet. Però també havien de retirar els dos frontals datats del 1973 per les seves dimensions i gruix. No obstant, ells van utilitzar el ‘dret a queixar-se’ en les xarxes socials, i van aconseguir prou ressò i suport social perquè el consistori busqués una treva.

Com va informar aquest diari, el celler Fermín va expressar «pena» i «indignació», al criticar que l’ordre de l’Ajuntament «no respecta els signes d’identitat del barri». Afegia que es dona un cas de greuge, perquè afirma que «la majoria dels locals de l’entorn» no respecten la normativa municipal, malgrat haver obert més recentment.

Fins i tot la Xarxa Ibèrica en Defensa del Patrimoni Gràfic va sortir en defensa de l’establiment de la Barceloneta. Va adduir que no comprèn que l’ordenança de l’Ajuntament «no prevegi cap mecanisme d’excepció o moratòria per a rètols que, per la seva antiguitat, materialitat, tipologia o estima social, formen part del patrimoni gràfic d’un barri». I va demanar algun «salconduit normatiu» per a aquests casos.

Els grups municipals d’ERC i el PP també van aixecar la veu en el mateix sentit, exigint que la regulació inclogui una protecció en establiments històrics o amb arrelament als barris.

Principi d’acord

Per això, a principis d’aquesta setmana hi va haver una reunió de representants de l’Institut del Paisatge Urbà amb la propietat del celler Fermín. Fonts del districte de Ciutat Vella expliquen que «es va acordar fer un grup de treball amb l’IMPU i l’arquitecta que està fent la rehabilitació d’aquesta façana per mirar com es pot encaixar millor aquest rètol amb la composició final de la façana».

Els afectats no han tirat encara el rètol en bandera, per si al final fos amnistiat, però han vist com el suport del barri i de barcelonins des de les xarxes socials els ha permès frenar el que semblava inevitable. Fermín és el nom de l’anterior propietari, i la ‘marca’ ha sobreviscut perquè el seu fill va elegir la Gladys i el Roger per preservar l’esperit del bar, en lloc de vendre’l al millor postor, que l’hauria transformat per complet, com ha passat en tants negocis del barri mariner.