Cocteleria amb videojocs gratis

"¡Salut!". Més que un brindis, aquí sona a missatge d’hospital. Li acabes de trencar la mandíbula al teu company de taula d’un cop marcial. En aquesta cocteleria de Gràcia, tant et baralles a cops de puny com et beus una copa amb boirina en un cofre amb tresor. Es veuen videojocs en acció fins on arriba la vista. De l’Street Fighter al Tekken. Del Mario Kart al FIFA o a l ’Overcooked, el joc de cuinetes de moda. Es pot triar entre una vintena de consoles: Nintendo 64, Switch, Play 5, Wii, fins i tot hi ha guitarreta per al Guitar Hero. Tot gratis amb una consumició. És la primera cocteleria de Barcelona amb barra lliure de videojocs.

Comença a estar tan sol·licitada com el passadís de congelats del súper en plena onada de calor. S’acaba de fer viral: Glitch Gaming Lounge (Doctor Rizal, 16). És un paradís gamer per a majors de 18: té videojocs amb sofàs i un bàrman malabarista que fa còctels amb efecte wow. El Melito serveix des de remolins florals en poké balls fins a glops de rom en barrils de Donkey Kong. Fins i tot et pots menjar l’heroi de Zelda. No s’admeten nens a partir de les 20 h.

Amb la consumició et deixen jugar tota l’estona que vulguis. Hi ha 16 estacions de joc. Una vintena de consoles. "Des dels 80 fins a l’última de fa quatre dies", garanteix l’Eric. "Tenim emuladors de Street Fighter ", afegeix el Jack–, pots jugar al Pacman original. Fins a la Play 5, amb els jocs més nous".

Venen jugadors de totes les edats. "Dissabte –expliquen els dos socis– hi havia una taula amb gent de 19 anys jugant al FIFA i, davant, una senyora de 60 jugant al Mario Kart per primera vegada". ¿El seu objectiu? "Fer comunitat", responen. És fàcil trencar el gel amb un comandament a les mans. Els clients ja els estan demanant que organitzin cites amb videojocs. "Troba el teu Jugador 2", avança el Jack el reclam Tinder.

Jack Watkins és el tipus de Gal·les que no deixa de somriure. "Aquest era el meu somni quan era jove", confessa. De dia treballa en desenvolupament web i a la nit és cocteler. Un Batman informàtic, riu ell. L’altre soci del Glitch és l’Eric García, el financer. 32 anys. Es coneixen de la universitat, tots dos van estudiar a Anglaterra. "Al nord d’Europa és molt popular". L’Eric es refereix a la moda de l’oci gamer. "És un mercat que està començant a arribar aquí". Sí, ara a Barcelona es queda per fer partides en cocteleries, bars i fins i tot en restaurants.

Sopar amb videoconsoles

Fa dos anys que va obrir en ple Triangle Friqui l’Hugo’s Diner (Almogàvers, 4). Sembla una hamburgueseria americana dels 80. "Un diner amb les consoles a què jugàvem quan érem petits", et fan fer un somriure nostàlgic. Tenen videoconsoles repartides per totes les taules a discreció, el 30% són retro. La Mega i la PS3, de fet, estan connectades a teles de tub. "És un lloc segur –garanteixen l’Anna i el Domingo– on tornar a ser nens una altra vegada". Barra lliure de videojocs per sopar.

Anna Potyagalova i Domingo Ruiz. Ella és russa, des dels 9 a Barcelona. No intentis guanyar-la al Tetris. Ell va venir de Múrcia, porta el comandament de la primera Nintendo tatuat al braç. Té un canal de retro gaming a YouTube (Retro Sunday) . A casa seva hi ha habitació gamer. Es podien passar jugant 10 hores seguides. Això era abans de ser pares.

Era seu el mític Checkpoint, un paradís gamer retro que tenia fins i tot cotxes de carreres arcade i escopetes per matar zombis. Van acabar tancant-lo. "Ens va passar per ambiciosos –apunta l’Anna–. Teníem els dos locals, jo estava embarassada i, quan s’acostava el moment de l’arribada de l’Hugo, vam veure que amb tot no podíem". I van optar per quedar-se amb el segon Checkpoint, ara Hugo’s Diner. "Precisament en honor al nostre fill".

"La nostra idea és tornar al retro", esbufeguen l’Anna i el Domingo. Anar afegint cada vegada més consoles vintage. "Que els nens d’ara juguin al que nosaltres jugàvem quan érem petits", aquest és el seu objectiu. Els exnens d’entre 30 i 40 anys, mentrestant, es llancen en planxa a buscar la Wii.

"Continuem sent ambiciosos malgrat haver tancat un local", somriuen. Es planegen tornar a organitzar esdeveniments: quedades per veure anime en català a la tele de tub, clubs de lectura de manga, "fer comunitat". Dimarts vinent acolliran un slow friending, invent del Kleff per conèixer gent sense presses. És la comunitat més gran de jocs de taula d’Europa. Reuneixen cada setmana 250 persones a la cafeteria de l’Estació de França. Vesprejos amb mig miler de jocs. I el que sorgeixi.

Bar amb ‘arcades’

Encara hi ha un altre oasi vintage a Horta, aquest amb cervesa i màquines recreatives: Next Level Arcade Bar (plaça de Maragall, 8). La consumició inclou joc il·limitat en les seves 25 maquinetes: des de marcianets fins a carreres de Sega. Ara les més sol·licitades són els arcades de ball. "S’està fent fins i tot comunitat d’aquests jocs als nostres bars", explica el Jonathan Barriga, un dels quatre socis. Tenen dos bars-arcade més a Madrid. Aquest mes han celebrat el seu primer any a Barcelona.

Hi ha molta nostàlgia, sí, però el que realment enganxa –apunta el soci– no són els jocs retro, sinó el factor social del local. "Venen a jugar i acaben coneixent molta gent compartint partides".

¿Que com surt a compte? "Nosaltres mateixos fem totes les reparacions del local i de les màquines –esbufega el Jonathan–. És l’única manera que sigui viable no cobrar les partides".