El pla forestal de les Gavarres, model per frenar megaincendis

Malgrat que encara queda feina per fer, en el dia d’avui les Gavarres ja no són les mateixes que fa tres anys. Aquest massís forestal situat en plena Costa Brava, entre Girona i el Baix Empordà i de 30.000 hectàrees d’extensió, és un exemple de com, a través de la planificació i la inversió, es poden emprendre actuacions concretes que no evitaran un incendi però que sí que poden frenar un hipotètic megaincendi capaç d’arrasar el massís sencer en poques hores. Fonts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació consultades per El Periódico, del mateix grupe ditorial de Diari de Girona, admeten que aquest model és una bona opció per a moltes de les àrees poblades de Catalunya i consideren que pot encaixar a la perfecció amb el pla de prevenció que crearà, amb el mateix objectiu final, grans eixos de confinament (zones en les quals es trenca la continuïtat del bosc).

La intervenció a les Gavarres, impulsada a través d’una col·laboració publicoprivada entre la Fundació Catalunya-La Pedrera, el Consorci de les Gavarres, propietaris privats i la Diputació de Girona, s’ha concentrat en dos punts crítics, que s’han prioritzat atesa l’extensió del massís. Així ho explica Miquel Rafa, biòleg i responsable de sostenibilitat de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que assegura que és clau "prioritzar": "Davant la impossibilitat d’actuar sobre desenes de milers d’hectàrees, s’han d’escollir aquells espais on una gestió adequada pugui oferir una oportunitat real als bombers".

A les Gavarres, el paisatge és molt forestal i mediterrani, amb boscos densos i joves, en molts casos d’escocells, que van patir els estralls de l’última sequera. "La pèrdua de rendibilitat del suro i l’abandonament de la gestió de moltes finques va afavorir una vegetació molt densificada", detalla Rafa. A més, en algunes zones, hi ha presència d’una espècie de pi exòtica que es va plantar als anys 70, el pi insigne (Pinus insignis). "El resultat és un paisatge amb una elevada continuïtat de combustible", resumeix l’expert. Aquest factor és un ingredient que aporta molt risc si es declara un foc: "En cas que les flames entressin des del nord empeses per la tramuntana, l’escenari podria ser catastròfic".

Per aquesta raó, el 2021, el consorci va encarregar una priorització. Quim Gubau, el director de l’entitat, afirma que la urgència consistia a identificar actuacions urgents, al veure que era impossible aplicar al complet el pla de prevenció redactat el 2006. "De les 30.000 hectàrees del massís, es contemplava actuar en 1.000, però aquest era un repte difícil d’aconseguir", reconeix Gubau.

Actuacions quirúrgiques

En aquest moment, va aparèixer la Fundació Catalunya-La Pedrera, que gestiona una quantitat d’hectàrees de bosc molt rellevant, i que va permetre accelerar els treballs. "Va ser interessant que vingués una fundació privada, però vam demanar a la Diputació que també s’hi impliqués", recorda Gubau. A partir d’aquest punt, es va decidir actuar de manera estratègica en dos àmbits: el coll de la Ganga i el sector Vinyoles-els Àngels. "No es tracta de netejar indiscriminadament el bosc, sinó de crear franges de menys càrrega de combustible en dos llocs que els bombers poden aprofitar per frenar un gran incendi", exposa Rafa. Segons el punt de vista de Gubau, ara per ara, s’ha actuat en menys hectàrees (unes 15) de les que convindria. Però tot i així, celebra que s’hagi avançat. Els treballs realitzats inclouen zones d’obertura manual, desbrossament selectiu, buidat de l’arbratge, poda de branques baixes, reducció del combustible d’escala i tractament de restes forestals.

"Aquestes zones, ara, s’han convertit en oportunitats per crear tallafocs, una línia de defensa o qualsevol acció dels serveis d’extinció", opina Rafa. "Això no significa que no hi hagi focs, però sí més opcions d’aturar-los i evitar que es converteixin en megaincendis", afegeix. Per ell, el cas de les Gavarres demostra que, amb unes actuacions precises, es poden aconseguir grans progressos. Aquest camí, que poden seguir massissos com Collserola, els Ports o altres zones mediterrànies, s’ha d’adaptar a cada lloc a l’objectiu prioritari. A les Gavarres, poc habitades, el gran repte és evitar un foc destructiu de grans dimensions. A Collserola, en canvi, és prioritari protegir les àrees densament habitades.

Gubau assenyala que la col·laboració publicoprivada és interessant i l’agraeix, però també defensa que la Generalitat s’hauria d’implicar més per garantir que les tasques es mantenen en el temps. Rafa, no obstant, remarca la importància de la participació privada: "Si ho deixem només en mans de les administracions, tot va molt lent per causa dels tràmits, la falta de recursos i la complexitat d’actuar en finques privades sense acords de custòdia".

Els responsables defensen que el foc forma part dels ecosistemes mediterranis i que el problema no és la seva existència, sinó la seva intensitat i la capacitat destructiva. "No volem eliminar el foc perquè no és desitjable fer-ho, sinó els grans incendis destructius", insisteix Rafa. "Durant dècades, s’ha intentat apagar qualsevol inici de foc, per petit que fos, però això ha contribuït a acumular combustible", resumeix.