Els primers activistes LGTBI assagen la vellesa del futur: «A falta de fills i nets, la nostra xarxa són els amics»

La imatge comunament estesa de la senectut està associada a la de l’avi o l’àvia envoltat de nets i en contacte freqüent amb els fills. No obstant, la vellesa de les persones del col·lectiu LGTBI dista molt d’aquest clixé. La majoria no van tenir fills, o sovint van trencar amb la família quan van sortir de l’armari, i en el seu dia a dia no hi acostuma a haver visites de nets amb regals, ni els seus diumenges estan marcats pels tradicionals àpats familiars. «Som persones grans i som LGTBI, les dues coses, però no ens considerem avis perquè no ho som. No tenim nets ni xarxa familiar típica. Som una tercera edat diferent, amb situacions pròpies i expectatives vitals diferents, però amb moltes ganes de viure-les des del respecte de la societat», explica Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç de persones LGTBI d’edat avançada de Catalunya.

Aquestes situacions i expectatives acostumen a estar marcades per la solitud, circumstància vital més freqüent entre els sèniors homosexuals, però que en el seu cas conviu amb el caràcter marcadament social i actiu d’aquest col·lectiu, cosa que sovint els impulsa a posar en pràctica models de convivència innovadors que en certa manera anticipen com serà la vellesa en el futur, marcada per un significatiu gruix de la població sense fills que posa en perill el model familiar de dependència i cures.

Família elegida

«A falta de fills i nets, la nostra xarxa afectiva la formen els amics i, quan es dona el cas, les associacions i els col·lectius en què hem practicat l’activisme tots aquests anys. Aquesta xarxa de suport constitueix la nostra família elegida», aclareix Mesquida. La seva associació –en la qual aquest divendres es trobava el també activista i usuari Genís, de 69 anys– té previst oferir la setmana vinent, coincidint amb les festes de l’Orgull, diversos tallers i xerrades sobre sexe en la tercera edat. «La sexualitat ha sigut sempre un àmbit de socialització molt important per a nosaltres. Parlarem de pràctiques sexuals, del desig, de la viagra, de la pròstata... Volem reivindicar una jubilació plena de sexe, perquè la persona gran LGTBI es distingeix per ser molt activa en tots els àmbits», afegeix aquest activista.

Som una tercera edat diferent, amb situacions pròpies i expectatives vitals diferents, però amb moltes ganes de viure-les des del respecte de la societat

Josep Maria Mesquida

— President de la Fundació Enllaç

Sobre vellesa activa en sap molt el Dídac, bisexual de 81 anys resident a Barcelona, que relata així el seu dia a dia: «Em llevo a les sis, vaig una hora i mitja al gimnàs, torno a casa, esmorzo i me’n vaig a l’associació a fer alguna activitat. Després dino i a la tarda continuo ocupat en alguna tasca. Acabo rendit; em moc més que quan treballava». Tot i que ara té parella, ha viscut sempre sol i no li fa por la soledat que s’acostuma a associar a aquesta etapa de la vida. Les seves objeccions les reserva per als que, segons la seva opinió, es mantenen «massa pendents de les batalles del passat». «S’ha d’anar sempre cap endavant i defensar les noves lluites. Això que la gent gran som uns trastos és una enganyifa. Jo em sento més actiu que mai, sento que estic travessant la millor etapa de la meva vida», assegura.

La salut amb què s’encaren aquests anys determina en gran manera la qualitat de vida de què es gaudeix. L’altre factor que condiciona la vellesa és l’econòmic. «En aquest col·lectiu, moltes i molts arriben en condicions molt precàries, perquè o bé no van poder cotitzar en l’etapa laboral i no tenen bones pensions, o bé els seus salaris van ser baixos i no poden accedir a residències», assenyala Juan José Argüello, president de la Fundación 26 de Diciembre de persones grans LGTBI de Madrid.

Integració

Precisament, aquesta entitat està pilotant un projecte geriàtric, la Residència Josete Massa, pensat per a jubilats d’aquest col·lectiu que no poden accedir a altres centres. «Estarà especialitzat en persones LGTBI, però l’objectiu és que sigui inclusiu i estigui orientat a la integració. Serà un lloc on cada persona pugui viure la seva sexualitat i la seva vellesa en llibertat», explica Argüello.

L’objectiu ha de ser que cada persona pugui viure la seva sexualitat i la seva vellesa en llibertat

Juan José Argüello

— President de la Fundación 26 de Diciembre

El centre tindrà 68 habitacions i la seva inauguració està prevista per al 2027. Aquesta fundació està posant en marxa un altre projecte similar a Galícia i, segons assegura el seu president, en els últims mesos han rebut trucades de l’estranger per emular en altres països aquesta fórmula, que remotament recorda solucions com el ‘cohousing’ o el ‘coliving’ de persones grans que ja s’estan implantant per a altres col·lectius.

A Catalunya, la Funcació Enllaç promou centres de dia, cooperatives d’amics i casals, però Mesquida no es declara partidari de les residències específiques per al col·lectiu. «De cara a aconseguir la perseguida integració, és més útil formar el personal de les residències normals perquè aprenguin a respectar la sexualitat dels interns LGTBI, una cosa que ara mateix no es té en compte a la majoria dels centres», adverteix. «Al final, es tracta de reivindicar el dret a ser cuidats com volem. I, en aquesta etapa de la vida, també», conclou Argüello.