El psicoterapeuta Antonio Ríos alerta dels riscos de les pantalles i demana límits clars

El mòbil s’ha convertit en un dels grans camps de batalla entre pares i fills. Molts adolescents el fan servir durant hores per parlar amb amics, mirar vídeos, seguir xarxes socials, jugar o consumir continguts sense gaire control. El problema, segons el psicoterapeuta Antonio Ríos, és que aquest ús no sempre és innocu: pot alterar l’humor, afavorir l’aïllament i empitjorar la convivència familiar.

Ríos, metge especialista en Teràpia Familiar i autor del llibre «La travesía de la adolescencia: manual de supervivencia», defensa que el telèfon ha entrat a moltes cases com un element «nociu» i «tremendament pertorbador» per als joves. Segons explica, hi ha nois i noies que canvien de caràcter després d’estar una estona amb el dispositiu: es tornen més agressius, perden la connexió amb la família i queden atrapats en una dinàmica de dependència digital.

Xarxes, autoestima i comparacions constants

El psicoterapeuta alerta que les xarxes socials també tenen un impacte directe en la salut mental dels adolescents. La comparació constant amb vides aparentment perfectes, influencers amb diners, èxit i felicitat permanent pot generar frustració, problemes d’autoestima, ansietat i sensació de fracàs.

Segons Ríos, els adolescents encara no tenen una capacitat crítica prou madura per entendre que moltes imatges que veuen a internet són postureig o una versió manipulada de la realitat. Això pot fer que assumeixin com a normal una vida basada en l’aparença, l’èxit ràpid i l’absència d’esforç.

Retardar el mòbil i negociar les normes

El primer consell d’Antonio Ríos és clar: retardar tant com sigui possible l’arribada del mòbil propi. Abans dels 12 o 13 anys, defensa, els nens no haurien de tenir-ne. De fet, considera que donar un mòbil als 10 anys és «una negligència dels pares» perquè introdueix massa aviat un element perjudicial en la vida del menor.

Quan el mòbil arriba, Ríos recomana no deixar-ne l’ús a la improvisació. Cal pactar normes, horaris i conseqüències. L’expert proposa fer una mena de contracte familiar, amb clàusules clares, sense dades il·limitades, amb control parental i amb la possibilitat que els pares supervisin el dispositiu, coneguin les claus i hi puguin accedir si cal.

Treure el router si no es compleixen els pactes

El psicoterapeuta insisteix que el problema no és només posar normes, sinó mantenir-les. Si l’adolescent incompleix els acords, hi ha d’haver conseqüències. I, en comptes de prendre-li el mòbil de les mans enmig d’una discussió, Ríos recomana una mesura més efectiva: «treure el router de casa i ni wifi ni res».

Aquesta proposta busca evitar enfrontaments directes i deixar clar que l’accés a internet no és un dret il·limitat, sinó una responsabilitat. Segons l’expert, molts pares cedeixen perquè no suporten la pressió dels fills quan es queden sense mòbil o sense connexió, i aquí és on perden autoritat.

Pares, no col·legues

Ríos també adverteix d’un altre error freqüent: voler ser amic dels fills. Segons ell, els pares han d’escoltar, comunicar-se i negociar, però sense renunciar al seu paper d’adults de referència. Els adolescents necessiten límits, normes i responsabilitats, no només permissivitat.

Per això, el psicoterapeuta recomana evitar tant l’autoritarisme com el «tot s’hi val». La clau, diu, és negociar acords realistes i entendre que, si es compleixen en un 60% o un 70%, ja és millor que viure en una imposició constant o en una casa sense cap norma. En plena adolescència, el repte no és prohibir-ho tot, sinó ensenyar a fer servir el mòbil sense que acabi dominant la vida familiar.