El Govern promourà l'ús habitual del català a les presons entre interns i funcionaris per fomentar la inserció laboral

Les conselleries de Justícia i de Política Lingüística volen que s'incrementi l'ús habitual del català a les presons, tant entre presos com entre funcionaris i presos. Amb un pla d'acció fins al 2030, aquest 2026 s'ha iniciat la campanya 'El català obre portes' per incrementar un 20% l'ús del català en l'entorn penitenciari, fora de les classes estrictes de llengua catalana. El pla inclou un diagnòstic, la creació de referents lingüístics, parelles lingüístiques, vocabularis específics, més actes en català i el foment en àmbits com l'esport, els tallers professionals, els actes culturals i les activitats de lleure. L'objectiu és fer veure als interns que l'aprenentatge els pot obrir moltes portes laborals, a més de culturals i socials.

Un acord de govern d'aquest dimarts donarà el tret de sortida al pla i a la campanya, que no tindrà cap cost extra per als dos departaments. El pla va dirigit als interns, inclosos els joves, als funcionaris i a les entitats que col·laboren en la reinserció dels presos. La campanya es basa en tres àmbits d'ús del català: l'esport, la feina i les relacions socials. Pretén convèncer els interns que aprendre i usar el català els pot obrir portes laborals, relacionals, culturals i socials, així com l'accés als serveis públics.

Situació actual

Catalunya té 13 presons, de les quals quatre són centres oberts, i cada any hi passen una mitjana de més de 13.500 reclusos, amb una estada mitjana de 2 anys i 8 mesos. El 55% de la població penitenciària adulta és estrangera i el 22% està en règim obert, tercer grau o llibertat condicional. El 74% dels professionals usa el català amb els seus companys, però l'ús baixa al 17% quan es dirigeixen als interns.

L'any 2025 més de 6.000 joves i adolescents van ser atesos en algun dels set centres de justícia juvenil, 481 dels quals van complir mesures d'internament. L'estada mitjana és de 5 mesos i mig i l'edat mitjana, de 16,2 anys. El 41% dels joves internats són estrangers. L'ús del català entre els professionals és del 88%, però baixa al 28% quan s'adrecen als joves.

Els centres estan atesos per més de 5.000 professionals, 4.800 als d'adults i 356 als juvenils. El 9,5% dels professionals no tenen acreditació de català, xifra que puja al 48,4% al CIRE, l'empresa de la Generalitat que dona feina a reclusos. El 63% dels interns tenen algun coneixement de català, el 62% ha fet algun curs, però el 33% no l'entén. El percentatge d'interns que parla català ha baixat del 16 al 13,7% entre el 2022 i el 2025.

Mesures per incrementar l'ús

Per millorar aquestes últimes xifres, es vol reforçar el prestigi social del català, cosa que implica sensibilitzar els comandaments i la resta de professionals, implicar les entitats col·laboradores i vincular el català amb la formació, la convivència i la feina.

Per facilitar el coneixement del català es faran més cursos, recursos d'autoaprenentatge, un vocabulari multilingüe de llenguatge penitenciari, vocabularis d'oficis, grups de conversa, parelles lingüístiques i materials de difusió. També s'incrementarà l'ús del català en activitats grupals i als tallers formatius i productius. Es faran més activitats culturals, educatives i de lleure en català, es crearà un premi literari en català i un musical en català.

Es crearan referents lingüístics entre els interns i entre els professionals, per acompanyar, dinamitzar actuacions, detectar necessitats, donar suport, impulsar bones pràctiques, coordinar-se amb els òrgans de seguiment i ajudar a desplegar objectius anuals i avaluables.

La primera fase s'implantarà a la presó de Joves, a la Roca del Vallès, al centre obert de Barcelona, a Wad-Ras, i a la presó de Mas d'Enric, al Catllar (Tarragonès). L'objectiu és que el 100% dels centres tinguin un referent lingüístic abans del 2028. A partir del 2027 s'inclouran continguts lingüístics a les oposicions i el 2028 tots els centres hauran de tenir un pla lingüístic amb objectius clars. Un dels punts febles que s'ha detectat és al CIRE, i per això es farà un pla específic de formació al seu personal.

El pla es vol avaluar, i per això hi haurà indicadors com nombre de grups de conversa, tallers de sensibilització, percentatge de professionals formats, protocols elaborats, vocabularis elaborats, evolució de l'ús del català entre professionals, actuacions fetes en llengua catalana i millora de les competències lingüístiques dels interns.

D'altra banda, el CEJFE, el CIRE i la UAB faran entre ara i el 2027 una recerca sobre l'impacte del coneixement del català en variables relacionades amb la inserció laboral d'exreclusos com l'accés a la feina, permanència i estabilitat laboral o diferències salarials, entre altres.