Badalona aprova el pla que vol convertir Can Ruti en un ‘hub’ sanitari

El ple municipal extraordinari de l’Ajuntament de Badalona d’ahir constava d’un sol punt: l’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que permetrà l’ampliació del campus de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). El projecte afecta 74,3 hectàrees al pendent de la serralada de Marina, incrementa en 7,7 hectàrees el nou sòl a desenvolupar i projecta 13,6 més en espais lliures. La modificació va quedar aprovada amb el vot favorable del PP, el PSC i ERC, l’abstenció de Badalona en Comú Podem i el vot en contra de Guanyem.El ple municipal extraordinari de l’Ajuntament de Badalona d’aquest dilluns 29 de juny constava d’un sol punt: l’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que permetrà l’ampliació del campus de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). L’ambiciós projecte, que ja va avançar EL PERIÓDICO, afecta 74,3 hectàrees al pendent de la Serralada de Marina, incrementa en 7,7 hectàrees el nou sòl a desenvolupar i projecta 13,6 més en espais lliures. La modificació ha quedat aprovada amb el vot favorable tant del PP com del PSC i ERC, l’abstenció de Badalona en Comú Podem i el vot en contra de Guanyem.

El govern de l’alcalde Xavier García Albiol considera que, malgrat ser un dels grans pols sanitaris i biomèdics de Catalunya, Can Ruti ha crescut sense un pla de conjunt, carència a la qual es vol posar fi en el pla d’ampliació: "Avui donem llum verda a la que probablement sigui la transformació més gran de la ciutat des de l’aprovació del Pla General del Port de Badalona i del barri del Gorg, el 2003", va destacar l’alcalde durant la sessió plenària. Per al regidor popular, en aquella ocasió "Badalona va canviar la seva relació amb el mar", mentre que amb el projecte d’ampliació del campus de Can Ruti la ciutat "canvia la seva relació amb el coneixement" i "es posa al nivell de les grans ciutats, que prenen decisions estratègiques que els ciutadans valoren i podran disfrutar d’aquí a uns anys".El govern de l’alcalde Xavier Garcia Albiol considera que malgrat ser un dels grans pols sanitaris i biomèdics de Catalunya, Can Ruti ha crescut sense un pla de conjunt, carència a què es vol posar fi al pla d’ampliació: "Avui donem llum verda a la que probablement sigui la transformació més gran de la ciutat des de l’aprovació del Pla General del Port de Badalona i del barri del Gorg, el 2003", ha destacat l’alcalde Albiol durant la sessió plenària. Per al regidor popular, en aquella ocasió "Badalona va canviar la seva relació amb el mar", mentre que amb el projecte d’ampliació del campus de Can Ruti la ciutat "canvia la seva relació amb el coneixement" i "es posa al nivell de les grans ciutats, que prenen decisions estratègiques que els ciutadans valoren i podran disfrutar d’aquí a uns anys".

El to general de la sessió plenària va ser cordial, i els apunts de l’oposició van discórrer en un to "constructiu", cosa que va agrair el govern municipal. L’alcalde va anunciar que el pla per desplaçar les consultes externes de l’hospital a l’entorn de Can Llamas, llargament reclamat pel grup local d’ERC, està pràcticament tancat després de consensuar-se amb la Generalitat.El to general de la sessió plenària ha sigut cordial, i els apunts de l’oposició han discorregut en un to "constructiu", que ha agraït el govern municipal. De fet, l’alcalde ha anunciat que el pla per desplaçar les consultes externes de l’hospital a l’entorn de Can Llamas –llargament reclamada pel grup local d’ERC– està pràcticament tancat després de consensuar-se al costat de la Generalitat.

La idea del govern municipal és "concentrar el creixement on ja hi ha edificis i accessos (a la part alta del campus) i "alliberar i protegir els torrents, el bosc i el patrimoni". El primer dels tres grans blocs d’actuacions que consten en el projecte passa per "reordenar el campus" per ampliar l’hospitalització, els quiròfans, els laboratoris o implantar nous equips de docència, investigació o simulació. També s’augmentarà el nombre d’aparcaments, una assignatura pendent que s’arrossega des de fa temps.La idea del govern municipal és "concentrar el creixement on ja hi ha edificis i accessos (a la part alta del campus) i "alliberar i protegir els torrents, el bosc i el patrimoni". Així, el primer dels tres grans blocs d’actuacions que consten en el projecte passa per "reordenar el campus" per poder ampliar l’hospitalització, els quiròfans, els quiròfans, els laboratoris o implantar nous equips de docència, investigació o simulació. Però també augmentar el nombre d’aparcaments, una assignatura pendent que s’arrossega des de fa temps.

Les més de set hectàrees de sòl nou plasmades en el projecte possibilitaran "crear el parc del Torrent de la Carbassa, amb dues parcel·les d’activitat econòmica". L’objectiu és "protegir l’entorn" de rieres i masies, així com l’eliminació de carreteres antigues "mai construïdes". El tinent d’alcaldia de Territori, Daniel Gracia, descriu el projecte com "la transformació més gran de la història de Badalona" i declara que part del terreny es farà servir per aixecar-hi una residència d’estudiants, un equipament hoteler i oficines. A més, s’emprendrà la renovació total de la xarxa de sanejament, pendent des de fa temps.En segon lloc, les més de 7 hectàrees de sòl nou plasmades en el projecte possibilitaran "crear el parc del Torrent de la Carbassa, amb dues parcel·les d’activitat econòmica". Finalment, l’objectiu de "protegir l’entorn" de rieres i masies, així com l’eliminació de carreteres antigues "mai construïdes". El tinent d’alcaldia de Territori, Daniel Gracia, descriu el projecte com "la transformació més gran de la història de Badalona", i declara que part del terreny es farà servir per aixecar una residència d’estudiants, un equipament hoteler i oficines. A més, s’emprendrà la necessària renovació total de la xarxa de sanejament, pendent des de fa temps.

El sentit general del projecte apunta a la implantació d’un clúster mèdic, un "districte d’innovació i investigació", en la línia del Biopol que impulsen l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, amb "equipaments i activitats vinculades a la biomedicina i a les ciències de la salut".El sentit general del projecte apunta a la implantació d’un ‘clúster’ mèdic, un "districte d’innovació i investigació", en la línia del Biopol que impulsen l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, amb "equipaments i activitats vinculades a la biomedicina i a les ciències de la salut".

El pla preveu créixer en 190.000 metres quadrats de dedicats a l’hospital i 39.600 metres quadrats per a investigació biomèdica i docència. Tot això, per donar resposta a un dels punts febles que el govern municipal detecta al recinte hospitalari: la falta d’empreses del sector, com laboratoris o empreses emergents, a la zona.No en va, el pla preveu poder créixer en uns 190.000 m2 dedicats al mateix hospital, i 39.600 m2 reservats per a investigació biomèdica i docència. Tot això, per donar resposta a un dels punts febles que el govern municipal detecta al recinte hospitalari: la falta d’empreses del sector, com laboratoris o empreses emergents, a la zona.

Reurbanització del barri

Bona part del terreny és a dues zones verdes, la Vall de Pomar i el Turó d’en Boscà, al barri de Canyet, on s’ubiquen diverses masies catalogades com a Can Miravitges o Ca l’Arquer, entorns que queden "protegits" en el projecte, va dir el regidor Gracia, que augura una "gran revolució urbanística" amb nous vials i cases.Bona part del terreny es troba a dues zones verdes, la Vall de Pomar i el Turó d’en Boscà, al barri de Canyet, on s’ubiquen diverses masies catalogades com Can Miravitges o Ca l’Arquer, entorns que queden "protegits" en el projecte, declara el regidor Gracia. De fet, per al barri de Canyet, el regidor augura una "gran revolució urbanística" amb nous vials i cases.

Es donarà accés a les pistes d’atletisme Paco Águila per un vial urbanitzat i s’invertiran cinc milions d’euros "en urbanització privada per a la construcció de vivendes". Gracia situa un nou dipòsit pluvial "laminat" al Torrent de la Carbassa, "perquè quan hi hagi pluges torrencials no arribi la inundació al barri de Canyet".Entre d’altres, es donarà accés a les pistes d’atletisme Paco Águila per un vial urbanitzat i s’invertiran 5 milions d’euros "per a la urbanització privada per a la construcció de vivendes". Així mateix, Gracia també situa un nou dipòsit pluvial "laminat" al Torrent de la Carbassa, "perquè quan hi hagi pluges torrencials no arribi la inundació al barri de Canyet".

De la primera proposta, anunciada fa dos anys, el gruix de l’ampliació és el mateix, va explicar el regidor Gracia. El terreny per a l’Institut Josep Carreras passa de 23.000 metres quadrats a 40.000 i, en el cas de l’Institut Guttman, guanya 3.000 metres quadrats de sostre edificable.De la primera proposta, anunciada fa dos anys, més enllà d’algun "ajust tècnic", el gruix de l’ampliació és el mateix, afirma el regidor Gracia. En aquest sentit, el terreny per a l’Institut Josep Carreras ha passat de 23.000 m2 a 40.000 m2 i, en el cas de l’Institut Guttman, ha guanyat 3.000 m2 de sostre edificable.

Una vegada que estigui aprovada la modificació inicial del PGM, es preveu donar-hi llum verda de manera definitiva en uns nou o dotze mesos. Després, el projecte d’ampliació tornaria al ple municipal per a la seva aprovació inicial, que el regidor situa a la tardor del 2027. Passat el període d’exposició pública de 45 dies per presentar-hi al·legacions, faltarà assegurar el finançament, adjudicar les obres i acabar-les. D’aquesta manera, podrien passar uns deu anys fins que l’ampliació sigui una realitat.Una vegada aprovada la modificació inicial del PGM, se li preveu donar llum verda de manera definitiva en uns nou o dotze mesos. Després, el projecte d’ampliació per si tornaria al Ple municipal per a la seva aprovació, també inicial, que el regidor situa a la tardor del 2027. Passat el període d’exposició pública de 45 dies per a qui vulgui presentar al·legacions faltarà assegurar el finançament, adjudicar les obres i acabar-les. D’aquesta manera, podrien passar uns deu anys fins que l’ampliació sigui una realitat.

Subscriu-te per seguir llegint