Les banderes negres posen el focus sobre sis platges catalanes mal gestionades i contaminades

Ja fa 21 anys que la plataforma Ecologistes en Acció presenta el seu informe anual ‘Banderes negres’. La idea de l’organització és assenyalar algunes platges que pateixen una

. Com sempre, després d’analitzar prop de 8.000 quilòmetres de costa, l’entitat tria dues platges per cada província.

Aquesta vegada, les sis platges catalanes sobre les quals s’ha posat el focus s’han escollit per reivindicar els oblidats processos de restauració ecològica i per posar sobre la taula la necessitat de recuperar dunes, aiguamolls i altres espais costaners que existirien de manera natural però que es veuen afectats per la pressió urbanística.

A Tarragona, els ecologistes han volgut advertir de l’

. Per fer-ho, posen com a exemple la platja de la Paella de Torredembarra. «En aquesta platja s’haurien de regenerar les dunes i renaturalitzar la costa per reduir la vulnerabilitat del litoral davant l’erosió i el canvi climàtic», consideren des de la plataforma.

En canvi, s’ha optat per dragar sorra del fons marí per garantir noves aportacions que ‘salvin’ la temporada d’estiu. També al sud de Catalunya, s’alerta sobre els episodis de contaminació química en alguns punts de l’Ametlla de Mar.

Tres Xemeneies

Un altre dels espais destacats és el litoral de Sant Adrià de Besòs. Tot i que el 2023 es van fer treballs de descontaminació, l’informe adverteix que

persistent.

Encara a Barcelona, es critica el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat i els seus possibles efectes sobre la Ricarda i

. L’entitat denuncia que continua sense haver-hi prou claredat sobre com es desenvoluparà el projecte.

A la Costa Brava, les muntanyes de Begur són un altre dels punts assenyalats. Ecologistes en Acció adverteix que la falta d’una delimitació clara de l’espai protegit facilita la projecció de noves edificacions en àrees que, pel seu valor ecològic, haurien de quedar preservades. L’entitat alerta que aquesta situació pot trencar connectors biològics essencials per a la fauna i per a la continuïtat del paisatge.

També s’avisa sobre la situació a la cala del Golfet, a Palafrugell. Durant els últims anys, en aquest espai, s’han reiterat les acumulacions d’embarcacions, sobre les quals fins i tot han arribat a avisar els Agents Rurals.

Solucions

L’edició d’aquest any no només denuncia problemes recurrents, sinó que mira de plantejar possibles solucions. Per aquesta raó, s’han incorporat 20 propostes de restauració ecològica en punts degradats del litoral espanyol.

, que fixa objectius concrets sobre com renaturalitzar i recuperar hàbitats costaners.

Com a exemple positiu, s’esmenta el cas de la Pletera, a la Costa Brava, on s’ha portat a terme un procés de desurbanització per recuperar llacunes litorals i dunes, i s’han restaurat ecosistemes perduts. «El litoral no pot continuar sotmès als interessos econòmics que han provocat la seva degradació», resumeix l’informe.