El Govern allargarà les línies de Rodalies i reclama assumir el servei Avant

La consellera d’Habitatge, Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va presentar ahir el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya 2030-2040. És el full de ruta de la Generalitat perquè la xarxa ferroviària catalana pugui absorbir un milió de viatgers diaris el 2040, davant els 455.000 que es registren avui dia. Per a això, el Govern preveu reorganitzar algunes de les línies de Rodalies i Regionals, crear-ne algunes de noves i coordinar els horaris dels trens en estacions estratègiques per facilitar els transbords. "No estem parlant d’un salt al buit: tenim objectius constatables i verificables", va celebrar Paneque.

En total, la Generalitat calcula que necessitarà 182 trens, 419 maquinistes i 266 interventors més dels que disposa ara mateix per poder arribar a l’objectiu.

El Govern tenia capacitat per redactar aquest document des del 2010, quan va assumir la gestió de Rodalies. Ara, mentre es continua treballant per tirar endavant el traspàs de l’operativa a l’Executiu, el Pla de Serveis Ferroviaris també reclama que la Generalitat aconsegueixi les competències plenes del servei d’alta velocitat per organitzar millor la xarxa i optimitzar-la per als usuaris catalans. El secretari de Transports i Mobilitat, Manel Nadal, va remarcar que aquesta demanda respon a la proposta del sector ferroviari de CCOO de Lleida.

El pla, segons va explicar la consellera, parteix de la premissa que "abans de prometre més, el que tenim ha de funcionar". És per això que el document se centra més a millorar els horaris de la xarxa actual abans d’afegir o de modificar les línies. Per a això, Territori s’ha fixat en quatre estacions de final de línia en les quals es coordinaran els horaris de tots els trens, que pararan allà sempre cada quart d’hora. Seran Lleida, Sant Vicenç de Calders, Sants i Maçanet-Massanes.

També es coordinaran, tot i que amb unes freqüències més baixes, les de Tarragona, Girona, Figueres, Martorell i els futurs intercanviadors del Vallès. En totes aquestes parades, els transbords haurien de durar sempre menys de cinc minuts.

D’altra banda, els tècnics de Territori encarregats de la redacció del pla han previst freqüències d’un tren per hora en els serveis que recorren grans distàncies, com els Regionals o Mitjana Distància. En els àmbits de Rodalies, la freqüència serà de 30 minuts. I tant a Barcelona com al corredor Reus–Tarragona els trens passaran cada 15 minuts. Tot això ha d’aconseguir que la xarxa de Rodalies funcioni a Barcelona de manera "més semblant al metro", en paraules de Paneque.

La consellera, això sí, va assegurar que el Govern "continua planificant" i va avançar una sèrie de canvis de recorregut en les línies de Rodalies i Regionals i també noves línies. Són canvis, segons van explicar els tècnics de Territori, que s’han definit tenint en compte el sistema ferroviari actual i l’evolució que ja es preveia. També s’ha tingut en compte el Pla de Rodalies i les grans infraestructures ja planificades, com la línia orbital i els "colls d’ampolla" de la xarxa, com els túnels ferroviaris de Barcelona.

El pla de la Generalitat preveu que l’R1 i l’R2 de Rodalies arribin fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d’una de les primeres novetats que es deixaran veure a la xarxa ferroviària –està previst que el canvi es produeixi entre el 2027 i el 2028–. Així, l’R1 donaria més servei a municipis del Baix Llobregat i del Vallès –pararia al Papiol, Hospital General i Sant Cugat– mentre que els serveis de l’R2Sud, que fins ara acabaven a l’estació de França, passarien per Montcada i Cerdanyola abans d’arribar a la UAB.

També l’any que ve es podrà veure en funcionament la línia R-Aeroport que operarà els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta d’una de les línies més polèmiques fins ara, ja que col·lectius com la Plataforma pel Transport Públic (PTP) asseguren que la línia congestionarà encara més els dos túnels de Rodalies de Barcelona. De moment, la línia només arribarà fins a Sant Andreu, tot i que la previsió és que s’allargui fins a Terrassa a partir del 2040.

També l’any que ve canviaran les capçaleres de l’R4, la línia més llarga de Rodalies fins ara i una de les més sensibles a les incidències. A partir de l’any que ve, els trens de l’R4 arribaran sempre a Manresa –fins ara molts es quedaven a Terrassa–. D’altra banda, la meitat dels trens acabaran a Vilafranca del Penedès –i no a Martorell– i l’altra meitat arribarà a Sant Vicenç de Calders.

Noves línies

L’eix orbital de Rodalies, que envolta Barcelona a través del Vallès, també notarà millores en els pròxims anys. A partir del 2030, es duplicaran les freqüències de l’R8 i la línia es prolongarà fins a Vilafranca del Penedès. A més, aquell any està previst que comenci a circular una nova línia que les plataformes reivindiquen durant anys: l’R88. La línia unirà Reus amb Girona passant per Tarragona, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Martorell i Granollers.

Encara queda molt per poder completar el trajecte entre Vilanova i la Getrú i Mataró que va desencallar els pressupostos del Govern. El pla contempla que per al 2040 els trens puguin anar de Granollers a Terrassa directament, així que quedaria bona part del recorregut per completar. La línia orbital serà l’R9 de Rodalies.

El pla preveu que les freqüències millorin en els sistemes de Rodalies de Lleida, Girona i Tarragona. En aquesta última, a més, està previst que l’RT1 arribi a Vilafranca l’any que ve i que l’RT2 arribi el 2030 fins a Vilanova i la Geltrú. El 2040, està previst que l’RT1 arribi fins a Montblanc i Valls, des de Reus. A Girona, es preveuen canvis a l’RG1, que a partir del 2035 anirà des de Figueres fins a Blanes o Sant Celoni.

A més, es preveu que en aquests tres sistemes de Rodalies es creïn noves línies que surtin de Catalunya: són l’RL5, que aniria de Lleida fins a Saragossa o Montsó; l’R18, de Girona a Perpinyà; i l’R19, de Tarragona a Castelló. Totes aquestes línies no s’esperen fins al 2040.

Subscriu-te per seguir llegint