Pere Navarro, director de la DGT: «La balisa V16 va ser un encert total, són tot avantatges i venen de l’estranger a copiar-la»

Aquest 1 de juliol es compleixen 20 anys de l’entrada en vigor del carnet per punts a Espanya. Vint anys no és res, que deia el tango…

Doncs això dic jo, que en quin moment ha passat tant temps. Confirma allò que la vida és molt llarga però passa molt de pressa. Una iniciativa que va aconseguir rebaixar la xifra de morts a les carreteres espanyoles de manera brutal. De 4.000 o 5.000 morts anuals hem passat a una xifra per sota dels 2.000. Ha salvat la vida a molta gent; l’impossible és saber a qui. Podríem haver sigut qualsevol de nosaltres. Però jo soc una persona a qui li agrada molt més mirar endavant que cap enrere.

«La tecnologia a l’automòbil està ajudant molt a reduir la sinistralitat. Aquest és el pròxim salt endavant que hi ha»

Mirem llavors cap endavant. És cert que es va reduir dràsticament el nombre de sinistres mortals. Però des del 2013 estem en una espècie de vall, entre 1.500 i 1.900 a l’any, i d’aquí no baixem. ¿S’ha d’assumir ja aquesta xifra com a inevitable?

S’hi està treballant. Aquí i a la resta de països. Estem en una època d’estabilització i no hi ha cap mesura estrella per donar. La indústria de l’automoció està fent un gran esforç en sistemes avançats d’assistència al conductor (ADAS). Millores que permeten que amb un cotxe nou et surtis de la via, facis dues voltes de campana i surtis caminant. Amb un cotxe vell et surts de la via, fas dues voltes de campana i no en surts. La millora de la frenada, al canviar de carril t’avisa, la somnolència també t’avisa, l’angle cec que hi havia abans, també t’avisa. La tecnologia està ajudant molt a millorar, però necessita temps perquè es consolidi amb la renovació del parc amb els vehicles nous, que són molt més segurs que els vehicles antics. És el pròxim salt endavant que hi ha.

«A Europa el 14% de mercaderies van per ferrocarril; a Espanya és el 4%. Si retirem camions de la carretera, reduirem riscos»

¿I en matèria d’infraestructures?

Portar les mercaderies de la carretera a les vies ferroviàries. És enorme la quantitat de camions que porta, per exemple, l’AP-7. A Europa, la mitjana de mercaderies que van per ferrocarril és del 14%. A Espanya és del 4%. Amb la qual cosa, si retires camions de la carretera i els portes al ferrocarril, redueixes el risc. Hi estem treballant, en ciutats com Barcelona, València o Algesires. La mercaderia, que vagi del port al ferrocarril. Trauria molt trànsit pesant de les autopistes.

 ¿I des de la DGT?

Ja hem aconseguit una baixada de la sinistralitat letal implantant carnet per punts, radars i controls d’alcoholèmia. Sobre això últim, ho continuem intentant. Vam voler rebaixar la taxa d’alcohol al volant, fent el que ens demanaven ajuntaments, associacions i entitats. És una de les grans fortaleses de la mobilitat i la seguretat viària a Espanya: tenim un moviment associatiu molt fort i implicat. Però el tema es va polititzar. Va entrar en l’àmbit de debat del Congrés dels Diputats i es va contaminar de la situació política actual. Allà es va perdre la votació. Jo dic que la votació no la va perdre el Govern; la van perdre els ciutadans. També et dic que el concepte d’‘interès públic’ sembla que ja no està de moda. Abans s’escoltava constantment. ¿Ho escoltes gaire ara? No està de moda. Perquè no dona vots. Si jo dic que et trauré punts, que abaixaré la taxa d’alcoholèmia… són mesures impopulars i no donen vots.

A més de l’alcohol i les drogues al volant, ¿el gran problema dels nostres dies és el telèfon mòbil?

Totalment, però no només en la conducció. És la dependència del mòbil en la vida quotidiana. Que fins i tot els vianants van despistats perquè van mirant el mòbil. S’hi afegeix que, en la conducció, hem posat ‘el gran smartphone’ dins, que és la pantalla que porten els cotxes nous. És un problema relativament recent, que ha anat creixent i les conseqüències del qual estem afrontant ara.

«Hi ha avisos de radars. Si et multen així, és per culpa teva, no pel radar. Si veus un cartell, aixeca el peu»

¿Què passa amb els radars? És una de les grans crítiques dels automobilistes; molts consideren que la seva finalitat és purament recaptatòria.

Tenim molts menys radars que altres països com el Regne Unit o els Països Baixos, que és un territori molt més petit que Espanya. Si volguéssim recaptar, en posaríem més.

Però recaptar, recapta. La multa que més diners deixa a les arques de l’Estat. El 2025, rècord històric de recaptació de multes per velocitat, amb prop de 540 milions. Dues de cada tres multes són per velocitat.

En gairebé un 25% dels sinistres mortals participava la velocitat.

«El control de la velocitat ha sigut molt important en la baixada de víctimes mortals i continuarem vetllant per això»

Això significa que en un 75% no estava implicada. ¿És proporcional?

Gairebé un 50% dels accidents mortals es produeixen per sortides de la via. El conductor perd el control, i sol ser la combinació de velocitat més alcohol, distraccions o el que sigui. Vull dir, que el control de la velocitat ha sigut molt important en la baixada de víctimes mortals i continuarem vetllant per això. L’únic que fem és fer complir la llei. Si es multa és perquè s’infringeix la llei. I una altra cosa et dic: la major part de radars tenen uns cartells i uns avisos enormes abans d’arribar. Si et multen en aquestes condicions és per culpa teva, no pel radar. Si veus un cartell, aixeca el peu.

«El que els diria als conductors, ara que començaran les vacances d’estiu, és que no se’ls ocorri sortir sense la balisa»

Anem amb un altre tema polèmic: la balisa V16.

El primer que cal dir és que la balisa ha sigut un encert i millora en tot al que hi havia abans. Tot són avantatges: té llum, té connectivitat, no t’obliga a sortir del cotxe. I una altra cosa important és que és un invent espanyol. Sembla que de vegades tenim complex de país amb les coses que creem nosaltres. A Brussel·les l’anomenen la ‘balisa espanyola’ i venen altres països, com Alemanya, Bèlgica o Portugal, a estudiar-la, copiar-la i adoptar-la com a exemple.

Però fins i tot associacions de la Guàrdia Civil han advertit que aquests llums, de dia, no es veuen.

Els triangles sí que no es veien, que no tenien llum. Països com el Regne Unit estan traient ja l’obligació de posar triangles, perquè és perillós. Un de cada 10 morts a la carretera és atropellat. No dic que tots siguin per posar els triangles, però qualsevol que n’hagi hagut de posar alguna vegada sabrà el risc que comporta. Tot són avantatges amb el balisa. Estàs connectat, així que si et passa alguna cosa, et vindran a ajudar. Jo el que els diria als conductors, ara que començaran les vacances d’estiu, és que no se’ls ocorri sortir sense la balisa.

¿Per què llavors aquesta polèmica?

Perquè també s’ha polititzat. El PP va denunciar la mesura al Parlament Europeu sense parlar amb nosaltres. Vox va dir que si arriba al poder la seva primera mesura serà treure la balisa. Home, com si no hi hagués a Espanya problemes més importants que una balisa que és pionera i exemple a tot Europa.

¿S’intentarà prohibir els grups d’avisadors de controls a les xarxes socials?

Un altre exemple semblant. Aquest és un tema que va néixer a Galícia, després es va traslladar a València… i a nosaltres ens sembla insolidari. Perquè si un conductor ha begut i l’avisen que hi ha un control, se n’anirà per una altra carretera per evitar-lo. Però continua sent un conductor begut. Continuarà posant en perill persones, però en una altra via. Però aquest tema també va arribar al Congrés, es va entrar en la qüestió de la privacitat, en la dificultat de poder treure alguna cosa de les xarxes socials, i allà es va quedar, sense aprovar.

Canviem de tema: les autoescoles demanen la seva dimissió.

Està de moda això ara. Demanar dimissions. La meva, la del ministre i la del president del Govern. El primer que he de dir és que això també té connotacions polítiques, perquè la Confederació Nacional d’Autoescoles (CNAE) té eleccions el pròxim dia 11. I el segon, que la dada que donen de les llistes d’espera per examinar-se no és del tot certa. Parlen de milers de persones en llista d’espera, però en realitat el que estan comptant és la gent que s’ha tret el teòric. Són dues coses diferents. Vam posar en marxa el Pla Pro per buscar solucions. Consistia a convocar jornades extraordinàries d’exàmens els dissabtes perquè es pogués examinar més gent. El que ens vam trobar és que es van apuntar només el 8% d’aquestes suposades llistes.

A Eivissa hi ha un greu problema amb l’Oficina de Trànsit: ningú vol anar a treballar a l’illa i hi ha dies en què està tancada perquè no hi ha personal.

Té raó. Però no només a Trànsit, sinó en totes les administracions. El problema d’Eivissa és que els locals no tenen vocació de funcionaris i els de fora no hi volen anar per l’altíssim cost de la vida i l’habitatge. Alguna cosa s’haurà de fer. Incentivar amb diners o allotjament. Però insisteixo: té raó i no només en matèria de Trànsit.

Molta gent recorda Pere Navarro durant el dia i no en bons termes. ¿Li xiulen les orelles?

En absolut. Estic fora de les xarxes socials precisament perquè no puc estar pensant en el que dirà la gent de mi. Home, jo entenc que a qui et multa, et treu punts o et retira el carnet, no l’aplaudiràs. Però és la nostra feina i a l’equip fem el que hem de fer

¿Hi ha Pere Navarro per a estona?

Jo vaig tornar després de la moció de censura i perquè m’ho va demanar el ministre Marlaska. Al principi havien de ser sis mesos, però mira per on anem ja. Jo, el que tinc clar, és que mentre hi hagi expedients al calaix per fer, mentre em senti útil, seguiré.