Tenen feina fixa, ingressos estables i dos gossos: el drama d’una parella per trobar pis a l’Empordà

Aicha Tarik Gascón té 20 anys, viu a l’Empordà i fa més d’un any que busca un pis de lloguer amb la seva parella, de 27. Tots dos tenen feina, contracte indefinit i ingressos estables: ella treballa com a sociosanitària en una residència de Castelló d’Empúries i ell en el sector serveis, a Empuriabrava. Tot i això, encara no han aconseguit trobar una llar.

“No busquem cap luxe, només un lloc on viure”, expliquen. La parella ha ampliat la recerca més enllà de Castelló d’Empúries i Empuriabrava i ha mirat pisos a Figueres, Roses, l’Escala, Ventalló, Vilabertran, Vilafant i altres municipis. Fins i tot han arribat a plantejar-se trajectes de 40 o 50 minuts per anar a treballar, malgrat la despesa en benzina i el desgast del cotxe.

El gran obstacle: trobar un lloguer amb mascotes

El principal problema, asseguren, és que tenen dos gossos. Molts propietaris rebutgen directament qualsevol candidat amb mascotes, encara que els llogaters s’ofereixin a pagar una assegurança o assumir condicions especials per possibles desperfectes.

“Per a nosaltres són família. No els abandonarem per trobar un pis”, lamenta Aicha. La parella denuncia que el discurs social a favor dels animals xoca amb la realitat del mercat del lloguer: es parla d’adoptar, cuidar i protegir els animals, però després moltes famílies queden fora de les opcions d’habitatge només per conviure amb un gos.

La situació és especialment complicada perquè, legalment, la Llei d’Arrendaments Urbans no obliga els propietaris a acceptar animals en un habitatge de lloguer. Si el contracte inclou una clàusula que prohibeix tenir-ne, el llogater l’ha de respectar; si no hi ha cap prohibició expressa, sí que podria conviure amb mascotes sempre que compleixi les normes i no causi problemes.

Preus alts, estafes i pisos impossibles

Aicha i la seva parella han arribat a estirar el pressupost fins als 800 euros mensuals, gairebé la meitat dels seus ingressos. Tot i això, les opcions són escasses. Recorden un pis anunciat de dues habitacions i 60 metres quadrats que, en realitat, era un espai minúscul amb sostres baixos, escales estretes i unes golfes on ni tan sols es podia estar dret. Costava 650 euros al mes.

També s’han trobat amb estafes immobiliàries: anuncis aparentment perfectes, amb bones fotos i preus raonables, que acaben demanant diners per avançat a través de plataformes de reserves. “Juguen amb la il·lusió de la gent”, denuncien.

Quan apareix un pis viable, arriben els requisits: nòmines dels últims mesos, contracte fix, ingressos que tripliquin el preu del lloguer i diverses fiances. “Si no acceptes alguna condició, simplement et diuen que ja està llogat”, expliquen al setmanari de l'Empordà.

Catalunya, cada vegada més pressionada pel lloguer

El cas d’Aicha no és una excepció. A Catalunya, l’accés a l’habitatge de lloguer s’ha convertit en un problema estructural, sobretot per als joves, els treballadors locals i les famílies amb animals. Segons les darreres dades disponibles de l’Idescat, el lloguer mitjà a Catalunya era de 884,19 euros mensuals el quart trimestre del 2025, mentre que el nombre de contractes formalitzats va ser de 26.931.

La pressió és especialment forta en zones turístiques i costaneres, com l’Alt Empordà, on molts habitatges es destinen a segones residències, vendes o lloguer vacacional. Municipis esmentats en la recerca d’Aicha, com Castelló d’Empúries, Roses, l’Escala o Vilafant, formen part de les zones declarades de mercat residencial tensionat, on s’apliquen mesures de contenció de rendes.

Davant d’aquest panorama, la parella ja es planteja una opció que no entrava als seus plans: comprar una casa antiga i reformar-la. “No era la meva primera opció amb només 20 anys, però sembla l’única”, explica Aicha. El seu cas resumeix una realitat cada cop més habitual: tenir feina ja no garanteix poder accedir a un sostre, i tenir gossos pot convertir-se en una barrera gairebé definitiva per trobar un pis de lloguer a Catalunya.