Els lefebvristes consumen el cisma amb el Vaticà de Lleó XIV

Va passar en una gran tenda de campanya blanca muntada en una prada d’Écône, a la Suïssa francòfona, seu històrica del moviment lefebvrista. Dins, un altar de vellut carmesí, canelobres daurats, flors, estàtues i catifes d’estil oriental. Tot en llatí, els sacerdots d’esquena al poble, com mana la tradició que aquest grup ultraconservador defensa en oberta baralla amb Roma. Així es va consumar ahir el cisma de la Fraternitat Sacerdotal Sant Piu X (FSSPX), seguidors de Marcel Lefebvre i més coneguts com els lefebvrians que van procedir a ordenar quatre bisbes sense permís papal.

Els quatre bisbes consagrats –no reconeguts pel Vaticà i, per tant, sense mandat pontifici, cosa que en termes canònics equival a l’excomunió automàtica de tots ells i de qui els va ordenar– són el suís Pascal Schreiber, de 53 anys, ordenat sacerdot al mateix Écône el 1998; el nord-americà Michael Goldade, i els francesos Michel Poinsinet de Sivry, de 42 anys, i Marc Happier, de 36. També queden excomunicats els que van celebrar la cerimònia: l’espanyol Alfonso de Galarreta Genua i el suís Bernard Fellay (com a concelebrant). De Galarreta ja va ser excomunicat per Joan Pau II i perdonat posteriorment per Benet XVI.

Conseqüències "greus"

Si bé és d’un grup minoritari, la ruptura és molt dolorosa per a l’Església catòlica i de conseqüències "greus", com va advertir el mateix papa Lleó XIV, per als prop de mig milió de fidels amb què compta la FSSPX arreu del món. La fraternitat rebutja la majoria de les reformes del Concili Vaticà II. Entre els punts de controvèrsia hi ha la litúrgia, la llibertat religiosa i l’ecumenisme. A més, insisteixen en les formes tradicionals de culte, llatí inclòs. La Societat compta amb més de 700 sacerdots arreu del món.