Pere Navarro: "Aquest estiu, que a ningú se li ocorri sortir sense la balisa V16"

Pere Navarro (Barcelona, 1952) i DGT són gairebé sinònims. No en va és el director de la DGT amb més anys al capdavant de la institució (16). Vuit en la seva primera etapa (2004-2012) i vuit més de moment després de la seva tornada al càrrec el 2018. Ara, amb motiu del 20è aniversari del carnet per punts que ell mateix va dissenyar i va implantar, aborda en aquesta entrevista qüestions polèmiques com la balisa V-16, els radars o l’afany recaptatori del qual l’acusen molts conductors.

Ahir es van complir 20 anys de l’entrada en vigor del carnet per punts a Espanya. 20 anys no és res, que deia el tango...

Doncs això dic jo, que en quin moment ha passat tant temps. Va ser una iniciativa que va aconseguir abaixar la xifra de morts a les carreteres espanyoles de manera brutal. De 4.000 o 5.000 morts anuals vam passar a una xifra per sota dels 2.000. Va salvar la vida a molta gent; l’impossible és saber a qui. Podríem haver sigut qualsevol de nosaltres. Però jo soc una persona a qui li agrada molt més mirar endavant.

Mirem llavors cap endavant. Des del 2013 estem entre 1.500 i 1.900 morts a l’any, i d’allà no baixem. ¿S’ha d’assumir ja aquesta xifra com a inevitable?

S’està treballant en això. Aquí i a la resta de països. Estem en una època d’estabilització i no hi ha cap mesura estrella per donar. La indústria de l’automoció està fent un gran esforç en sistemes avançats d’assistència al conductor. Millores que permeten que amb un cotxe nou surtis de la via, facis dues voltes de campana i surtis caminant. Amb un cotxe vell surts de la via, fas dues voltes de campana i no en surts. La millora de la frenada, l’avís del canvi de carril, la somnolència també t’avisa, l’angle cec que hi havia abans també t’avisa... La tecnologia està ajudant molt a millorar, però necessita temps perquè es consolidi amb la renovació del parc amb els vehicles nous. És el pròxim salt endavant que hi ha.

¿I les infraestructures?

Portar les mercaderies de la carretera al mitjà ferroviari. És enorme la quantitat de camions que porta, per exemple, l’AP-7. A Europa, la mitjana de mercaderies que van per ferrocarril és del 14%. A Espanya és del 4%. Amb la qual cosa, si retires camions de la carretera i els portes al ferrocarril, redueixes el risc. Hi estem treballant, en ciutats com Barcelona, València o Algesires. La mercaderia, que vagi del port al ferrocarril.

¿I des de la DGT?

Ja vam aconseguir una baixada de la sinistralitat letal implantant el carnet per punts, radars i controls d’alcoholèmia. Sobre això últim, ho continuem intentant. Vam voler abaixar la taxa d’alcohol al volant, fent el que ens demanaven ajuntaments, associacions i entitats. És una de les grans fortaleses de la mobilitat i la seguretat viària a Espanya: tenim un moviment associatiu molt fort i implicat. Però el tema es va polititzar. Va entrar en l’àmbit de debat del Congrés i es va contaminar de la situació política actual. Allà es va perdre la votació. Jo dic que la votació no la va perdre el Govern; la van perdre els ciutadans. També li dic que el concepte d’interès públic sembla que ja no està de moda. Abans se sentia constantment. ¿Ho sent molt ara? No està de moda. Perquè no dona vots. Si jo dic que li trauré punts, que abaixaré la taxa d’alcoholèmia... són mesures impopulars i no donen vots.

A més de l’alcohol i les drogues al volant, ¿el gran problema dels nostres dies és el telèfon mòbil?

Totalment, però no només en la conducció. És la dependència del mòbil en la vida quotidiana. Que fins i tot els vianants van despistats perquè van mirant el mòbil. S’hi afegeix que, a la conducció, hem posat el gran smartphone a dins, que és la pantalla que porten els cotxes nous. És un problema relativament recent, que ha anat creixent i les conseqüències del qual estem afrontant ara.

¿Què passa amb els radars? És una de les grans crítiques per part dels automobilistes; molts consideren que la seva finalitat és purament recaptatòria.

Tenim molts menys radars que altres països com per exemple el Regne Unit o els Països Baixos, que és un territori molt més petit que Espanya. Si volguéssim recaptar, en posaríem més.

Però de recaptar, recapta. La multa que més diners deixa a les arques de l’Estat. El 2025, prop de 540 milions. Dues de cada tres multes són per velocitat.

En gairebé un 25% dels sinistres mortals hi participava la velocitat. Si es multa és perquè s’infringeix la llei. I una altra cosa li dic: gran part de radars tenen uns cartells i uns avisos enormes abans d’arribar. Si el multen en aquestes condicions és per culpa seva, no pel radar. Si veu un cartell, aixequi el peu.

Anem amb un altre tema polèmic: la balisa V16.

El primer que cal dir és que la balisa ha sigut un encert i una millora. Tot són avantatges. Té llum, té connectivitat, no l’obliga a sortir del cotxe. I una altra cosa important és que és un invent espanyol. A Brussel·les l’anomenen la balisa espanyola i venen altres països, com Alemanya, Bèlgica o Portugal, a estudiar-la, copiar-la i adoptar-la com a exemple.

També associacions de la Guàrdia Civil han advertit que aquests llums, de dia, no es veuen.

Els triangles sí que no es veien, que no tenien llum. Països com el Regne Unit estan traient ja l’obligació de posar-los, perquè és perillós. Un de cada deu morts a la carretera és atropellat. No dic que tots siguin per posar els triangles, però qualsevol que n’hagi hagut de posar alguna vegada sabrà el risc que comporta. Tot són avantatges amb el balisa. Està connectada, així que si li passa alguna cosa, vindran a ajudar-lo. Jo diria als conductors, ara que començaran les vacances d’estiu, que no se’ls ocorri sortir sense la balisa.

¿Per què aquesta polèmica?

Perquè també s’ha polititzat.

¿S’intentarà mirar de prohibir els grups d’avisadors de controls a les xarxes socials?

Un altre exemple semblant. A nosaltres ens sembla insolidari. Perquè si un conductor ha begut i l’avisen que hi ha un control, se n’anirà per una altra carretera per evitar-ho. Però continua sent un conductor begut. Continuarà posant en perill persones, però en una altra via. Però aquest tema també va arribar al Congrés, es va entrar en la qüestió de la privacitat, en la dificultat de poder treure alguna cosa de les xarxes socials, i allà es va quedar, sense aprovar.