Demanen no confondre entreteniment amb alimentació saludable
Cocituber, Cenando con Pablo, Peldanyos, Seizar Blue i el boom de menjar molt a les xarxes: els nutricionistes fan una crida a l’ordre
Els vídeos de restaurants, hamburgueses, fregits, postres i racions abundants triomfen a les xarxes, però els experts recorden que menjar fora sovint sol implicar més greixos, sal i calories

Cocinando con Pablo i Cocituber són els dos influencers de menjar més de moda / INSTAGRAM
J. A. Giménez
Menjar molt s’ha convertit en un espectacle. A les xarxes socials, els vídeos de creadors gastronòmics com Cocituber, Cenando con Pablo, Seizar Blue i altres perfils dedicats a provar restaurants acumulen milers de visualitzacions amb una fórmula senzilla: plats contundents, racions enormes, entrepans impossibles, hamburgueses, fregits, salses i postres que entren pels ulls.
El contingut funciona perquè és directe, visual i entretingut. Però els nutricionistes insisteixen en un matís important: veure menjar no és el mateix que aprendre a menjar. I convertir en rutina allò que a la pantalla sembla normal pot tenir conseqüències per a la salut.
El problema no és anar a restaurants
Sortir a dinar o sopar fora no és, per si mateix, un problema. Forma part de l’oci, de la vida social i també de la cultura gastronòmica, especialment a Espanya. La qüestió és la freqüència, les quantitats i el tipus de plats que es normalitzen.
Molts vídeos virals es basen en aliments molt palatables: greixos, sal, farines refinades, carns processades, fregits, salses i grans porcions.
Són àpats pensats per resultar atractius, generar reacció i despertar les ganes de tastar-los. A les xarxes, a més, com més exagerat és el plat, més possibilitats té de cridar l’atenció.
Menjar fora sol modificar la dieta
Els dietistes-nutricionistes acostumen a recordar que, quan es menja fora de casa molt sovint, és més difícil controlar la qualitat de la dieta. No sempre se sap quant d’oli s’ha utilitzat, quanta sal porta una salsa o quina quantitat real de greix hi ha en una elaboració.
A més, les racions solen ser més grans i el context convida a demanar entrants, begudes, postres o plats per compartir. El que un dia pot ser un caprici raonable, repetit diverses vegades per setmana, pot acabar desplaçant aliments bàsics com les verdures, els llegums, la fruita, el peix, els ous, la fruita seca o els cereals integrals.
L’efecte aparador
L’auge dels influencers gastronòmics també planteja una qüestió de percepció. A la pantalla, un creador pot aparèixer menjant diversos plats en un mateix vídeo, provant restaurants cada dia o encadenant menús molt calòrics. Però l’espectador no sempre veu què passa fora de càmera: si aquesta persona compensa en altres àpats, si fa exercici, si realment s’acaba tot el que ensenya o si la seva alimentació diària és diferent.
Per això els experts demanen que aquests continguts no es prenguin com a model dietètic. Són entreteniment, no una guia nutricional. El risc és que el públic més jove assumeixi que menjar així de manera habitual no té impacte o que una bona recomanació gastronòmica equival automàticament a un àpat equilibrat.
Greixos, sal i calories: el trio que més preocupa
En aquest tipus de continguts no acostuma a preocupar un plat concret, sinó l’acumulació. Una hamburguesa doble, unes patates amb salses, un entrepà ben carregat o una ració de fregits poden encaixar puntualment dins d’una alimentació variada. El problema apareix quan aquest patró es repeteix i es converteix en la norma.
L’excés de greixos saturats, sal i calories està relacionat amb pitjors hàbits alimentaris i amb un risc més elevat de problemes metabòlics si es manté al llarg del temps.
A això s’hi afegeix un altre factor: molts d’aquests àpats són molt saborosos, però sacien de manera desigual i afavoreixen que es mengi més del necessari.
Una oportunitat per explicar millor el menjar
El fenomen també té una lectura positiva. Els creadors gastronòmics han aconseguit que molta gent descobreixi bars, restaurants, plats tradicionals i petits negocis que abans no tenien tanta visibilitat. En províncies com Alacant, on els influencers foodies solen fer parada sovint, aquest tipus de vídeos pot atraure públic i posar al mapa establiments que viuen del boca-orella.
La clau, segons l’enfocament nutricional, és afegir context: no presentar cada excés com una cosa quotidiana, diferenciar entre un caprici i una rutina, parlar de compartir racions, de demanar opcions més equilibrades o de compensar amb una alimentació variada la resta de la setmana.
Gaudir sense convertir l’excés en la norma
Menjar fora pot ser un plaer. Provar restaurants, també. El problema no és un vídeo, una hamburguesa viral o un sopar abundant, sinó confondre l’aparador amb la vida quotidiana.
Els nutricionistes no demanen deixar de veure aquests continguts ni demonitzar qui els crea. El missatge és molt més senzill: el menjar viral pot obrir la gana, però la salut es construeix amb allò que es repeteix cada dia.
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Aquests són els millors esmorzars de forquilla de les comarques gironines
- Tragèdia al riu Ter a Manlleu: moren dos bessons d'11 anys ofegats
- La ràpida actuació de la Policia Local de Tossa de Mar salva la vida d'un nadó amb aturada cardiorespiratòria
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- Junts trenca el pacte a l'Ajuntament de Girona, abandona el govern i deixa Guanyem i ERC en minoria
- Necrològiques del 14 de juliol de 2026