L’estrès crònic podria alterar la microbiota i el sistema immunitari

Viure estressat és un risc per a la salut. No només perquè el cos no està preparat per suportar llargs períodes en tensió, sinó perquè aquesta sobrecàrrega emocional i física té unes implicacions molt greus. Diversos treballs han demostrat que l’estrès crònic pot fer augmentar el risc de tenir malalties cardiovasculars i diabetis. Segons un estudi realitzat en ratolins i publicat a la revista Cell Stem Cell, l’estrès crònic podria alterar la microbiota intestinal i accelerar canvis associats a l’envelliment de les cèl·lules mare de la medul·la òssia, cosa que es podria traduir en una menor capacitat de l’organisme per produir cèl·lules immunitàries. Tot plegat acabaria debilitant la resposta del cos davant d’infeccions i fent-nos més susceptibles a caure malalts.Viure estressat és un risc per a la salut. I no només perquè el nostre cos no està preparat per suportar llargs períodes en tensió, sinó perquè, tal com apunten innombrables estudis, aquesta sobrecàrrega emocional i física té greus implicacions per a la nostra salut. Diversos treballs ja han demostrat que l’estrès crònic pot augmentar el nostre risc de tenir malalties cardiovasculars i diabetis. A més, a més, s’hi podria afegir un efecte fins ara inexplorat. Segons suggereix un estudi realitzat en ratolins i publicat aquest dijous a la revista ‘Cell Stem Cell’, l’estrès crònic podria alterar la microbiota intestinal i accelerar canvis associats a l’envelliment a les cèl·lules mare de la medul·la òssia que, al seu torn, podria traduir-se en una menor capacitat de l’organisme per produir cèl·lules immunitàries. Els experts afirmen que tot això, a la pràctica, acabaria debilitant la resposta del nostre cos davant infeccions i fent-nos més susceptibles a caure malalts.

L’estudi, liderat per un equip de científics de la Universitat de Guangzhou (Xina), es va portar a terme en models de ratolí sotmesos a estrès crònic. Els científics van analitzar l’activitat cerebral, la composició de la microbiota intestinal i la funció de les cèl·lules mare de la sang presents a la medul·la òssia dels animals. Els rosegadors exposats a estrès crònic van registrar una activitat inferior en regions cerebrals implicades en la regulació del comportament i de la resposta fisiològica a l’estrès, com l’escorça prefrontal medial i la substància grisa periaqüeductal. Això es reflectia en canvis a l’intestí, on s’observaven fenòmens com una disminució de bacteris beneficiosos, i també a la medul·la òssia, on es va detectar una pèrdua de cèl·lules mare i una disminució en la producció de limfòcitsL’estudi, liderat per un equip de científics de la Universitat de Guangzhou, a la Xina, es va portar a terme en models de ratolí sotmesos a diferents tipus d’estrès crònic. Durant l’estudi, els científics van analitzar l’activitat cerebral, la composició de la microbiota intestinal i la funció de les cèl·lules mare de la sang presents a la medul·la òssia dels animals. Després de monitoritzar aquests paràmetres durant llargs períodes de temps, els científics van veure que els rosegadors exposats a estrès crònic registraven una menor activitat en regions cerebrals implicades en la regulació del comportament i la resposta fisiològica a l’estrès, com és el cas de l’escorça prefrontal medial i la substància grisa periacueductal. Tot això, a la llarga, es reflectia en canvis a l’intestí, on s’observaven fenòmens com una disminució de bacteris beneficiosos, així com a la medul·la òssia, on es va detectar una pèrdua de cèl·lules mare i una disminució en la producció de limfòcits. . Els científics afirmen que un deteriorament de la microbiota intestinal podria contribuir a un més mal funcionament del sistema immunitari i a una inferior capacitat a l’hora de fer front a infeccions o a processos inflamatoris.

Afectació en xarxa

Això podria fer que els organismes estressats fossin més vulnerables a certes malalties.Entre els resultats més cridaners, segons recull l’estudi, hi ha la disminució del bacteri ‘Lactebacillus reuteri’, una de les peces clau que ajuda a mantenir l’equilibri de la microbiota i el bon funcionament de l’entorn intestinal. Al costat d’això, també es va observar una reducció dels nivells d’espermidina, una substància produïda pels bacteris intestinals que contribueix a l’eliminació de cèl·lules fetes malbé i al manteniment de processos de neteja cel·lular. Els científics afirmen que, a llarg termini, un deteriorament de la microbiota intestinal podria contribuir a un pitjor funcionament del sistema immunitari i a una menor capacitat per fer front a infeccions o processos inflamatoris. I això, amb el temps, podria fer que els organismes estressats fossin més vulnerables a tenir certes malalties. Els experts diuen que una de les fites més rellevants de l’estudi és que l’impacte de l’estrès no es limita a una zona del cos, sinó que sembla propagar-se a través d’una xarxa de comunicació que connecta el cervell, l’intestí i la medul·la òssia. Per ara, aquest fenomen ha sigut observat en ratolins, però no és descartable que també es doni en humans.