L’Hospitalet reivindica el projecte del pol biomèdic

Davant d’una sala plena d’agents del sector privat, l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, va reivindicar ahir el present i futur econòmic de la ciutat. "L’Hospitalet del present és un Hospitalet ben situat", va dir el regidor, que va parlar del paper de la localitat com a centre neuràlgic de comunicacions gràcies a la proximitat amb l’aeroport del Prat i Barcelona, i del paper de frontissa que la ciutat ha de tenir una vegada es desenvolupin el pol biomèdic al costat de l’Hospital de Bellvitge i el futur Hospital Clínic a la Diagonal de Barcelona. Ara, va insistir, el repte és convertir aquest potencial en "una oportunitat per als veïns de l’Hospitalet i per a aquells que vulguin venir al centre del món, que és l’Hospitalet". Quirós, no gaire habituat a donar aquesta mena de titulars, va insistir en la idea: "Ja som referents en sanitat, però amb tots els recursos que s’hi abocaran serem el centre del món de la salut i del benestar".Davant d’una sala plena d’agents del sector privat, l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), David Quirós, ha reivindicat el present i futur econòmic de la ciutat que ell mateix lidera. "L’Hospitalet del present és un l’Hospitalet ben situat", ha dit el regidor, que ha parlat del paper de la localitat com a centre neuràlgic de comunicacions gràcies a la seva proximitat amb l’aeroport del Prat i Barcelona, però també del paper de frontissa que la ciutat ha de jugar una vegada es desenvolupin el pol biomèdic al costat de l’Hospital de Bellvitge i el futur Hospital Clínic a la Diagonal de Barcelona. Ara, ha insistit, el repte és convertir aquest potencial en "una oportunitat per als veïns de l’Hospitalet i per a aquells que vulguin venir al centre del món, que és l’Hospitalet". Quirós, poc donat a donar aquest tipus de titulars, ha insistit en la idea: "Ja som referents en sanitat, però, amb tots els recursos que s’abocaran, serem el centre del món de la salut i del benestar".

"L’altre dia em vaig veure amb la directora de l’aeroport de Barcelona i ens comentava que tenen un hub gràcies al qual en 24 hores qualsevol medicament que es produeixi al nostre territori pot arribar a qualsevol part del món. Per tant, el fet que l’Hospitalet estigui a 10 minuts de l’aeroport és un avantatge", va remarcar l’alcalde. De cara a les empreses presents en un acte a l’hotel Porta Fira Santos, organitzat per la patronal AEBALL, Quirós va apuntar que "hem d’anar de bracet" i que administracions i sector privat "hem de ser capaços de convertir aquests espais en una aliança real en la qual tots sumem"."L’altre dia em veia amb la directora de l’aeroport de Barcelona i ens comentava que tenen un ‘hub’ pel qual en 24 hores qualsevol medicament que es produeixi al nostre territori pot arribar a qualsevol part del món. Per tant, el fet que l’Hospitalet estigui a un lloc de 10 minuts de l’aeroport és un avantatge", ha remarcat l’alcalde hospitalenc. De cara a les empreses presents en un acte que ha tingut lloc a l’Hotel Porta Fira Santos i organitzada per la patronal AEBALL, Quirós ha apuntat que "hem d’anar de la mà" i que, administracions i sector privat "hem de ser capaços de convertir aquests espais en una aliança real en què tots sumem".

La previsió actual és que les actuals obres de soterrament de la Gran Via i la posterior urbanització del sector comencin a principis del 2027 i s’acabin el 2031. Serà el primer pas per atraure empreses del sector privat a la zona que impulsin aquest pol biomèdic. El pla es recolzarà en el teixit sanitari ja establert, que inclou institucions com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, ciutat que també ha redoblat esforços per atraure empreses vinculades als sectors sanitaris i d’investigació.La previsió actual és que els treballs de soterrament de la Gran Via i la posterior urbanització del sector s’iniciïn a principis del 2027 i finalitzin en algun moment del 2031. Serà el primer pas per atraure després empreses del sector privat a la zona que acabin de donar forma i impulsar aquest pol biomèdic. De cara a aquesta futura consolidació a entre 15 i 20 anys, el pla es recolzarà en el teixit sanitari ja establert a la zona, que inclou institucions com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB) o l’Hospital Sant Joan de Déu de la veïna Esplugues, ciutat que també ha redoblat els esforços per atraure empreses vinculades als sectors sanitaris i de la investigació.

"Un repte conjunt"

Quirós va insistir que, de cara als joves de la ciutat i l’àrea metropolitana, l’objectiu no és només impulsar l’àmbit universitari, sinó també apostar per la formació professional, una cosa que "reclamen les empreses" perquè hi ha determinats perfils tècnics que "no sempre es troben".

Aquesta qüestió lliga amb un dels objectius del govern local al nord de la ciutat, on hi ha al voltant de 8.000 joves que ni estudien ni treballen i per als quals el consistori busca sortides. "És un repte conjunt. La responsabilitat de liderar les transformacions la tenim les administracions i ara toca que també us apel·li", va dir l’alcalde.Així, Quirós ha insistit que, de cara als joves de la ciutat i l’àrea metropolitana, l’objectiu no és només impulsar l’àmbit universitari, sinó apostar també per la formació professional, una cosa que "reclamen les empreses" perquè hi ha certs perfils tècnics que "no sempre es troben". De fet, aquesta qüestió lliga amb un dels objectius del govern local al nord de la ciutat, on, segons les dades municipals, hi ha al voltant de 8.000 joves que ni estudien ni treballen i per als quals el consistori busca sortides. "És un repte conjunt. La responsabilitat de liderar les transformacions les tenim les administracions i ara toca que us apel·li també", ha reblat l’alcalde.

En el mateix acte hi va participar el director del Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontà, Raúl Alvarín. El responsable de l’organisme va recordar que la plaça d’Europa va iniciar fa 25 anys una transformació semblant a la que afronta el tram sud de la Gran Via hospitalenca, però amb la meitat de capacitat econòmica que es preveu que generarà el clúster sanitari entorn de Bellvitge. Del 2001 al 2018, el temps en què va acabar de completar-se la transformació de la plaça Europa, l’Hospitalet va passar d’una mica més de 66.000 llocs de treball localitzats a més de 100.000. Mentre que ciutats com Sabadell o Badalona amb prou feines van créixer en aquell període de 17 anys, l’Hospitalet va multiplicar el nombre de treballadors al seu terme municipal.En el mateix acte ha participat també el director del Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontà, Raúl Alvarín. El responsable de l’organisme ha recordat que la plaça Europa va iniciar fa 25 anys una transformació d’una mida similar a la que afronta el tram sud de la Gran Via hospitalenca, però amb la meitat de capacitat econòmica de què es preveu que generi el clúster sanitari entorn de Bellvitge. Del 2001 fins al 2018, el temps en què va acabar de completar-se la transformació de la plaça Europa, l’Hospitalet va passar d’una mica més de 66.000 a més 100.000 llocs de treball localitzats. Mentre que ciutats com Sabadell o Badalona amb prou feines van créixer en aquell període de 17 anys, l’Hospitalet va multiplicar el nombre de treballadors en el seu terme municipal. "L’únic element diferencial va ser la transformació de la plaça Europa", ha conclòs Alvarín com a preludi del que pot suposar el biopol.