Les platges més erosionades de l’àrea de Barcelona, sense sorra extra

El retrocés de la línia de costa i els cíclics temporals que devoren part de les platges són una constant des de fa anys al litoral barceloní, fràgil per la pujada del nivell del mar i el fort onatge que aviven les borrasques hivernals, cada cop més virulentes. Barcelona, Badalona i Montgat sumen més de 10 quilòmetres de platges, afectades en més o menys grau per l’erosió.

Els seus respectius ajuntaments han expressat en diverses ocasions que el Govern d’Espanya hauria de traslladar sorra de manera extraordinària i llançar-la en punts delmats per refer la franja marítima. Al contrari, el Ministeri de Transició Ecològica no és partidari d’aquestes reposicions, perquè el mar acostuma a arrasar-les quan s’embraveix, i planteja treballs per consolidar les platges metropolitanes com a alternativa. El pla –que va amb retard– està pendent d’implantar-se. Enmig d’aquest debat encallat, les ciutats costaneres demanen unes solucions urgents.

Igual que en les últimes temporades, el ministeri tampoc preveu aquest any subministrar sorra per recuperar el perfil del litoral en trams debilitats a Barcelona, Badalona i Montgat. "La situació d’aquestes platges respon a una problemàtica estructural de regressió i erosió costanera que requereix solucions més estables i duradores que les regeneracions periòdiques mitjançant aportacions de sorra", avalua.

A Barcelona, el Govern no reposa sorra des del 2010. L’Ajuntament ho ha mirat de compensar redistribuint terres d’uns sorrals a d’altres en els últims anys. Abans de l’inici d’aquesta temporada, va traslladar excedents de les platges de Sant Miquel i el Somorrostro a la de la Barceloneta, per reforçar-la després de quedar minvada pels temporals. "Aquestes actuacions s’han desenvolupat en un context marcat per la regressió progressiva de les platges de Barcelona i la falta d’aportacions naturals de sediment", emmarca el consistori.Igual com en les últimes temporades, el ministeri tampoc preveu aquest any subministrar sorra per recuperar el perfil del litoral en trams debilitats a Barcelona, Badalona i Montgat. "La situació d’aquestes platges respon a una problemàtica estructural de regressió i erosió costanera que requereix solucions més estables i duradores que les exageracions periòdiques mitjançant aportacions de sorra", avalua. A Barcelona, el Govern no reposa sorra des del 2010. L’ajuntament l’ha mirat de compensar redistribuint terres d’uns sorrals a d’altres en els últims anys. Abans de l’inici d’aquesta temporada, va traslladar excedents de les platges de Sant Miquel i el Somorrostro a la de la Barceloneta, per reforçar-la després de quedar minvada pels temporals. "Aquestes actuacions s’han desenvolupat en un context marcat per la regressió progressiva de les platges de Barcelona i la falta d’aportacions naturals de sediment", emmarca el consistori.

El paral·lel, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusa d’"immobilisme" Transició Ecològica: "És incomprensible, ni aporta sorra a les platges que la perden ni impulsa les actuacions necessàries per frenar la regressió del litoral". Les platges de Badalona són les més afectades pel desgast de la costa metropolitana juntament amb les de Montgat.El paral·lel, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusa d’"immobilisme" Transició Ecològica: "És absolutament incomprensible, ni aporta sorra a les platges que la perden ni impulsa les actuacions necessàries per frenar la regressió del litoral". Les platges de Badalona són les més afectades pel desgast de la costa metropolitana al costat de les de Montgat.

Si la pèrdua de sorra al litoral badaloní és preocupant, a la localitat del Maresme només sobreviu una de les seves set platges. És la de les Barques, amb uns 25 metres de sorra, quan en van arribar a ser uns 60, recorda l’alcalde de Montgat, Andreu Absil. "A les nostres platges vam arribar a fer campionats esportius, ara no hi podem posar ni un xiringuito", lamenta. L’alcalde assegura que la regressió de les platges suposa una pèrdua anual de 750.000 euros per al municipi, a causa de la impossibilitat d’instal·lar cinc xiringuitos i no percebre els respectius cànons. Per al regidor, "afecta el municipi de manera econòmica, però també socialment". "A cada xiringuito treballaven una dotzena de joves del municipi, que es guanyaven així els seus primers sous", recalca Absil.Si la pèrdua de sorra al litoral badaloní és preocupant, a la localitat del Maresme només sobreviu una de les seves set platges. És la de Les Barques, amb uns 25 metres de sorra, quan van arribar a ser uns 60, recorda l’alcalde de Montgat, Andreu Absil. "A les nostres platges arribem a fer campionats esportius, ara no podem posar ni un xiringuito", lamenta. El regidor assegura que la regressió de les platges suposa una pèrdua anual de 750.000 euros per al municipi, a causa de la impossibilitat d’instal·lar cinc xiringuitos i, en conseqüència, no percebre els respectius cànons i altres ingressos. Per al regidor, "afecta el municipi de manera econòmica, però també socialment". "A cada xiringuito treballava una dotzena de joves del municipi, que es guanyaven així els seus primers sous", recalca Absil.

Buscar més resistència

Transició Ecològica recorda que està elaborant uns "estudis i projectes orientats a l’estabilització del litoral barceloní, amb l’objectiu d’incrementar la resiliència de les platges davant els temporals i els efectes del canvi climàtic". Barcelona espera que el ministeri desencalli el projecte de regeneració i estabilització de platges per consultar-lo i presentar al·legacions en cas de reclamar modificacions. Per a això, el document s’ha de sotmetre a informació pública abans d’aprovar-se.Transició Ecològica recorda que està elaborant uns "estudis i projectes orientats a l’estabilització del litoral barceloní, amb l’objectiu d’incrementar la resiliència de les platges davant els temporals i els efectes del canvi climàtic". Barcelona espera que el ministeri desencalli el projecte de regeneració i estabilització de platges per consultar-ho i presentar al·legacions en cas de reclamar modificacions. Per a això, el document s’ha de sotmetre a informació pública abans d’aprovar-se.

El ministeri preveia fa un any que aquest procés es completés a finals del 2025, però encara no s’ha efectuat. Transició Ecològica explica que el pla "ja està finalitzat" i pendent d’aprovació tècnica per exposar-se i tramitar-se l’avaluació d’impacte ambiental. Es desconeix encara la fórmula del Govern per protegir les platges barcelonines davant temporals i pèrdues de sorra.

El ministeri indica que "analitza diferents alternatives" per "concretar les solucions més adequades per a cada tram" i una estratègia "a mitjà i llarg termini", que combini "mesures de gestió sedimentària amb possibles actuacions de protecció i adaptació al canvi climàtic".El ministeri preveia fa un any que aquest procés es completés a finals del 2025, però encara no s’ha efectuat. Transició Ecològica diu que el pla "ja està finalitzat" i pendent d’aprovació tècnica per exposar-se i tramitar-se l’avaluació d’impacte ambiental. Es desconeix encara la fórmula del Govern per protegir les platges barcelonines davant temporals i pèrdues d’arena. En tot cas, el ministeri indica que "analitza diferents alternatives" per "concretar les solucions més adequades per a cada tram" i una estratègia "a mitjà i llarg termini", que combini "mesures de gestió sedimentària amb possibles actuacions de protecció i adaptació al canvi climàtic".