Les víctimes d’insolvents poden demanar ajuts públics

Les víctimes de delictes violents, com és el cas de les agressions sexuals, disposen d’un mecanisme per accedir a ajudes públiques i així cobrar, totalment o parcialment, la indemnització que els correspon quan l’agressor s’hagi declarat insolvent. ¿Per què moltes d’elles, com la víctima de la violació d’Igualada, es troben que, com que l’agressor no té recursos econòmics, no reben una reparació, tal com dicta la sentència judicial? Perquè moltes de les víctimes, segons admeten els experts que han pogut ser consultats per EL PERIÓDICO, no saben que existeixen aquestes ajudes ni tampoc coneixen els temps i els tràmits per poder accedir-hi. Els col·legis d’advocats reclamen que des de les Oficines d’Atenció a les Víctimes de l’Administració de Justícia es millori la informació a les víctimes.

El Codi Penal estableix que, amb una pena de presó i multa, el condemnat ha de pagar una quantitat econòmica per rescabalar les víctimes. L’abonament d’aquests diners, que s’estableix segons els ingressos del condemnat i el mal físic i mental causat a la víctima, és obligatori i no desapareix tot i que el delinqüent es declari insolvent.

Una sentència del 2023 del Tribunal Suprem assenyala que aquesta responsabilitat civil no prescriu mai i que, per tant, els jutjats d’execució penal continuaran reclamant sempre aquests diners per mirar de rescabalar les víctimes. A l’establir-se la condemna, la justícia pot embargar els béns i comptes del condemnat si és que en té. Si no en té, i acaba a la presó, una part del que ingressa pel seu treball penitenciari va destinat per a la víctima. Aquesta situació pot durar anys si les quantitats que se li van retenint són menors, depenent dels diners que ingressi.

Segons explica a EL PERIÓDICO Jorge Navarro, vicedegà de la junta de govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, "la regla general és la incompatibilitat entre l’ajuda i la indemnització penal, però quan el culpable és declarat insolvent totalment o parcialment, l’Estat pot abonar l’ajuda, i cobrir la diferència entre l’efectivament cobrat i el reconegut en la sentència, dins dels barems i límits legals". La insolvència s’ha d’acreditar mitjançant resolució judicial en l’execució de la sentència.

Termini d’un any

Per accedir a aquesta ajuda, la víctima ha de sol·licitar-la dins del termini d’un any segons la normativa de 1995, tenint en compte la suspensió del termini durant el procés penal. La jurisprudència considera que és en aquell moment quan s’activa la finalitat solidària de l’ajuda estatal.

La tramitació d’aquestes ajudes públiques es fa davant el Ministeri d’Economia i Hisenda, en cas de patir una incapacitat o mort de la víctima, o en el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, per a la resta d’afectats. Aquest procediment queda al marge de l’Administració de Justícia. La víctima ha d’aportar la sentència judicial, la interlocutòria d’insolvència i informes mèdics que acreditin lesions físiques i mentals.

Subscriu-te per seguir llegint