Les víctimes d’insolvents poden demanar ajuts públics
Els advocats apressen a millorar la informació a les afectades i crear un organisme similar al de les assegurances per agilitar les indemnitzacions.

Torres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. | JOAN CORTADELLAS
Germán González
Les víctimes de delictes violents, com és el cas de les agressions sexuals, disposen d’un mecanisme per accedir a ajudes públiques i així cobrar, totalment o parcialment, la indemnització que els correspon quan l’agressor s’hagi declarat insolvent. ¿Per què moltes d’elles, com la víctima de la violació d’Igualada, es troben que, com que l’agressor no té recursos econòmics, no reben una reparació, tal com dicta la sentència judicial? Perquè moltes de les víctimes, segons admeten els experts que han pogut ser consultats per EL PERIÓDICO, no saben que existeixen aquestes ajudes ni tampoc coneixen els temps i els tràmits per poder accedir-hi. Els col·legis d’advocats reclamen que des de les Oficines d’Atenció a les Víctimes de l’Administració de Justícia es millori la informació a les víctimes.
El Codi Penal estableix que, amb una pena de presó i multa, el condemnat ha de pagar una quantitat econòmica per rescabalar les víctimes. L’abonament d’aquests diners, que s’estableix segons els ingressos del condemnat i el mal físic i mental causat a la víctima, és obligatori i no desapareix tot i que el delinqüent es declari insolvent.
Una sentència del 2023 del Tribunal Suprem assenyala que aquesta responsabilitat civil no prescriu mai i que, per tant, els jutjats d’execució penal continuaran reclamant sempre aquests diners per mirar de rescabalar les víctimes. A l’establir-se la condemna, la justícia pot embargar els béns i comptes del condemnat si és que en té. Si no en té, i acaba a la presó, una part del que ingressa pel seu treball penitenciari va destinat per a la víctima. Aquesta situació pot durar anys si les quantitats que se li van retenint són menors, depenent dels diners que ingressi.
Segons explica a EL PERIÓDICO Jorge Navarro, vicedegà de la junta de govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, "la regla general és la incompatibilitat entre l’ajuda i la indemnització penal, però quan el culpable és declarat insolvent totalment o parcialment, l’Estat pot abonar l’ajuda, i cobrir la diferència entre l’efectivament cobrat i el reconegut en la sentència, dins dels barems i límits legals". La insolvència s’ha d’acreditar mitjançant resolució judicial en l’execució de la sentència.
Termini d’un any
Per accedir a aquesta ajuda, la víctima ha de sol·licitar-la dins del termini d’un any segons la normativa de 1995, tenint en compte la suspensió del termini durant el procés penal. La jurisprudència considera que és en aquell moment quan s’activa la finalitat solidària de l’ajuda estatal.
La tramitació d’aquestes ajudes públiques es fa davant el Ministeri d’Economia i Hisenda, en cas de patir una incapacitat o mort de la víctima, o en el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, per a la resta d’afectats. Aquest procediment queda al marge de l’Administració de Justícia. La víctima ha d’aportar la sentència judicial, la interlocutòria d’insolvència i informes mèdics que acreditin lesions físiques i mentals.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
- Cap comarca gironina arriba a la renda mitjana catalana