Els Mossos en alerta per l’expansió de bandes juvenils per Barcelona i la seva àrea metropolitana

L’assassinat d’un jove de 15 anys al parc de la Pegaso de Barcelona, després d’un ajust de comptes entre bandes juvenils, no és un fet aïllat. Polítics i forces de seguretat manifesten la seva preocupació pel creixement del fenomen en els últims temps a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Unes bandes l’activitat de les qual ha canviat i ha virat cap al crim organitzat. Ja no només actuen als parcs, com en els seus inicis, per marcar els seus territoris. Ciberestafes, tràfic de drogues (especialment marihuana) o més professionalització delictiva dels seus membres són algunes de les característiques d’aquests grups, el calador d’adhesions ja no és al carrer, sinó a internet. I té en els menors d’ edat al seu ‘target’ principal de reclutació.

A Barcelona, controlen zones a Sants, Sant Andreu, Nou Barris o el parc de la Pegaso on s’ha comès l’últim crim. Però fora del terme municipal també han deixat empremta: L’Hospitalet, Terrassa oRubí han registrat diversos succesos relacionats amb aquests grups.

Bandes 2.0

Segons fonts policials, aquestes noves ‘bandes 2.0’ ja no funcionen amb les mateixes dinàmiques que Latin Kings o Ñetas, que van ser les pioneres a arrelar a Espanya cap a l’any 2000. Latin Kings va arribar a inscriure’s com a associació cultural en el seu origen.

Ara s’han tornat més agressives i recorren a les armes de foc. Els dos grups dominants en l’actualitat són els irreconciliables Dominican Don’t Play (DDP) i Trinitarios. Però hi ha més de trenta grupuscles establerts per tot el territori català, que no tenen res a veure amb aquests dos gegants.

«No necessàriament totes són bandes llatinoamericanes que estableixen aquí una sucursal», expliquen fonts policials. Ara hi ha una atomització d’aquests grups que es componen de manera local. Bandes d’inspiració llatina, però que sovint ja han sigut creades aquí.

Armes de foc

Molts d’aquests grups manegen armes de foc. I recluten nois cada vegada més joves. EL PERIÓDICO va revelar que a Madrid estan sumant nens de 9 anys perquè són inimputables. A Barcelona s’han registrat casos de xavals d’11 anys pertanyent a aquestes estructures. Aquests joves solen ser utilitzats per transportar droga en patinet o fins i tot per cometre homicidis.

Les armes de foc són cada vegada més fàcils (i barates) d’aconseguir. Expliqen fonts policials que utilitzen sobretot armes marcades. És a dir, amb les quals ja s’han comès delictes previs, perquè resulten més barates al mercat negre. Des de 500 euros, tal com va explicar aquest diari. «Les solen utilitzar per intimidar, però sempre hi ha el risc que les acabin utilitzant per matar», expliquen fonts dels Mossos.

El finançament d’aquests grups criminals arriba principalment pel tràfic de drogues. Els cultius de cànnabis són els focus principals, tot i que també trafiquen amb cocaïna. El control pels punts de venda és un dels motius habituals pels quals es produeixen les baralles. De la mateixa manera, els membres de cada banda estan obligats a pagar quotes als seus superiors per la seva pertinença al grup.

Elements nacionals

La procedència dels membres també ha canviat. El que al principi semblava terreny acotat només a joves llatinoamericans, ara compta amb multitud de membres espanyols, marroquins i romanesos. «Denominar-les bandes llatines ja no té sentit», declaraven a aquest diari fonts de Policia Nacional.

El reclutament tampoc té lloc als parcs. Segons fonts policials, la major part de les adhesions arriben per internet. Els captadors pesquen a les xarxes socials, amb un ‘modus operandi’ similar al del terrorisme gihadista. Proselitisme en comptes que exhibeixen colors i simbologia d’aquests grups; fotos de membres posant amb drogues i diners, per enlluernar els menors d’edat.

Pla especial a Barcelona

El problema s’ha agreujat a Barcelona fins al punt que ha saltat a l’esfera política. El ple de Barcelona va aprovar al març elaborar un pla entre la Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i policies locals de l’àrea metropolitana per «lluitar contra l’activitat de les bandes juvenils delictives».

La proposta va posar d’acord Junts i el PSC. La mesura va ser proposada pels primers, el president del qual en el grup municipal, Jordi Martí, la va definir com una iniciativa destinada a «millorar el futur i la necessitat de col·laboració institucional». Mentrestant, el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle (PSC), va qualificar de «bona notícia» que el ple s’alineï en aquest àmbit i va demanar implicació de tots els actors per resoldre aquesta problemàtica.

Respecte al succés d’ahir a Barcelona, ja ha tingut la corresponent resposta política: l’alcalde Jaume Collboni ha demanat en una entrevista a RAC1 «absoluta contundènciai «més policies i més penes» davant la tinença d’armes i el tràfic de drogues, a més de reconèixer estar «preocupat i una mica emprenyat» davant aquests delictes «malgrat l’important treball que s’està fent».