"Preferim el Tour al Mundial"

Hores abans que arrenqués la presentació oficial del Tour de França 2026, Barcelona ja respirava ambient de gran cita. Des de primera hora de la tarda desenes d’aficionats ocupaven els voltants del Recinte Modernista de Sant Pau i el carrer de Cartagena, on esperaven el pas dels equips amb bolígrafs, mallots i gorres preparats per aconseguir una firma o una foto dels seus ídols.

I per a alguns, el viatge ha suposat travessar un oceà. És el cas d’Eduardo Chalico i Emilio Romo, dos amics mexicans de 22 i 23 anys que han viatjat fins a Barcelona únicament per viure l’inici del Tour. Tots dos munten habitualment amb bicicleta a Mèxic i segueixen la carrera des de nens. Per a ells, cap altra competició esportiva es compara amb la ronda francesa. "Venim de Mèxic perquè preferim el Tour al Mundial. No competim, però la bicicleta és la nostra passió i volíem viure això almenys una vegada", asseguren. Amb les tanques ja instal·lades i el dispositiu pràcticament a punt, l’espera es convertia en un espectacle en si mateix. Famílies senceres, amics i aficionats arribats de diferents països compartien espai sota la calor del juliol mentre observaven cada vehicle oficial que passava amb l’esperança que, darrere, aparegués algun ciclista.

Els més impacients eren, precisament, els més petits. Cada vegada que un corredor creuava la zona se sentien crits de "please, please" mentre aixecaven llibretes, pancartes o bolígrafs a la recerca d’una firma. Alguns continuaven el seu camí sense aturar-se, però d’altres sí que frenaven uns segons. Instants que eren suficients per desencadenar l’eufòria entre els nens i confirmar a molts pares que l’espera, el viatge i les altes temperatures van valer la pena.

És el cas de la família Ramírez Sanz, que va arribar des d’Ulldecona (Montsià). Els més petits havien estat tot el matí col·leccionant autògrafs de corredors que, en molts casos, ni tan sols coneixen. "Després ho ensenyaran a classe amb tota la il·lusió", comentaven els avis entre rialles, mentre els nens mostraven orgullosos una llibreta cada cop més plena de firmes.

Molt a prop d’ells esperava una altra família que havia arribat des d’Extremadura, la família López. El fill petit competeix en categoria júnior i és un dels millors ciclistes de la seva localitat. El seu pare va explicar que aquest any les vacances familiars tenien una única condició: que coincidissin amb l’inici del Tour a Barcelona. "Per a ell això és un somni. Poder veure de prop els corredors a qui segueix durant tot l’any no té preu", resumia mentre anava observant la desfilada de vehicles dels equips. L’escena es repetia al llarg del carrer de Cartagena.

N’hi havia prou de preguntar d’on venia cada aficionat per poder comprovar l’abast internacional de l’esdeveniment. Califòrnia, Mèxic, Holanda, Hongria, Àustria, el Brasil o Portugal apareixien en tot just uns minuts de conversa, reflectint com la sortida del Tour ha convertit Barcelona en un punt de trobada per a seguidors arribats de mig món. Entre ells hi havia la Numa i l’Henrique, un matrimoni brasiler que ha arribat des de l’estat de Minas Gerais. Tot i que fa anys que segueixen el Tour per la televisió, mai havien pogut viure’l en directe.

"El meu marit és ciclista i gràcies a ell jo també m’hi he aficionat. Com que aquest any començava a Barcelona, no ens ho volíem perdre. A més hem aprofitat per conèixer la ciutat, que ens sembla meravellosa", diu ella. Entre tant visitant també hi havia veïns de Barcelona que vivien el moment com un esdeveniment històric. Jordi Carbonell, aficionat al ciclisme des de petit, esperava tranquil·lament l’arribada dels corredors. Recorda haver seguit cada edició del Tour al costat del seu pare des que té memòria, però mai va imaginar que algun dia presenciaria una gran sortida a la seva pròpia ciutat. "Pensava que tard o d’hora el Tour passaria per Barcelona, però mai hauria imaginat que sortiria des d’aquí. És un orgull", va afirmar.

La ciutat, de groc

Baixant per l’avinguda de Gaudí, el muntatge s’estenia fins als peus de la Sagrada Família. Desenes de voluntaris repartien gratuïtament gorres oficials del Tour i ventalls de cartró per alleujar la calor entre un públic que ja buscava els millors llocs des d’on seguir la presentació.

L’ambient també es traslladava a les terrasses dels bars, on abundaven les samarretes grogues i els mallots de diferents equips. Allà descansava la família Lacerda, arribada des de Lisboa amb els seus dos fills petits, tots dos aficionats al ciclisme. "És la primera vegada que venim a Barcelona i també la primera que veiem el Tour en directe. Creiem que són les millors vacances que podíem fer. Serem a la sortida i després aprofitarem per visitar Tarragona", va explicar el pare.

Amb la presentació dels equips a punt de començar, Barcelona ja va demostrar que el Tour de França transcendeix l’esport. Abans fins i tot que els corredors pugin a l’escenari, la ciutat s’ha convertit en un punt de trobada on conviuen idiomes, banderes i generacions diferents unides per una mateixa espera: veure passar, tot i que sols sigui durant uns segons, els millors ciclistes del món.

Subscriu-te per seguir llegint