El Vaticà admet el cisma lefebvrista i amenaça amb l’excomunió

Per als temps bíblics que sol controlar l’Església catòlica, la reacció ha sigut aquesta vegada fulmínia. Menys de 24 hores després de la rebel·lia dels ultratradicionalistes lefebvristes –l’ordenació de quatre bisbes sense autorització papal–, el Vaticà va fer públic ahir un decret i una nota explicativa en què confirma el cisma de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X. Amb un afegitó bastant eloqüent: no només han quedat excomunicats els sis sacerdots directament implicats en el gest, sinó també qualsevol fidel que gosi secundar-los.Per als temps bíblics que sovint sol manejar l’Església catòlica, la reacció ha sigut aquesta vegada fulmínia. Menys de 24 hores després de la rebel·lia dels ultratradicionalistes lefebvristes –l’ordenació de quatre bisbes sense autorització papal–, el Vaticà ha fet públic aquest dijous un decret i una nota explicativa en què confirma el cisma de la Fraternidad Sacerdotal San Pío X (FSSPX). Amb un afegit bastant eloqüent: no només els sis sacerdots directament implicats en el gest han quedat excomunicats, sinó que la mateixa sort correrà també qualsevol fidel que s’atreveixi a secundar-los.

El primer excomunicat és el bisbe espanyol Alfonso de Galarreta, principal celebrant de la cerimònia lefebvrista de dimecres a Suïssa, juntament amb el seu ajudant, el bisbe suís Bernard Fellay. Es tracta dels dos únics supervivents dels quatre bisbes consagrats pel fundador Marcel Lefebvre el 1988 –els altres dos ja són morts– i ja havien sigut excomunicats per Joan Pau II aquell mateix any, per ser després perdonats per Benet XVI el 2009. Al cap de 38 anys han repetit la jugada, i per aquesta raó el Vaticà considera que han de ser castigats.El primer excomulgat és el bisbe espanyol Alfonso de Galarreta, principal celebrant de la cerimònia lefebvrista de dimecres a Suïssa, al costat del seu ajudant, el bisbe suís Bernard Fellay. Tots dos són els dos únics supervivents dels quatre bisbes consagrats pel fundador Marcel Lefebvre el 1988 –els altres dos ja van morir– i ja havien sigut excomunicats per Joan Pau II aquell any, per ser després perdonats per Benet XVI el 2009. Trenta-vuit anys després, han repetit la jugada i per això el Vaticà considera que han de ser castigats sense matisos.

De manera automàtica

Amb ells també van rebre la mateixa sanció els quatre nous bisbes proclamats per Galarreta i Fellay: el suís Pascal Schreiber, el nord-americà Michael Goldade i els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier. El Vaticà va precisar que l’excomunió va ocórrer latae sententiae, és a dir, de manera automàtica, segons assenyala el cànon 1364 del codi de dret canònic.Amb ells també han rebut la mateixa sanció els quatre nous bisbes proclamats per Galarreta i Fellay, el suís Pascal Schreiber, el nord-americà Michael Goldade i els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier. El Vaticà també ha precisat novament que l’excomunió ha ocorregut ‘latae sententiae’, és a dir, de manera automàtica, tal com preveu el cànon 1364 del codi de dret canònic que s’aplica en aquests casos.

La novetat aquesta vegada és l’advertència a sacerdots i fidels laics pròxims al grup: qui recolzi el cisma correrà la mateixa sort. "S’amonesten els clergues i els fidels laics a no adherir-se al cisma de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, perquè incorrien en la pena d’excomunió".