Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L ’Institut Carreras va acomiadar els dos càrrecs que van denunciar desviacions

L’Oficina Antifrau va demanar la readmissió de les dues denunciants, protegides per llei, però l’entitat va desoir el requeriment. La direcció també va fer fora de manera fulminant i alhora quatre persones més vinculades a la demanda presentada.

Vista exterior de  l’Institut de Recerca  contra la Leucèmia Josep Carreras, a Badalona. | ZOWY VOETEN

Vista exterior de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, a Badalona. | ZOWY VOETEN

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

J. G. Albalat

Barcelona

L’exgerent i l’excoordinadora econòmica de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), protegides per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), van ser acomiadades l’any passat després d’haver denunciat la presumpta desviació de fons per part de l’equip del llavors director de l’entitat, l’oncòleg i investigador Manel Esteller, segons la documentació a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Quatre caps d’unitat més d’aquest centre d’investigació, vinculades d’alguna manera a la denúncia, també van ser acomiadades de manera fulminant entre el gener i el juny del 2025.

Totes han presentat demandes laborals davant la justícia contra l’IJC –centre públic en què participen la Generalitat i la Fundació Privada Josep Carreras destinat a investigar la leucèmia–, al considerar que la decisió de fer-les és nul·la i respon a represàlies. El primer judici se celebrarà aquest mes de juliol i els cinc restants, al llarg del 2027.

Esteller va abandonar a finals del 2025 l’Institut Josep Carreras –del qual va ser el director científic entre el 2019 i el 2024– després de la denúncia presentada davant l’OAC i també després d’una auditoria de KPMG que va confirmar la desviació de fons. L’investigador es va incorporar poc després a l’Institut de Recerca Sant Pau.

Fonts de la Conselleria de Justícia han confirmat a aquest diari que Antifrau va comunicar l’octubre del 2025 a la Direcció General d’Entitats Jurídiques la denúncia perquè dugués a terme "actuacions de verificació i comprovació" i, sobretot, aclarís si l’Institut complia la seva finalitat de destinar a la lluita contra la leucèmia almenys el 70% dels seus ingressos. En l’actualitat s’està estudiant la documentació recollida.

L’exgerent i l’excoordinadora econòmica de l’IJC van presentar la denúncia davant d’Antifrau el novembre del 2024, aportant documentació sobre la presumpta desviació de fons públics, així com sobre "opacitat organitzativa, pressions institucionals i vulneració del marc normatiu". També van denunciar que van patir assetjament laboral i pressions per fer els ulls grossos davant d’aquestes irregularitats. Les denunciants, tècnicament denominades "alertadores", van traslladar l’OAC una quinzena de suposades irregularitats en un detallat escrit de 208 pàgines.

Reconeixement formal

Com a conseqüència d’aquesta denúncia, les dues empleades de l’IJC van ser reconegudes expressament com a persones alertadores protegides per Antifrau. Aquesta condició va ser inicialment vinculada a la investigació interna del maig del 2024 i reconeguda formalment per Antifrau el 10 de gener del 2025. No obstant, aquell mateix mes, una de les denunciants va ser acomiadada, juntament amb una altra persona vinculada a la denúncia.

El juny del 2025 van ser acomiadades l’exgerent i tres empleades més. Abans, l’exgerent havia sigut relegada del seu lloc, que va passar a ocupar el president de l’entitat i metge personal de la família Carreras, Evarist Feliu. Per a les denunciants, entre el setembre del 2024 i el juny del 2025, es van produir de manera continuada modificacions en l’estructura de l’institut, cessaments i mesures de reestructuració que les afectaven, cosa que podria constituir una estratègia de represàlia.

A la carta d’acomiadament, la direcció de l’Institut Josep Carreras justifica els cessaments per una reorganització vinculada a un nou pla de direcció –atribuït a un director que encara no s’havia incorporat oficialment– i per un resultat econòmic negatiu que, al seu entendre, perjudicava l’entitat. No obstant, els comptes anuals publicats pel mateix IJC reflecteixen una situació de viabilitat i solvència en els exercicis del 2022, 2023 i 2024. Segons les demandes laborals, els resultats negatius al·legats responien principalment a amortitzacions comptables i no a una situació operativa que justifiqués els cessaments. Preguntat per EL PERIÓDICO, el doctor Esteller va afirmar "no tenir constància" d’aquesta denúncia i va declinar fer declaracions sobre el tema.

Per la seva banda, fonts de l’Institut Josep Carreras reconeixen que el centre, l’octubre del 2024, va encarregar "un procediment d’anàlisi forense" per "verificar" la destinació dels fons de l’IJC i que aquests fons percebuts, hi insisteixen, "es van destinar exclusivament a les finalitats d’investigació científica" del centre. No obstant, aquestes fonts no confirmen ni desmenteixen les acusacions que la denúncia recull contra Esteller i només assenyalen que el doctor "va renunciar" al càrrec el 2024. Aquestes fonts de l’IJC van assegurar també que, el juny del 2025, l’IJC va iniciar una "reorganització interna" i van eludir així pronunciar-se sobre els "procediments judicials relatius als acomiadaments", ja que es tracta d’"informació confidencial".

Avís al patronat

Arran d’aquests acomiadaments, l’Oficina Antifrau va remetre a l’Institut un ofici en què recordava que les dues denunciants tenien la condició de persones protegides, requerint així la seva readmissió, al considerar que la carta d’acomiadament no estava prou motivada. Posteriorment, el juny del 2025, Antifrau va enviar un altre document als membres del patronat de l’entitat, entre els quals les conselleres Núria Montserrat Pulido (Recerca i Universitats) i Olga Pané (Salut), el tenor Josep Carreras Coll i el seu fill. En aquestes cartes s’al·ludia que la llei prohibeix els "actes constitutius de represàlies" contra persones protegides i es remarcava l’existència d’un règim sancionador, la multa del qual podria arribar al milió d’euros si la infracció es considera molt greu.

Fonts de les conselleries de Recerca i de Salut asseguren a EL PERIÓDICO que "actualment aquest cas està pendent de resolució judicial" i que, "per respecte al procediment en curs", no en faran valoracions. En aquests casos, és habitual que l’OAC no es pronunciï fins que la justícia resolgui el plet laboral. Fonts coneixedores del procediment assenyalen que l’OAC pot modular les seves actuacions quan hi ha un plet laboral pendent, tot i que la protecció administrativa de les persones alertadores manté una dimensió pròpia.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents