Aigüestortes llança un projecte per protegir tres espècies icòniques
La Generalitat firma un conveni amb Endesa per supervisar la situació del mussol pirinenc, el gall fer i la perdiu blanca al parc nacional.

El mussol pirinenc (‘Aegolius funereus’), una au nocturna, serà vigilada amb censos i caixes niu. | SEO BIRDLIFE
G. C.
La Generalitat ha firmat un conveni de col·laboració amb la Fundació Endesa per conservar algunes de les espècies d’aus més amenaçades del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu. L’objectiu és la protecció d’espècies emblemàtiques com el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus muta) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus).
La idea és conèixer amb més detall quines són les seves zones d’influència dins del parc per després aplicar accions concretes de gestió que serveixin per millorar l’estat de conservació d’aquests ocells greument amenaçats. El projecte, subscrit pel secretari de Transició Ecològica de la conselleria, Jordi Sargatal, i per la patrona de la fundació, Isabel Buesa, tindrà una durada de tres anys.
"Es tracta d’una oportunitat fantàstica per disposar de millors dades sobre aquestes espècies tan importants i en declivi", assegura Sargatal, que ha estat acompanyat pel director del parc, Lluís Florit, durant l’acte de presentació de l’acord.
Des d’Endesa descriuen el projecte com un "model ambiciós" que permetrà fer un millor seguiment d’aquestes tres espècies d’au tan sensibles, amb poblacions molt reduïdes, i que depenen de la pressió humana, una de les variables que fa temps que els responsables del parc analitzen per veure com gestionar l’afluència de visitants.
En el cas del gall fer, es realitzaran treballs de camp, seguiment amb eines bioacústiques i GPS, i anàlisis genètiques per conèixer millor les seves zones clau i la connexió entre poblacions. Pel que fa a la perdiu blanca, les actuacions se centraran a localitzar els refugis climàtics i les àrees crítiques d’alta muntanya, així com a avaluar l’impacte que hi tenen tant el canvi climàtic com les activitats recreatives d’hivern. Aquesta espècie presenta una adaptació singular: durant l’hivern muda el plomatge i adquireix una coloració gairebé completament blanca. Si no hi ha neu, la seva capacitat de camuflar-se i amagar-se dels depredadors es veu molt limitada.
Mussol pirinenc
Pel que fa al mussol pirinenc, una petita rapinyaire nocturna, es posarà en marxa un sistema de seguiment estable al parc, amb censos, control de caixes niu i monitoratge d’exemplars per conèixer els seus moviments amb més detall.
Però a banda d’aquestes espècies, també s’examinarà l’evolució d’altres ocells com el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el pela-roques (Tichodroma muraria), el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) i el cercavores alpí (Prunella collaris), la piula dels arbres (Anthus trivialis) i el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), entre d’altres aus.
La Fundació Endesa, que en els últims anys ha mirat de potenciar la seva àrea de biodiversitat, mira d’aliar-se amb administracions públiques i entitats científiques per impulsar projectes d’investigació que permetin desenvolupar accions per millorar l’estat de les espècies. En aquest cas, l’acord amb el parc i la Generalitat ha de servir per avançar en la conservació de tres espècies emblemàtiques i en greu perill.
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
- Cap comarca gironina arriba a la renda mitjana catalana