Desesperació i solidaritat veïnal
La por empeny residents de Calonge i Cruïlles a abandonar casa tot i el confinament

Un dels afectats contempla els danys a casa seva. | DAVID BORRAT / EFE
El Periódico
La proximitat de les flames de l’incendi de les Gavarres va fer viure una nit d’angoixa als veïns de les urbanitzacions de Calonge i als residents de les masies disseminades de Cruïlles. A Calonge, el temor que el foc acabés envoltant els habitatges va portar centenars de persones a abandonar casa seva durant la matinada, malgrat el confinament decretat pels Bombers. Prop de 150 veïns van passar la nit al pavelló municipal habilitat com a refugi, mentre que d’altres van decidir quedar-se a casa per intentar protegir les seves propietats, mullant carrers, jardins i façanes.
A les urbanitzacions de Calonge hi viuen unes 500 persones. Alguns veïns asseguren que van veure les flames arribar fins als jardins i, en algun cas, fins i tot al marc d’alguna finestra. José Maria Culebra va aguantar fins ben entrada la nit vigilant casa seva, però va decidir marxar quan va veure el foc "a 300 metres", amb arbres i palmeres cremant i "un soroll bestial". Va agafar el gos i va passar la nit a Palamós. L’endemà al matí va tornar per ajudar els veïns i vigilar l’habitatge.
Altres veïns, com Lídia Sánchez, van decidir quedar-se seguint les indicacions dels Bombers. Tot i així, va admetre que va passar "moltíssima por". "Les flames les vèiem molt a prop i eren molt altes. Una espurna pot saltar en qualsevol moment", va explicar a l’ACN. Abans d’anar-se’n a dormir, van mullar el jardí per intentar protegir la casa.
"Les hores són molt llargues. La por s’apodera de tu i l’únic que vols és marxar, aquesta és la sensació", va resumir.
Fora de casa
La tensió també es va viure en el disseminat de Les Rabioses, a Cruïlles, on una dotzena de veïns portaven més d’un dia fora de casa després d’haver sigut desallotjats. "No se’ns ha cremat la casa perquè Déu no ha volgut", va assenyalar Ramon Baltà a pocs metres del control policial. El foc va envoltar la seva finca, però la vivenda es va salvar. La seva preocupació, però, era el bestiar que havia quedat allà: gallines, cabres i cavalls. "No els han matat les flames, però ho farà la falta d’aigua", va lamentar.
Una situació semblant va viure Imma Puigblanc, també veïna d’una masia de les Rabioses. Va explicar que l’habitatge només havia patit danys lleus, amb una paret una mica cremada, però que l’entorn havia quedat "tot arrasat". També va reclamar poder accedir a casa per alimentar les gallines.
Davant aquesta situació, desenes de voluntaris de la zona de Cruïlles i la Bisbal d’Empordà es van organitzar per rescatar animals de finques pròximes a l’incendi. En 24 hores deien que n’havien salvat més d’un centenar, entre cavalls, gossos, gallines, burres i cabres. Els van traslladar en vehicles fins a espais fora de perill, com hípiques i altres instal·lacions.
En 15 minuts
Un dels portaveus de la iniciativa, Narcís Jaques, va explicar que s’havien organitzat per ajudar els propietaris que no podien evacuar els seus animals. "Qualsevol persona que tingui animals i necessiti ajuda per treure’ls pot comptar amb nosaltres", va assegurar.
Jaques va destacar que havien aconseguit mobilitzar desenes de voluntaris "en només quinze minuts" i va remarcar que la resposta ciutadana "posa la pell de gallina".
Segons va explicar, la situació ja començava a estar "controlada", perquè la majoria de les peticions havien estat ateses. "De moment hem pogut posar fora de perill tots els animals que estaven en risc", va concloure el portaveu.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
- Cap comarca gironina arriba a la renda mitjana catalana