Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Illa i Willy Bárcenas suen de valent

El Festival Grec va reunir personalitats de la política i la cultura en una vetllada inaugural calorosa mentre que el grup Taburete puja el termòmetre i desencadena la bogeria.

Illa i Willy Bárcenas suen de valent

Illa i Willy Bárcenas suen de valent

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Joan Vehils

Els termòmetres indiquen que l’estiu es va instal·lar oficialment ja fa uns quants dies i el calendari social de la ciutat ho confirma. La inauguració, dilluns passat, del Festival Grec n’és una mostra i, si coincideix amb el seu 50è aniversari, encara més.

La inauguració de dilluns passat va reunir, com és tradició, representants de la política, la cultura i la societat barcelonina. La presència institucional va anar a càrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que van aportar l’obligat protocol a una nit calorosa que, afortunadament, va acabar imposant la naturalitat a la solemnitat.

Un cop tots asseguts i comprovat que la calor seria una de les protagonistes de la vetllada, van desaparèixer les formalitats, tot i que cap va gosar treure’s l’americana. Això sí, vam poder veure Collboni fent un ús intensiu del ventall d’EL PERIÓDICO, convertit en l’accessori més útil i cotitzat de la nit, mentre Illa es relatava, suava i reia amb ganes davant la divertida interpretació de l’actriu Marta Bernal, transformada per a l’ocasió en Marta Pazos.

Entre els assistents, Judit Mascó va fer gala de la seva habitual elegància. La model portava un cabàs de Toni Pons, confirmant que l’estiu també té el seu propi protocol estètic.

A pocs metres hi havia un dels protagonistes polítics dels últims dies. Em refereixo a Jordi Martí, el flamant guanyador de les primàries de Junts, sense el suport de Carles Puigdemont i amb el de Xavier Trias. O sigui, que la valentia de Martí va tenir el seu premi. Va assistir acompanyat de part del seu cercle polític pròxim: des del regidor i vicepresident de l’Àrea Metropolitana, Damià Calvet, fins a la portaveu municipal, Neus Munté, passant per la secretària general de l’Associació Catalana de Municipis, Joana Ortega.

Hi eren també la directora general d’EL PERIÓDICO, Mabel Mas; la directora general de Focus, Isabel Vidal; la directora de Radio Primavera Sound, Clara Nervión; el poeta i programador del Teatre de Sant Cugat, Andreu Gomila; el director de comunicació de Danone, Albert Batlle; la directora de Comunicació i Relacions Institucionals d’Idilia, Igone Bartumeu; i el responsable de comunicació de Coca-Cola, Jesús Osuna.

Tampoc s’ho van perdre els actors Carlos Cuevas, Lluís Homar, Sílvia Munt, Julio Manrique i Àngel Llàcer. L’acte va comptar amb la presència del gestor cultural Jordi Sellas, el CEO d’Andema i número u del networking de Barcelona i Madrid, Gerard Guiu, que anava acompanyat del creador de contingut argentí Zeke Fernández.

En fi, que va ser una gran nit en què els ventalls van treballar hores extres i la calor no va fer distincions entre càrrecs institucionals i resta de convidats. Vaja, que els polítics també suen.

Taburete

Dimecres hi va haver molta gent en la inauguració del festival Les Nits Occident. Els jardins de Pedralbes són un escenari fantàstic per a aquest tipus d’esdeveniments i el públic va disfrutar amb Taburete. Sense cap dubte, no hi assisteix el mateix tipus de gent que al Festival Grec, però també van suar de valent.

L’empresa Clipper’s, que presideix Juli Guiu, ha aconseguit crear un espai fantàstic per prendre una copa i veure actuacions. La pena és que el límit horari sigui a les 12 de la nit. A la CEO de Clipper’s, Vanessa Llopart, que sempre ho té tot controlat, la vam veure conversant amb el vicepresident de Banc Sabadell, Pedro Fontana, i amb un dels empresaris que millor coneix el que passa a la zona alta de la ciutat. Sí, em refereixo a José María Xercavins.

Després es va desencadenar la bogeria amb Taburete, un grup que va saltar a la fama perquè el seu líder, Willy Bárcenas, és fill de l’extresorer del PP que va acabar a la presó. No obstant, sense que ningú els hagi regalat res, s’han convertit en un conjunt de referència. Com indicava Jordi Bianciotto en la seva crònica, ja és un grup madur, o gairebé. Ja no són aquella banda d’amics que sortia a cantar amb algunes copes de més i sota els crits de "¡Viva España!". Ara tenen un estil propi, molts incondicionals i els seus concerts són divertits. I també van suar.

Tracking Pixel Contents