"És força humil, però ens hi sentim segurs"

Fa tot just una setmana es van fer virals els vídeos de tres joves turistes que des d’un balcó del barri de la Mina es burlaven de veïns i manifestants i s’hi encaraven mentre els Mossos d’Esquadra executaven uns desnonaments. La imatge va fer que molts se sorprenguessin que hi hagi apartaments turístics en un dels barris més estigmatitzats de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’aldarull mostrava les dues realitats antagòniques que, des de l’inici de la reforma parcial del veïnat cap al 2004, conflueixen cara a cara: mentre la meitat històrica acull alguns dels carrers més pobres i necessitats de l’entorn de la capital, en la meitat inferior es paga el metre quadrat a un import propi de zona acomodada. En aquest sector, la Generalitat té constància de 83 habitatges d’ús turístic a la Mina, repartits en una quinzena d’edificis. Set immobles compten entre cinc i 18 domicilis que es lloguen per dies. Cap es localitza en el flanc empobrit del lloc.

Els preus per una setmana d’allotjament a mitjans de juliol en un domicili del barri fluctuen entre 399 i 3.612 euros, segons les ofertes d’Airbnb. El cost mitjà és de 1.761 euros. Només la comunitat on els tres nois es van fer veure concentra 14 pisos per a visitants. Igual com a Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs preveu no concedir llicències i eliminar-los el 2028.

El ganxo del Fòrum

Arancha Rodríguez fa cinc anys i mig que és a l’escala on es va originar la topada. L’acumulació d’apartaments i la constant rotació d’hostes l’empipen. "Hem tingut alguns inconvenients", diu. "Els turistes no utilitzaven bé la clau del portal i sempre la trencaven. Hem canviat el pany diversos cops... Si venen de festa, fan soroll o fumen a l’apartament i fa olor de marihuana", es queixa.

La proximitat amb el Fòrum és un ganxo per a visitants, en especial durant la temporada de concerts. "Sempre hi ha turistes que van de festa, però quan hi ha festivals van beguts i això provoca molta impotència –testimonia Rodríguez–. Si ve una família tranquil·la no m’incomoda, però 10 nois fent broma amb tu perquè van borratxos sí que em molesta".

L’Arancha tem que els pisos turístics s’expandeixin encara més per la comunitat. Uns inquilins van deixar de viure a l’habitatge que té just davant i ara s’arrenda a visitants. "Cada vegada tinc més la sensació que em fan fora de casa i de la meva pròpia ciutat", assegura.

Bones ressenyes

En Kacper, en Piotrek i en Wiktor són tres joves de prop de vint anys d’edat d’un grup de nois i noies polonesos que baixen per la rambla de la Mina, per anar cap a la platja. És la seva primera vegada a Barcelona i destaquen que l’apartament que han triat surt "molt bé de preu", a uns 300 euros per persona. Ignoren com es diu el lloc. "Està una mica brut, però està bé, és segur", afirmen.

Resident a prop de Perpinyà, en Yunnes ha viscut a suburbis de França: "Per a mi, és normal però, en cas d’haver-ho sabut, no hauríem reservat el pis. El propietari és rus o ucraïnès, vaig pensar que seria a Diagonal Mar. I el preu estaria bé per a l’Eixample, la Sagrada Família o Urquinaona, però aquí haurien de ser de 600 o 700 euros com a màxim". En tot cas, la seva opinió ha millorat després d’una setmana. Prediu que la Mina i el seu entorn pujaran de nivell: "No és com a França, que és molt perillós... Hi ha bona gent i amable, a la botiga m’han cobrat el preu de la gent d’Espanya, no de turista".

A la finca on en Julian i en Yunnes passen les vacances es comptabilitzen vuit habitatges d’ús turístic. La comunitat ha presentat una queixa a l’Ajuntament de Sant Adrià pels excessos, la brutícia, els comportaments incívics i la sensació d’inseguretat que atribueixen als apartaments.

"De vegades es barallen, ens han trencat el vidre de la porta perquè no tenien la clau per obrir i molesten molt", diu en Gohar, que fa 15 anys que és a l’edifici. "Venen a divertir-se. No crec que els importi gaire el barri", prossegueix. "Ens ha passat moltes vegades sortir al matí a la piscina i que sigui plena de porqueria, burilles i llaunes –protesta–. Hem contactat diverses vegades amb els amos dels pisos turístics i demanem que vinguin a netejar: de vegades ho fan i de vegades passen". Nil Mestres és un adolescent que viu al mateix immoble. "Em sembla injust que muntin pisos turístics –expressa–. Potser els preus són molt cars, però seria millor que anessin a un hotel en comptes d’espatllar-nos les vacances".

Bretxa entre dues mines

El regidor de Territori Sostenible de Sant Adrià, José A. Gras, veu una "bretxa" i una "desigualtat descomunal" entre la Mina enganxada al Fòrum i la tradicional. Afegeix que l’"efecte frontera amb Barcelona" i les mesures regulatòries de la capital han posat "pressió als municipis de l’entorn", per dispersar els pisos turístics.

L’encara recent zona residencial de la Mina s’ha revelat un terreny fèrtil per a aquesta mena de negocis. "Molts estrangers van comprar els pisos per inversió i per especular, no pas per viure-hi, a diferència del que passa a la Mina tradicional", distingeix Gras. En tot cas, creu que els habitatges d’ús turístic no tenen un gran impacte en la població vulnerable, però sí que opina que "afebleixen el teixit social" del barri.

Subscriu-te per seguir llegint