L’OCDE proposa apujar el sou dels docents per atraure talent en lloc d’abaixar ràtios

La conclusió, tot i que ells mai ho expressarien així, és que no és que els nens catalans siguin acadèmicament pitjors, sinó que són més pobres. Viuen en contextos més difícils. Són més «vulnerables». Així ho assenyalava la setmana passava l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 de la Fundació Equitat.org, i ho ha confirmat aquest dilluns el cap de la Divisió d’Assessorament sobre Polítiques Públiques i Implementació, Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE,Paulo Santiago, i la responsable de projecte i analista de polítiques de la mateixa Divisió, Diana Toledo, durant la presentació de l’informe ‘Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain’, fruit del conveni a quatre anys entre l’OCDE i la Generalitat, en la qual han proposat apujar el sou dels docents per atraure talent en lloc de continuar rebaixant les ràtios, mesura «molt costosa». «A primària, a Catalunya, ja no són tan elevades», ha apuntat Santiago, i ha insistit a posar el focus en a què dedica el temps el professorat (i apuntant la necessitat de prioritzar fer-ho en pedagogia i coordinació i reduir la burocràcia).

L’OCDE assenyala la desigualtat socioeconòmica com el gran desafiament de l’educació a Catalunya

L’informe, fruit de l’acord de col·laboració firmat pel president, Salvador Illa, i el director d’Educació i Competències de l’OCDE, Andreas Schleicher, el gener de l’any passat per buscar assessorament sobre com millorar el sistema educatiu a Catalunya i revertir els mals resultats de l’alumnat en les proves internacionals de competències, com PISA, PIRLS [comprensió lectora] o TIMSS [matemàtiques i ciència], assenyala l’origen del declivi en els resultats en els canvis en la composició de l’alumnat, el desavantatge socioeconòmic i l’augment de la diversitat, «context en què operen les escoles» i recomana «més autonomia i poder per als equips directius» en els processos d’assignació i retenció del professorat i enfortir el treball d’Inspecció d’Educació per oferir ‘feedback’.

Els experts assenyalen que és necessari «reforçar la capacitat de previsió per adaptar-se millor als canvis demogràfics, econòmics i tecnològics»

«Aquest no és un informe més, és un document clau», ha assenyalat el secretari de millora educativa, Ignasi Giménez, que ha destacat que es tracta del fruit d’un conveni de quatre anys d’assessorament pensat en quatre fases: una primera, de diagnòstic, que culmina aquest dilluns; dos d’implementació i una de seguiment.

«L’important d’aquest conveni és que ens guiaran en la implementació de les polítiques de millora», ha remarcat Giménez. «És sobretot una mirada internacional experta, desinteressada, basada en l’evidència comparativa internacional», ha presentat Santiago, que assenyala que el sistema català té «bases sòlides».

L’OCDE assenyala que «la preparació, l’acollida i el desenvolupament professional dels docents no sempre s’ajusten a les demandes d’aules cada vegada més complexes i diverses»

Entre els reptes destacats a l’informe està avançar en la superació de la segregació escolar –destaca que persisteixen patrons de segregació, especialment en els punts de transició i entre diferents sectors educatius– i millorar els suports: «L’accés al suport emocional i psicològic és desigual, i la identificació de les necessitats educatives encara no és completament sistemàtica».

Equips inestables

Un altre dels punts febles del sistema segons l’informe és la «desalineació de la formació». «La preparació, l’acollida i el desenvolupament professional dels docents no sempre s’ajusten a les demandes d’aules cada vegada més complexes i diverses», apunta el document que també critica la inestabilitat de les plantilles [«l’estabilitat del personal i la capacitat de lideratge pedagògic varien segons el context de cada centre] i la càrrega administrativa [els docents i equips directius dediquen massa temps a tasques administratives, cosa que limita el temps disponible per a la pedagogia i la col·laboració»].

Els experts de PISA problematitzen que els docents i equips directius dediquin massa temps a tasques administratives, «cosa que limita el temps disponible per a la pedagogia i la col·laboració»

Els experts de l’OCDE assenyalen que els mecanismes de finançament no sempre reflecteixen amb precisió la complexitat de les necessitats de l’alumnat o el context específic de cada escola, que la variació en la capacitat local afecta la coherència en la implementació de les polítiques educatives a tot el territori i insisteixen que és necessari reforçar la capacitat de previsió per adaptar-se millor als canvis demogràfics, econòmics i tecnològics.

Reforçar el paper de les direccions

Entre les recomanacions de l’organització després d’analitzar la situació, destaca reforçar el paper de les direccions en la selecció de personal. Els experts de l’OCDE recomanen més autonomia i un paper més actiu per als equips directius en els processos d’assignació i retenció del professorat. «Això permetria adequar millor els perfils a les necessitats específiques de cada centre i fomentar l’estabilitat i la cohesió dels equips», defensen.

Aposten per crear una estructura professional docent «més atractiva», desenvolupant «itineraris de progressió clars que reconeguin diferents tipus d’experiència

Aposten també per crear una estructura professional docent «més atractiva», desenvolupant «itineraris de progressió clars que reconeguin diferents tipus d’experiència, com la mentoria, el lideratge o l’especialització en inclusió i pedagogia». Proposa, per exemple, introduir la categoria de ‘professor sènior’.

Docents més ben pagats

Santiago proposa salaris més alts per atraure docents millor qualificats en comptes de reduir les ràtios, que «a primària a Catalunya, ja no són tan elevades». «No ens hem d’enfocar tant en la reducció de la mida de l’aula, com en què dedica el temps el docent», detalla l’expert, que remarca la importància de la «diferenciació» dins de la docència. «Hi ha una tendència a tractar-los a tots igual, però les realitats són diverses. Hi ha països que plategen un bo salarial per treballar en centres més complexos», ha apuntat Santiago.

Aquesta mesura –pagar més als docents en centres més complexos– va ser una de les mesures sobre la taula durant la llarga negociació amb els sindicats, que finalment va caure en favor de pagar més a tots els docents.

Millorar la utilització de l’evidència

Resumint les actuacions de futur, Santiago planteja reforçar el paper dels directors i «canviar la cultura dels centres per donar-los més autonomia»; repensar l’estructura de la carrera docent –quin tipus de professors necessitem en el futur i com incentivar les vocacions docents–; millorar la utilització de l’evidència i millorar la distribució delsrecursos.

«Volem fer aquest camí de millora aprenent d’aquelles pràctiques educatives que han funcionat en altres contextos», assenyalava el dia de la firma del conveni el cap del Govern sobre un pla que es va plantejar en el seu moment amb un horitzó a quatre anys vista i per al qual va reclamar paciència: «No esperem resultats demà passat; els miracles, a Lourdes». No s’esperen, no, en el nou informe PISA, que es presentarà després de l’estiu.