El subsol del temple de Gaudí guarda documents històrics
Després de la benedicció de la torre de Jesús, EL PERIÓDICO recorre espais de la Sagrada Família inaccessibles per al públic. El centre de documentació és molt més que una biblioteca.

El centre de documentació de la Sagrada Família. | MANU MITRU
Carles Cols
És una cosa així com el disc dur de la Sagrada Família, una estança que queda fora de totes les possibles visites, i, en certa manera, és una llàstima, perquè el centre de documentació de la basílica no només atresora una oceànica col·lecció de documents, plànols, revistes i llibres relacionats amb Antoni Gaudí i la seva obra, sinó que, a més, aquest lloc és també gairebé una oportunitat única de tocar amb les mans els primigenis murs del temple.
És al subsol. Allà es mantenen, a la temperatura adequada per motius de conservació, les prestatgeries mòbils on s’ordena la documentació. En molts casos, són autèntiques peces de col·leccionista. Però per als responsables de les obres han sigut durant dècades més que això, un far del rumb adequat dels treballs.
Ben nodrida
La biblioteca també està molt nodrida. D’un temps ençà, les editorials han tingut un interès creixent per Gaudí i això es tradueix en la infinitat de títols publicats. Però, com hem dit, aquest centre de documentació té, a més, un privilegi únic. Part de les parets són els murs exteriors de la cripta original de la Sagrada Família, una obra anterior al mateix Gaudí, concebuda a 10 metres sota terra el 1882 per Francisco de Paula del Villar. Quan Gaudí el va rellevar al capdavant del projecte va respectar per complet la cripta. És més, la preexistència d’aquell primer recinte de culte el va obligar a reconsiderar el seu desig inicial de reorientar les façanes de la Sagrada Família de manera que tracessin diagonals sobre la quadrícula d’Ildefons Cerdà. La cripta forma part avui del conjunt del temple. Dona empara, per exemple, al mateix sepulcre de Gaudí. Però l’únic espai des del qual és possible tocar el perímetre exterior és des d’aquest arxiu.
Quin millor lloc, doncs, per custodiar, per exemple, els Àlbums del Temple, aquelles quatre buscadíssimes publicacions que entre els anys 1915 i 1929 va publicar l’associació El Propagador de la Devoción a san José. Sovint s’oblida, però en els seus inicis la Sagrada Família va ser una església que pretenia predicar la figura de sant Josep.
Col·lectes
A través d’aquesta associació, que va arribar a tenir en l’època fins a 600.000 afiliats, s’organitzaven col·lectes de donatius per a les obres de construcció i, en justa correspondència, es publicaven detallats informes sobre els treballs fets fins al moment i sobre els plans de futur.
En vida Gaudí no va ser un arquitecte que deixés abundant obra escrita. Tot just es conserven un grapat d’articles en algunes revistes. Tampoc escrivia un diari, ni personal ni professional. Va concedir, això sí, algunes entrevistes, però, a la seva manera, totes i cada una de les publicacions que va treure de la impremta El Propagador de la Devoción a san José (no només àlbums) són la veu del genial arquitecte.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
- Cap comarca gironina arriba a la renda mitjana catalana