BCN destinarà més de 100 milions a completar la reforma de 9 mercats

Barcelona destinarà més de cent milions d’euros per completar la renovació dels seus mercats municipals en els pròxims cinc anys. L’Ajuntament va presentar ahir el nou Pla Estratègic de Mercats per al període 2026-2036, que reforça el paper d’aquests equipaments comercials com a "motor de barri". Es manté l’objectiu de modernització dels edificis i llocs de venda, però es reforcen els reptes de digitalització de l’activitat, la formació i professionalització dels venedors, a més de les mesures de sostenibilitat.

Des dels anys 90, la capital catalana ha renovat una trentena del total dels seus 43 mercats (dels quals 39 són alimentaris), amb una inversió de 256 milions en l’última dècada. Ara ha arribat el moment de culminar la posada al dia de la resta, sabent que fins i tot els ja renovats necessiten una continua feina de "manteniment".

El pla estratègic suma 23 mesures i 69 actuacions previstes, sota nou eixos objectius estratègics i tres línies principals: com a motor econòmic, evolució sostenible i d’"ànima" pel seu paper de "cohesió social", va resumir ahir la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Raquel Gil. La tasca de renovació, amb un pressupost d’uns 25 milions anuals, es rematarà el 2031, incloent-hi reformes pendents als mercats de la Boqueria (Ciutat Vella), la Mercè (Nou Barris), Galvany (Sarrià-Sant Gervasi), l’Estrella (Gràcia), Horta (Horta-Guinardó), Sant Martí (Sant Martí), Canyelles (Nou Barris), Hostafrancs (Sants-Montjuïc) i Felip II (Sant Andreu).

El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Màxim López, va detallar que es manté l’esforç inversor de l’anterior pla estratègic 2015-2025, amb una mitjana de 100 milions d’euros per mandat. Va avançar que en el cas de Galvany i el Carmel estan en via de negociació de l’acord de remodelació, mentre que a la Boqueria i la Mercè ja s’han aprovat. Els detalls de cada cas es donaran a conèixer segons avancin els projectes.

Gil va posar en context la importància estratègica dels mercats municipals, com a "infraestructura essencial" dels barris, que segons les seves últimes dades generen el 3,4% del PIB de Barcelona (l’activitat comercial agregada representa el 15% del total de la ciutat), amb un impacte econòmic de 561 milions d’euros a l’any. Però més enllà d’impulsar les reformes, el pla fins al 2026 pretén blindar aquests equipaments dins l’estratègia comercial de la ciutat, i encara més en el marc de la capitalitat del Comerç de Proximitat 2026, va dir. Per fer-lo han comptat durant un any i mig d’anàlisis amb més de 100 representants de l’ecosistema dels mercats.

1.892 parades obertes

Gil va defensar la "bona salut" d’aquestes històriques xarxes comercials de la ciutat, amb 1.892 parades obertes (gairebé un 10% de nous operadors l’últim any, 160) i una taxa del 8,71% de renovació, com va avançar aquest diari. En conjunt hi ha gairebé un 96% d’establiments operatius, va destacar. També va emfatitzar que moltes de les parades que es veuen tancades corresponen a mercats en fase d’acords de renovació, on aquests espais esperen la reforma, perquè no es destinaran a nous comerços, sinó que formen part de la transformació i redistribució dels metres quadrats. La tendència és a parades de venda més àmplies, i passadissos més generosos i accessibles.

Dins de l’apartat "motor", s’apostarà per impulsar l’ocupació i l’emprenedoria, amb plans de formació per als professionals. També amb ajudes específiques per a noves implantacions comercials, així com d’acompanyament empresarial. Continua latent el repte de la digitalització per modernitzar processos. I també hi ha sobre la taula (des de fa anys) la revisió dels horaris comercials, per adaptar-los als nous hàbits de consum, tot i que Gil va precisar que qualsevol canvi es consensuarà amb els botiguers. Els fronts oberts aglutinen assessorament econòmic i legal als operadors, reforçar nous canals de venda (en línia, delivery, click & collect) i d’altres. El "relleu generacional" és un dels punts crítics, atesa la progressiva pèrdua de vocacions dins del comerç tradicional, i que el consistori vol combatre amb ajudes i professionalització.

Quant a sostenibilitat, López va explicar que ja hi ha 17 mercats amb plaques fotovoltaiques, i n’està previst sumar 15 més, mentre que 35 recintes s’il·luminen ja amb leds. En conjunt generaran prop de quatre milions de Kwh a l’any. Fins ara i des del 2019 s’han reduït un 27,3% els residus totals generats en mercats, retallant també consums d’aigua i augmentant un 51,14% la recollida selectiva. Totes aquestes línies s’intensificaran, afegint mesures per a l’ús d’envasos sostenibles. Finalment, el capítol d’"ànima", com a "funció social, comunitària i de proximitat dels mercats", inclou accions per millorar els recintes, l’eliminació de barreres físiques per arribar a l’accessibilitat universal, a més d’endinsar-se en els usos com a refugis climàtics i pedagògics. Només l’any passat es van impartir 423 sessions de cuina, entre altres exemples.

La inversió a curt termini

Desgranant les futures inversions, el pla fins al 2036 compta ja amb 62,6 milions en execució i assignats en aquest mandat fins al 2027, la majoria per a grans transformacions en marxa o imminents (34,65 M), obres generals i grans millores (26,10 M) i accions dins el pla de digitalització (1,9 M). En les intervencions recents de més calat hi ha el nou mercat de Montserrat a Nou Barris, ja operatiu, i la recta final del de l’Abaceria, que s’inaugurarà a la tardor. La regidora creu que cada intervenció no sols millora l’oferta comercial i la qualitat, sinó que "fa barri". Sempre per la via de la col·laboració publicoprivada, ja que els operadors sufraguen un 15% dels costos.

Subscriu-te per seguir llegint