Estabilitzat el foc de Castelló després de cremar 183 hectàrees

L’incendi forestal declarat diumenge a Soneixa (Castelló) va quedar estabilitzat ahir a les 17.25 hores, segons va confirmar Emergències 112 de la Comunitat Valenciana. La declaració suposava un avanç important en l’evolució del foc, tot i que no implicava que estigués controlat, sinó que progressava dins de les línies de control previstes pels equips d’extinció. El balanç provisional elevava a 183 les hectàrees afectades per les flames. La millora de la situació va permetre reordenar el dispositiu desplegat sobre el terreny, tot i que els treballs també van continuar durant la nit per evitar reproduccions i assegurar el perímetre. Després de l’estabilització, els mitjans aeris van començar a reduir-se i l’operatiu es va anar dimensionant en funció de la nova situació.

El conseller d’Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana, Juan Carlos Valderrama, va agrair la feina feta per tots els efectius, que va permetre arribar a l’estabilització de l’incendi. També va explicar que les 41 persones desallotjades d’Assuévar que continuaven allotjades al Seminari de Sogorb hi passarien la nit per motius de seguretat. La previsió, si l’evolució continuava sent favorable, era que avui puguin tornar als seus habitatges.

Valderrama va remarcar que les condicions meteorològiques previstes per a la nit passada eren favorables, ja que podien contribuir a refrescar la zona afectada. No obstant, va insistir en la necessitat de mantenir la prudència: "Estem en una situació de risc important per a aquests dies", va advertir, en referència a l’episodi d’altes temperatures que afecta la província. El conseller també va recordar la prohibició de fer cremes i va demanar extremar la precaució, especialment en festes populars i activitats que puguin implicar l’ús del foc.

Evolució meteorològica

Durant la jornada, el director d’Extinció, Fernando Pérez, va explicar que els equips treballaven amb la previsió de canvis meteorològics a partir de la nit, per això els mitjans es van distribuir pel perímetre en funció d’aquesta evolució. El flanc esquerre, amb pitjor accés per als mitjans terrestres, va concentrar durant el dia una intervenció aèria més gran, mentre que de cara a la nit la feina es va reforçar a les zones on la mobilitat terrestre oferia més garanties.